Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 12 d’octubre: “La grandesa d’una nació i el seu progrés moral es mesura en la manera com tracta els animals“.

Frase que ens porta a reflexionar en el fet que la grandesa de les persones i de les nacions, rau en com tracten la natura, els animals i les persones més febles i fràgils, és a dir, els nens i la gent gran. Els antropòlegs podrien parlar-nos molt d’això, ells que saben de tribus i ètnies arreu del món. No obstant, a Occident, tot i els avantatges tecnològics, la riquesa (mal repartida i mal entesa), l’abundància que ens ofega, el consumisme i altres “perles”…som els reis de la pobresa espiritual, del maltractament i violència de gènere, del malbaratament de recursos, de la pèrdua de valors i sentit de la vida…caram! Tot i que, la no volguda però benvinguda crisi, potser ens ajudarà a obrir els ulls, crec. Potser el Sant Pare Joan XXIII, ens ajudarà i ens il·luminarà. Dic jo, eh?

La troballa d’avui: la web de Synthesis, un equip de psicòlegs col·legiats i d’altres terapeutes professionals especialitzats en teràpies naturals i creatives. Interessant l’enfoc que aporta la Rosa M. Piquer, de la Comunitat Monàstica de Santa Maria del Mas Blanc (Centelles) en l’apartat de musicoteràpia, entre altres.

Sigui útil! Salut!

4 comments

1 fenix { 10.12.08 at 11:43 am }

“La grandesa d’una nació i el seu progrés moral es mesura en la manera com tracta els animals“.

Al Tom i la Tona ,els van deixar lligats a la porta d’una protectora d’animals . El Tom va saber deslligar-se ,peró no va abandonar a la Tona que és cega .Desde les hores son inseperables . Com podia deixar-la? era la seva companya ,la seva amiga.
La gossa bruna ,va estar desde els tres mesos lligada amb una cadena al coll fins que un vei compasiu va denunciar al seu amo. Bo…. la cadena no crexia ,la gossa dels tres mesos fins als deu va fer una bona estirada ,per tant podeu inmaginar ? la ferida del coll ?.
No hi cap llei que obligi a tenir animals . També com els bons cotxes ,
i la roba de marca , és una senyal exterior d’abundancia ,un gos de marca per sortir a passejar. I la nostra Fiesta Nacional ? bo….. d’aixó
no cal parlar-ne per mi és la Verguenza Nacional .
La mateixa irresponsabilitat amb els animals hi ha quelcom que la té amb la natura i amb el respecte cap els altres essers humans els petits i els grans .

“”Tot i que, la no volguda però benvinguda crisi, potser ens ajudarà a obrir els ulls, crec. “”
Joan ,avui ,tinc de dir-te que no estic segura que la crisi ajudi a ser més responsable i a conquerir nous valors
. Si en en las relacions humanes no hi ha l’amor que ajudi a tirar endevant ,la crisi sigui de la classe que sigui (matrimonial,amistat , economica ) tot pot anar -se’n a “norris”. I en manca tant d’amor en aquets moments ,en la nostra societat .

Ja podeu veura que no he personalitzat ,que no vui posar-me en aquets sac . La crisi pot fer molt mal a una familia ,a les persones treballadores,amb un amor grand per la seva feina ,amb ganes de tirar endevant i per sobre de tot a les persones honestes. Peró renoi!!
sortir de la crisi amb les mans encara mes apretades , saben que passi el que passi esteu uns al costat del altres ,és un regal . Llastima de no saber gaudir més dels regals,quan t’els ofereixen . Bo… també és un regal aprendre … ara gaudeixo més del que tinc al meu costat,
i en la llunyania, encara hi ha quelcom que allarga les mans cap a
nosaltres ,de la manera que sigui ,sense dir res, peró dient tant .

Avui voldria compartir una frase que va emocionar-me molt:
“Estem aqui compartin aquest moment perque” ell creu amb Déu i ella l’estima a ell” i vosaltres els estimeu a tots dos ” Bonic oi?

Que la pau sigui amb tots nosaltres .
Cada dia pas a pas … es util !! Grácies.
Namaste !!Nuria .

