Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 9 d’octubre: “Sigueu sincers, amables i intrèpids“.

La dita ens dona consells aparentment senzills però alhora molt difícils de seguir en el món que vivim, ple d’engany, frau i especulació per ser sincers; ple d’agressivitat, mala educació i incivisme per ser amables; i ple de por, inseguretat i violències de tota mena per ser intrèpids. Però sembla que la gràcia de tot plegat és aquesta, navegar i interpretar aquesta pel·lícula sense perdre la fe en el món i les persones, la fe en Déu i escampar arreu joia de viure, amor i capacitat de servei. Costa, eh?…jo hi afegiria l’humor (el nas de pallasso) com a ingredient per una vida més saludable.

La troballa d’avui: el grup de música “Els Convidats“, gent propera, amb sensibilitat, amb lletres pròpies carregades d’amor i dolor, esperança i desencís…com la vida!. I són de casa! Un regal!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 10.09.08 at 3:08 pm }

Bonica i amable la dita d’avui, però, podem posar-hi algun matís? Jo penso que si, potser perquè sóc una mica Pere punyetes, o potser perquè aviat podré començar a dir que ja sé més per vell que per diable.

La sinceritat ha estat, crec que ho he dit en el camí, una virtut que no he hagut de treballar massa, més aviat al contrari, em surt d’inèrcia la transparència i la confiança amb els altres, i al llarg del meu camí he perdut innocència inconscient per no acompanyar-la de la prudència, al no tenir en compte que existeixen persones amb una concepció diferent de les relacions humanes. I això ha estat bo, és clar que sí, perquè he m’ha ajudat a construir la innocència conscient. Així doncs us aconsello que la prudència sempre precedeixi a la sinceritat en qualsevol situació de la vostra vida, doncs cada persona posseeix un diferent nivell de percepció, maduresa i experiència. Sols quan de veritat es coincideix amb una altre persona, sense pressió i xantatge de cap classe, ni que sigui carinyosament, l’experiència compartida pot ser enriquidora. I tot i així val la pena recordar un antic proverbi: “ El que diu tot el què sap, amb freqüència diu el que no convé”.

Tot i això, cal que eduquem als infants en fer-los saber valorar la sinceritat, de dir el que pensen i el que senten d’ells mateixos i dels altres amb respecte cap a l’altre i aprendre a actuar amb integritat i bona voluntat. Perquè si som honrats el món esdevé un lloc més just i més agradable. Però hauríem de matisar sempre que la sinceritat, ha d’anar acompanyada de prudència, d’autocrítica i de reflexió per a poder ser virtuosa.

Confuci va dir: “L’home noble té la justícia per fonament i es val dels ritus per dur-la a la pràctica, de la humilitat per manifestar-la i de la sinceritat per perfeccionar-la. El que es comporta així és, en veritat, un home noble.”

L’amabilitat, podríem dir que no té sostre, tot i que en l’equanimitat també podem veure que ha d’anar acompanyada de respecte vers els altres per no relacionar-te amb certs abusos poc conscients. Recordo que cadascú és un món i cal respectar la seva justa distància. Com he dit altres cops en el camí, existeix una distància correcte en la que jo puc enfocar a l’altre tal com és. Una distància en la que jo no veuré la seva imatge i aparença, sinó en la que veuré la seva realitat i aquesta distància és individual i única per a cada relació humana. Aquesta distància és la distància del contacte. No és una distància externa, és una distància interna, la distància justa de l’amor. Quan jo no obstaculitzi ni envaeixi el teu territori, quan respecti el teu espai interior, amb les seves ombres i els seus buits. Quan jo respecti la teva autonomia, la teva independència, la teva identitat, en aquest moment jo estic ocupant la distància precisa de l’amistat, que és la distància on pot néixer l’amor.

A partir d’aquesta distància podem construir totes les relacions humanes. Però si jo no parteixo d’aquesta distància, cap relació humana es pot construir amb solidesa. Per això l’amabilitat pot ser una bona qualitat, sempre i quan respecti aquesta distància.

I l’intrepidesa? Com diuen els budistes el cel s’aconsegueix per assalt, però també penso que l’equanimitat ha d’ésser també, una de les seves bones companyes, per no distorsionar l’intrepidesa duent-la a la temeritat.

Tot això ho podem aconseguir si anem més enllà de l’ego. En aquell espai interior on l’equanimitat és una fidel companya de trajecte. Com podeu veure, jo us diria, sigueu equànimes en tot, crec que és el millor catalitzador per caminar amb justesa.

Bon camí!
Bon treball!

Joan: “La gràcia de tot plegat és aquesta, navegar i interpretar aquesta pel·lícula sense perdre la fe en el món i les persones, la fe en Déu i escampar arreu joia de viure, amor i capacitat de servei.” És clar que sí, només així un món nou pot fer-se possible!
Sí, sí, afegim el nas de pallasso, el sentit de l’humor, per relativitzar.

Relativitzeu tot el que us he dit. 😉

Bon viatge!

Leave a Comment