Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 4 d’octubre: “El silenci és part de la disciplina espiritual del devot de la veritat“.

Tot un elogi del silenci en la dita d’avui, com diu en F. Torralba: “El silenci és l’atmosfera oportuna per penetrar en la pròpia identitat i conèixer-la a fons. El silenci ens allunya de la banalitat i de la superficialitat. El silenci és un mestre interior que ens educa a ser més humans i més sensibles als sofriments dels altres i a les belleses del món”. Hem de aprendre a escoltar el silenci una mica més cada dia!

La troballa d’avui: la web Amics de la Gent Gran, una organització de voluntariat, sense afany de lucre, que acompanyen persones grans que pateixen solitud i aïllament, amb les limitacions pròpies de l’edat avançada i pocs recursos. Un altre exemple per tots, endavant!

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 fenix { 10.04.08 at 8:38 pm }

El silenci ,crec que un altre dia vaig dir que el silenci a mi em fa mal.
Potser que sigui per el molt que m’agrada compartir…….. paraules,vivencies.
El silenci que avui parla en Joan referent a la dita ,és un silenci que
no está al meu abast ,no soc tant disciplinada ni tant forta . No tinc l’espiritualitat arrelada tant a dins del meu cor.

Voldria compartir moments de silenci …… Fer companyia a un malalt que només parla amb els ulls i amb una apretada de mans ,és
un silenci compartit ?. Penso que si ! a vegades una mirada val més que mil paraules ,penso jo eh ?

El silenci d’una cambra vuida de la rialla contagiosa , vuida de confidencies ,vuida de paraules . Pot aquest silenci portar el soseg al
nostre interior .? Aqui no !! escoltar aquest silenci és doloros .Peró
també serveix cre jo eh ? per saber aprendra a estar i viure amb
solitud i amb dignitat.

Faig silenci …la correcta mesura ……. .Aplicar-la en
la nostra manera de fer ,fá el camí un xic més planer.

Caminants … avui una abraçada !!

NAMASTE !!

Aii : unes paraules per dir : Joan avui la finestra oberta cap a la gent grand ,Fantastica.
Moltes persones apliquen el silenci a la vida de la gent grand ,aqui no!! aqui no hi ha de ser el silenci. Gracies Joan . Nuria

2 Carles { 10.04.08 at 11:11 pm }

Certitud en la seva paraula, el silenci,… magnifica la saviesa perenne de l’eternitat. Avui he dirigit precisament un grup d’amics per aprendre que vol dir fer silenci, el silenci que silencia tots els sorolls de l’ego. Sincronia?. Ahir portant un grup de dolor crònic, insídia en aquesta qüestió també, vam fer un minut de silenci que els va semblar una eternitat, sempre anant d’un cantó a l’altre i mai ens parem per escoltar. Si no escoltes el teu dolor, no des d’una posició hipersensible que el recrea i l’aguditza sinó des d’una escolta que busca com el potencio?, com el minoro?, què m’està dient el meu cos?,… no hi haurà possibilitats de millora.

Quin horror confondre el simple fet de callar amb el silenci… escoltar és generar possibilitats al silenci.

El silenci és un concepte que fa molts anys vaig indagar, treballar i estudiar autodidàcticament. En ell potser sense ser agosarat, diré que he après lliçons cabdals. En ell pots aconseguir l’accés a altres perspectives, quan silencies la visió quotidiana de la realitat, aquella visió egòtica que et circumscriu a estretes mires. Si silencies l’ego, podràs descobrir la Unitat, una presencia indefinible i infinita, generadora d’una certesa absolutament profunda, pacificadora i reconciliadora amb tot.

Quan silenciem la percepció i la interpretació de la realitat sota les nostres estretes mires, el món que estem acostumats a veure es buida de contingut i es manifesta amb tota claredat una realitat que ja no és imposada per les nostres expectatives i reclams i, permetem que ens digui, allò que ha de dir-nos. D’aquesta manera destruïm la ignorància, apartant tota projecció que pugui tapar, allò que realment és.

Quan fas silenci pots prendre consciència d’aquest filtre que tapa la realitat i a partir d’aquí pots adonar-te de com aquesta percepció i interpretació egòtica construeix la teva realitat, apartant-te d’allò que realment és.

Sabeu?, la vida brota en silenci… i les llavors creixen en el silenci fecund, càlid i humit de la profunditat de la terra, en una silenciosa fosca que vol desvetllar la llum interior de les llavors prodigioses, sempre testimonis d’aquesta Deessa i gran mestra, la naturalesa.

Silenci….

Sabeu? m’encisa el Silenci,… d’una mirada, d’unes mans, d’un gest, el silenci que parla, que composa, que descriu, que descobreix,… quantes possibilitats trobo en el batec del silenci…

Respiro…

Prenc consciència del cos,
Jo no sóc el cos.
El cos és l’objecte, jo sóc el subjecte.

Respiro…

Prenc consciència de la respiració,
Jo no sóc la respiració.
La respiració és l’objecte, jo sóc el subjecte.

Respiro…

Prenc consciència de la ment,
Jo no sóc la ment.
La ment és l’objecte, jo sóc el subjecte.

Jo sóc el testimoni de tot.

Silenci…

3 fenix { 10.05.08 at 1:24 am }

Gracies Carles per la teva explicació del que és el silenci . Encara que sigui virtualment tenim una petita llum que serveix de guia .És
palpa la teva empatia amb aquest tema.

“Quin horror confondre el simple fet de callar amb el silenci… escoltar és generar possibilitats al silenci”

Gracies Joan,per tenir sempre la porta oberta ,encara que mols cops
les paraules escrites siguin molt allunyades del significat de la dita.
En aquestes hores en que el silenci de la nit ja ha fet
la seva visita , el blog és el company per fer camí . És com una escletja que deixa pasar la llum en forma de paraules escrites .
Si la nit no fos tant silenciosa ,tant fosca ,,potser podria arrivar el soseg que fes veura la realitat desde un altre perspectiva .
Fem el camí per aprendra …… i aqui continuem .
fins a sempre caminants .

Leave a Comment