Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 13 d’octubre: “Les lleis fonamentals de la salut i la higiene són simples i de fàcil aprenentatge“.

Les lleis de la salut realment són simples, de fàcil aprenentatge, cert…però difícil seguiment en el nostre primer món, crec. Cal molta consciència personal, disciplina, joia interior, voluntat de servei, sentit del viure…per tenir una salut òptima, encara que soni o sembli una bogeria sentir això, per algú. Cert que no patim grans epidèmies, ha millorat el clavegueram, els avenços tecnològics eren impensables fa 50 anys, però…cada vegada estem més “malalts de salut”, consumim més fàrmacs (a vegades, per no res i sense eficàcia demostrada), patim més per tot, els nivells d’angoixa i de suicidis van pujant, la violència de tota mena omple els telenotícies…però, sort que un altre món i manera de viure són possibles, oi?. Gràcies Gandhi! Canya!

La troballa d’avui: la web d’en Salvador Macip, un metge genetista que treballa al Regne Unit, ara, i que vaig descobrir arrel del seu darrer llibre publicat, Immortals, sans i perfectes. Us aconsello voltar-hi una mica, i anar al seu bloc personal també…i és de casa!.

Una mica de música: Començar de nou! (Els Convidats)

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 fenix { 10.13.08 at 9:13 am }

Quins regals trovo en el blog ,ahir una cançó per emocionar.Avui de bon matí tinc ” convidats” a casa. Magnifics ,no varem trobar entrades per gaudir de les seves canços aqui a Manresa . Bo… ara els tinc esmorzant .
Grácies a tots dos caminants .

“Començar de nou,com si fos un nou dia ” “Tornar-te estrenar a la vida ” “Posa el contador a ceró”.
Si, cal posar-lo . Com batega feliç el cor quan tot pot tornar a començar , tot. A vegades en la recança de les preguntes , el faig correctement el camí ? És adient la meva manera de fer ?.Preguntes que queden contestades amb les respostes que va donant la vida .
Uf… avui entre les cançons i lels records de les dates ,estic una xic
nostalgica. Bo… malats de salut ,m’hi passejare una bona estona .

Grácies per ser com sou caminants!!
Grácies per compartir caminants!!
Grácies per ser-hi cada dia ,cada matí.

Una abraçada !! Nuria
Ah !! i la salut !! que no falti .

2 fenix { 10.13.08 at 3:23 pm }

Quant he escrit el comentari aquest mati ,encara no havia obert la finestra cap al blog d’en Salvador Macip, que en Joan ens ha esmentat .
Ara he vist que parla d’un music i pots entrar-hi per sentir una bonica canço . Renoi !! son coincidencies oi ? Rainbow . Cada dia …..
L’arc de st. Marti.

Voldria compartir : un bon dia escoltant les paraules, que deia una persona cap a una colla de gent ,vaig adonar-me de que eran dites amb la tendresa i la saviesa per que cada un de nosaltres agafes el que més bé podia fer-li.
En el meu interior vaig tenir la sensació, de que aquelles paraules ,eran com una paleta de colors ,els del arc de st.marti , per ajudar a posar color a la paleta de moltes vides.
Despres de la tempèsta , veure el arc de st.Marti és per mi una font d’energia que ens regala la natura.
Axins és que… podeu inmaginar ?quin regal , aquestes dues cançons .
Uf… si aixó fos paper,no hi llegirieu cap lletra .
Fins a sempre.
Nuria

3 Carles { 10.13.08 at 9:11 pm }

Els fets fonamentals per viure bé són senzills i fàcils, però complicats de dur a la pràctica, perquè l’ego de l’home complica la història. En la història de la religió cristiana, per exemple, no deixem de veure com es van constituint noves ordres, posem monacals per circumscriure més l’assumpte, que procuren simplificar el fet de viure i de retornar als orígens evangèlics més profunds. No obstant aquesta simplificació per l’ego implica moltes renúncies a les quals no vol estar-hi d’acord. I llavors el que és senzill és converteix en una autèntica odissea, plena de complicacions, amb sirenes incloses!

Viure és fàcil, però l’ego sum de home complica moltíssim aquesta experiència amb la seva insaciable set d’insatisfacció permanent per desitjar quelcom que creu que el durà al paradís. Com hem vist en aquest camí, sovint el paradís ve per l’art de la renúncia i em remeto al concepte bramacharya, que va ser comentat en la dita del 17 de març i que us convido a rellegir-la per no allargar-me, allí vam parlar d’aquest art. Res en desmesura, la llei del just equilibri, de la correcte mesura, el camí del mig, que totes les grans filosofies ens conviden a dur a la pràctica per trobar equilibri i harmonia. Apliqueu els principis de Yama i Nyama i així sereu uns bons sannyasins.

Són simples i de fàcil aprenentatge, si restes connectat a la teva essència.

La vida és una subtilesa d’equilibris!

Bon camí!
Bon treball!

Comentari del post ;). “Malalts de salut?” Boníssim!

Bon viatge!

Leave a Comment