Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 1 d’octubre: “La veritable llibertat s’assoleix amb la il·luminació“.

Gran tema de debat el de la llibertat humana, de fet saber fer ús de la llibertat és senyal de maduresa, coherència, pau interior, autonomia i equilibri personal. Com diu en F. Torralba en el seu llibre dels valors: “El que diferencia els éssers humans no és tan sols la manera d’orientar-nos cap a la felicitat, sinó també el fi que posem en les nostres vides personals. Ser lliure és atrevir-se a viure individualment en el món, és tenir el coratge de ser un mateix, i això implica, com diu Albert Camús, un bon grau d’heroisme”. Gandhi, en la dita d’avui, i afegeix la dimensió de fe, trascendència, il·luminació de la veritat, visió còsmica…que completa els aspectes d’una vida plena per ell. Caram, quina persona!

La troballa d’avui:És per riure, el bloc d’en Carles Requena, el coordinador de Projectes de Pallasos sense Fronteres. Gran tasca!. Ens cal re-descobrir el pallasso i el nen que tots portim dins…si volem que un altre món sigui possible!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 10.01.08 at 3:22 pm }

Tant veritable com la llum. La llibertat, l’autèntica alliberació només s’aconsegueix amb la saviesa, coneixement de la consciència i de la vida que inclou un conjunt d’elements entre ells: l’amor, el discerniment, el correcte equilibri, la renúncia, la graduació entre atreviment i prudència, una atenció dirigida i constant cap a Satyägraha,…el camí dóna suficient elements per il·luminar-nos si es posen en pràctica. I així, com molt bé diu buddha: “És brahmin aquell que no posseeix res, que res no desitja ni d’aquest món ni de cap altre, aquell que medita amb serenitat i que per mitjà de la seva comprensió ha copsat la profunditat”, aquest és il·luminat i és lliure. Perquè com he dit molts cops en el camí, no existeix llibertat sense responsabilitat.

La llibertat consisteix a descobrir els valors de la vida i integrar-los en el nostre projecte personal i comunitari, per tenir una jerarquia de valors que doni estructura interior al nostre projecte vital.

Unes paraules de Josep Mª Llauger que trobo molt adequades a la dita d’avui i que no cal que les repeteixi jo de cap altre manera, defineixen molt bé la llibertat interior, dient:

“Podríem dir que la llibertat interior és aquell estat psicològic que permet a la persona decidir i actuar amb ple poder personal d’acord als seus anhels i legítims interessos perquè ha desenvolupat els recursos físics, emocionals, mentals i espirituals que ho fan possible. És doncs una persona en primer lloc alliberada del temor, de les pors que bloquegen tants anhels, tants projectes que marceixen abans de florir. Doncs la por és el gran paralitzant del creixement personal, el responsable de moltes frustracions, el carceller que impedeix l’exercici de la llibertat i de l’expressió de la genuïna voluntat i creativitat. Bloqueja l’energia i impossibilita l’acció adequada a cada moment. La por al futur, a les malalties, a la pobresa, a la soledat, a la mort, o encara pitjor, aquestes pors sense nom, indefinibles, d’origen desconegut que tenallen i esclavitzen la persona fins a convertir-la en una ombra d’ella mateixa. Em ve a la memòria un antic proverbi xinès que diu: “La por truca a la porta, la fe obre, no hi ha ningú”.

La llibertat interior també pressuposa que la persona es mou i actua d’acord a una escala de valors ben establerta, per bé que flexible i oberta, que el salvaguarda d’influències i circumstàncies externes que van contra el seu projecte vital i el seu sentit de la vida. També vol dir que ha passat d’una llibertat estàtica basada en les creences rebudes per la família i la cultura de naixement a una llibertat dinàmica basada en la recerca i els assoliments d’un coneixement i una comprensió creixents.

La llibertat interior és la que permet a la persona actuar, i no simplement reaccionar, doncs actua des dels seus propis valors, alliberat de pulsions internes i de circumstàncies externes. És conscient que factors temperamentals, innats o adquirits, traumes i complexes que tenen el seu origen en la infància actuen com a veritables torpedes en contra la seva llibertat interior, i per això ha fet un treball feixuc per alliberar-se d’aquests condicionants, tot desprenent-se, com una ceba, de cada capa fins arribar al nucli real del seu ser, més enllà de l’ego condicionat.

En el camí de la llibertat interior també cal vèncer altres adversaris com l’egoisme, la covardia, la hipersensibilitat, l’afany de domini, la nostàlgia, etc. que distorsionen la consciència de la pròpia llibertat i n’impedeixen la que és la seva expressió més excelsa: la capacitat de donar i rebre amor.”

Qui sap treballar i valorar aquest tipus de riquesa interior és molt més lliure i menys dependent de totes les coses. La riquesa interior difícilment és perd i, a diferència de la material, quant més en donem més en rebem. Quanta més riquesa interior tinguem, més lliures ens sentirem, més segurs de nosaltres mateixos, més oberts a tot el que ens envolta.
Anem fent camí, pas a pas, construint una vida plena de llibertat i riquesa interior.

Bon camí!
Bon treball!

Avui passejant amb Albert Camus,… Com m’agradaria tenir llargues converses amb ell per parlar de la filosofia de l’absurd, de l’experiència mística i no de la retòrica filosòfica. Contrast!: “Si no hi ha el contrapunt d’un oboè d’amor, no es pot parlar objectivament de res, perquè coneixement i amor van estretament lligats. És una de les lleis de l’hermenèutica.” Jacint Torrents, Gràcies!

Re-descobrir el pallasso que tots portem a dins, una gran tasca que ens ajuda a ser molt més lliures. Endavant amb aquesta tasca. “És per riure” i “pallassos sense fronteres”, genial!

Bon viatge!

2 fenix { 10.01.08 at 11:50 pm }

Caminants , en el camí de la llibertat que he trovat en aquest blog tinc la sensació de que avui amb caldria fer silenci . …………. Ja que em sento lligada de “peus i mans ” o potser en ” Cor i anima” a uns lligams que encara son arrelats en el meu interior i que costa molt de trencar el vincle. No obstant vaig fen camí ,amb una llum diferent a fa un temps.He apres com diu en Joan “a tenir coratje de ser un mateix.

Rellegir aquestes paraules d’en Carles ,en quan a la llibertat interior
” la seva expressió més excelsa: la capacitat de donar i rebre amor.”

Em serveixo de la llibertat que sempre m’ha donat el blog d’en Joan per dir : si la capacitat de donar i rebre amor ,va lligada a la riquesa interior “soc feliç ” . Potser? que encara no la sapiga gestionar,dossificar aquesta riquesa , peró ,sempre és igual una mica “de bona fé ” axins sencillament,sense enmascarar .

Grácies Joan, per obrir portes per poguer entrar a racons de pau i
saviesa . Per la llibertat i el respecte a la diversitat .

Salut !!!!!!

Leave a Comment