2 fenix { 10.12.08 at 1:53 pm }

Avui en el seu blog en Jesus M.Tibau ,ha deixat unes adreçes d’altres blogs. Un d’ell és “uns quants cadells us necessiten ” que podeu trovar en la seguent adreça ,d’una noia que treballa molt per els animalons. A vegades entrar-hi és un xic dur,peró és la realitat .
“Buscant una familia “.
Joan,com que avui la dita ens porta cap aquest tema ,he pensat que
no seria improcedent posar-hi aquest comentari.
Com sempre grácies per la llibertat que dones i el respecte.

Fins un altre . Nuria

3 Carles { 10.12.08 at 2:22 pm }

La grandesa d’una nació i els seus principis ètics poden veure’s mesurats en la cura que tenen per tota vida, per el tacte, la tendresa, l’atenció que disposen a respectar i salvaguardar la biblioteca biològica del planeta.

Les formes, les maneres de procedir, també diuen molt d’un poble. Aquí teniu un vídeo que val més que mil paraules, (http://www.tu.tv/videos/matanza-de-ballenas-en-dinamarca) i que demostren un cop més la barbàrie humana, i com un país civilitzat comet actes que ni els a mateixos animals gosarien fer. Tradicions que demanen actualitzar-se urgentment!. No creieu que hem d’aprendre molt dels animals?. Viure en aquest món tan prehistòric … a vegades em venen ganes de marxar. Que poc evolucionada que està la consciència humana,… quan camí queda,… crec que ni tot just ha fet el primer pas…

Amb tot sóc optimista i seguiré plantant llavors, sé que la consciència humana dóna molt de sí i estem aquí per fer-la créixer. No us deprimiu, apreneu a comprendre i tolerar, però això sí, defensem la vida amb ahimsa!

Tot és per fer créixer la consciència.

Bon camí!
Bon treball!

M’agrada molt Joan que hagis introduït en el comentari, com es tracta a “les persones més febles i fràgils”, perquè, com tractem les societats a les persones amb malaltia mental, se’ls donen els serveis necessaris? Se’ls facilita la integració en la societat? Se’ls dóna feina a les empreses? Se’ls tracta bé al barri, als pobles? Que tothom faci examen de consciència!. Crisis?, és poca,… que es sacsegi la consciència humana, que no veieu caps de cec que ens dirigim a un abisme? Que no observeu en quina “pobresa espiritual” vivim? Cecs, muts i sords, només capaços d’agredir i d’agredir-se. Realment patim la inflació de d’ego!!!, com en altres èpoques d’aquest planeta s’ha vist, i tots hauríem de recordar com varen acabar els grans imperis! A la misèria, com expressió sensata del que realment tenien dins. També ens hi dirigim nosaltres. Però no us alarmeu, perquè les coses encara hauran, possiblement, de complicar-se més. És la llei de l’equilibri. I tenim la sort que quan la humanitat baixa en les seves parts més fosques, Déu és capaç de manifestar una consciència molt propera a ell i ens envia un avatar, serà la segona vinguda de Crist?. Com deia feia uns dies, estem en temps apocalíptics i ningú s’ha d’espantar, jo dic tot això amb un somriure, sense cap mena d’emoció negativa. És de la fosca a la llum que creix la consciència. Fixeu-vos en una planta, la part que creix, sempre és la que està més a les fosques, replegada en ella mateixa, s’obre a la llum. És una constant en aquesta dimensió de vida material on la polaritat és llei manifestada.

Bé, ja callo, que m’enrollo com una persiana. 😉 Com molt bé ofereix aquest passeig, el món també és ple de somriures, de persones entregades a la vida, a l’Evangeli, a Satyägraha,… “persones entusiasmades en la recerca d’un anhel que dóna sentit a la vida”, per tot això, no hi cap més que una mirada d’esperança!.

Bon viatge!

Molt bé Joan, l’entrada de musicoteràpia. Com dic jo, què faríem en el món sense la música!

Després de tot aquest comentari, crec que la millor cançó serà “Somewhere over the rainbow” Aquí en teniu una versió: http://es.youtube.com/watch?v=U2uH0FotAd0&feature=related

Why, oh, why, can’t I (You)

Gràcies Joan XXIII!!!

4 fenix { 10.12.08 at 2:51 pm }

Renoi!! com aprenem . Ara cançó i tot. Grácies Carles.

la musica !! tot just estic en el sol sol mi mi . Aprendrem .

Nuria.

Leave a Comment