Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 30 de setembre: “La pregària i l’oració t’ensenyaran a nedar en l’oceà de la veritat“.

Gandhi ens vol orientar cap a la riquesa interior, la meditació, el ioga, la pregària, el silenci…com a font de vida i carta de navegació en aquest dia a dia quotidià farcit de soroll, superficialitat, dolor, incongruència, violència, por, crisi,…en aquest oceà de la veritat on els camins cal cercar-los amb els ulls i la brújula del cor i de l’amor. He trobat un espai virtual de pregària, que crec ens pot ajudar a seguir caminant amb esperança, joia i confiança en un demà millor per tothom. Endavant!

La troballa d’avui: Fundación Tres Culturas, una entitat que vol promoure i potenciar el diàleg, la pau i la tolerància entre els pobles i les cultures del Mediterrani, i que considera que la cultura és el millor vincle per el diàleg en un context polític complex. Una molt agradable sorpresa!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 09.30.08 at 1:20 pm }

Pregar ? ,per mi és més com una conversa. Fá temps vaig comentar que la meva ment és com una euga desvocada ,em costava portar les riendes cap al camí del mig . Avui puc dir-vos que cada dia ,pas a pas, la puc controlar , sosegar-la un xic més. En Joan ens diu que els camins cal cercar-los amb la brújula del cor i del amor . Aquesta és
la meva fita a conquerir , aquesta és la meva conversa .
Moltes vegades pregunto si hi ha quelcom que escolta les meves paraules ?fins fa poc no obtenia resposta ,no la sentia ,o no la volia escoltar . Pas a pas aprenc i obtenc respostes , son en els fets i en actes en paraules amb sonriures amb una abraçada .

La riquesa interior , crec que és un tresor que algunes persones tenen en el seu interior,.Una riquesa més valuosa que tots els bens materials . Renoi !! és sense adonar-te mica a mica ,pas a pas fa niu en el cor dels altres ,és com una vacuna per seguir caminat en els camins de l’esperança i la confianza per confiar en el demá ,amb els de tots i amb el propi.

Tot al contrari de la riquesa material ,font de tot el malestar i mal viure d’aquesta nostre societat que ens ha tocat viure.
Caminants que la pau sigui en tots nosaltres .

Namaste!!!! ahh i salut !! Nuria

2 Carles { 09.30.08 at 3:33 pm }

Dita de contingut ja esmentat en el camí i àmpliament difós en les moltíssimes entrades que en Joan ha anat posant al llarg d’aquest trajecte amb el diari espiritual del mestre Gandhi.

La pregària, l’oració, el silenci, la meditació, el cant, la dansa,… són espais que ens condueixen a una renovada vocació de servei, de pau i d’amor. Aquests últims dies puntualitzo més que en la paraula ego, en la praxis, i és just la pràctica de l’amor, la millor oració que constantment podem fer en la nostra vida. El problema de molts homes religiosos, que es volen relligar amb la Unitat, és que parcialitzen la seva vida en diferents àmbits separats i per relligar-te, la praxis de l’amor s’ha d’inserir en tot moment de la vida. És com la meditació de la que vaig parlar una vegada, no es tracta de posar-te en flor de lotus una estoneta cada dia, és lícit i bo fer-ho, però es tracta d’estar en estat de meditació contínua, perquè meditar es concentrar-se en el que hom fa en cada moment, com l’infant que juga amb un joc, ensimismat en ell, es troba en un profund estat de meditació en el moment present, en aquest instant etern i és per això que es troba en el Regne. Sovint com més elaborats som en la nostra intel·ligència, més ens costa estar en el Regne, per això la paràbola: “Es més fàcil que un camell passi per l’ull d’ una agulla que un ric entri al regne dels cels. ”(Mc 10,17-30) és tant suggerent i abans d’això diu el mestre: “Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu!”, Així doncs, deixeu aquestes riqueses, i entreu en la senzillesa del nen que es troba concentrat en l’instant, deixeu tant refinament, perquè llavors perdeu l’essència de les vostres vides.

És per això que la pregària, l’oració que en el fons demanen un estat i una actitud d’humilitat són els que “t’ensenyaran a nedar en l’oceà de la veritat“, en la infinita Satyägraha.

Bon camí!
Bon treball!

Avui coincidim en el camí, oi? Fins i tot amb algunes paraules 😉 i a més a més el post dóna de nou noves entrades per pregar 🙂 . Gràcies!

Avui no has citat una de les teves línies i segueixo avui dient-la jo i ajuntant-la amb la meva. Som pelegrins en el camí de la vida vers a Satyägraha, però estem aclaparats pel consumisme cada vegada més feroç. El nostre problema és l’excés d’abundància material i sovint també intel·lectual, no equiparable amb saviesa. I aquesta riquesa de la paràbola acaba provocant mancances en molts nivells, per exemple obstrueix el sentit de l’alegria.
Ara poso la línia més destacable d’en Joan: La recerca del benestar material és necessària, però quan esdevé un absolut vital és la causa de la injustícia social, de la insatisfacció personal i, en definitiva, de la manca de sentit de la vida.

En aquest camí tenim la sort de trobar-hi diferents perspectives, totes sumen, gràcies! I així, després de la caminada, les persones no tornen a casa indiferents. I és que aquest camí vol donar-te el marc perquè et puguis trobar a tu mateix, temps per reflexionar, per estar en silenci, per estar sol, per descobrir l’altre,… Un camí on veiem que l’únic que hem de dur és l’indispensable, per aprendre a viure en el que és essencial. D’alguna manera al llarg d’aquest any ens anem despullant de tot allò que és accessori, superflu, possiblement hauria de dir, al llarg de la vida. Al final espero que tots els que féu camí, us trobeu a vosaltres mateixos, o sia, us trobeu a vosaltres i la Unitat i per tant acabeu trobant-vos en Déu.

Bon viatge!

Que la pau sigui per tota vida de l’univers!

Leave a Comment