Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 16 d’octubre: “On no cal que s’hi esforci la ment, tampoc no cal que s’hi esforci l’ànima“.

La frase d’avui jo la interpreto des de la vessant de saber valorar els esforços a fer per solucionar problemes, el tenir el discerniment i la saviesa de cor en relació a la importància o relativitat de les coses per les que cal abocar-s’hi amb cos i ànima. També pot deduir-se, si voleu, que cos i ment formen un tot indissoluble i que els lligams i connexions entre els dos, fan que les penes i alegries sempre tinguin una repercusió en el cos en forma de trastorns de tota mena o estat de benestar…és allò de que la salut és una manera de viure, més que no estar diagnosticat d’això o d’allò o no prendre medecines. Dic jo, eh?

La troballa d’avui:la web Residus del GOB de Mallorca, definit com a bloc formatiu útil per a particulars i ajuntaments sobre bones pràctiques en gestió de residus, compostatge, reutilització, notícies d’interès i cursos a fer…útil, pràctica i interessant!.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 10.16.08 at 11:08 am }

Tal vegada perquè el mestre vol que treballem el concepte d’unificació, en el sentit que l’ànima s’expressa a través de la ment i per tant són el mateix.

És just per això que crec que si és imprescindible un esforç en la nostra vida. L’esforç d’abandonar la tirania de l’ego per establir-te en el reialme de l’ànima. I ningú diu que sigui fàcil, quan som humans d’anar a peu, tant emocionalment reactius. Pocs són els que aprenen a viure sota una àmplia consciència i no limitats per un ego que es mal lliga amb les circumstàncies i és emocionalment reactiu identificant-se amb el món de la il·lusió. Tota una fàbrica de sofriments que podríem estalviant-nos-la. I alguns poden demanar-me i com puc estalviar-me-la?. Deixant de ser emocionalment reactius. Com? Cultivant l’ànima i silenciant l’ego. Aprenent a viure en la teva presència d’Unitat més enllà del gustos i disgustos d’una entitat petita que sempre estar malmetent la realitat. Quan sofriment innecessari per no trobar-te en el Regne! Però és així, i està bé que ho sigui, la vida et dóna l’oportunitat constant d’establir-te en el Regne, en el paradís de l’Eden, però no hi ha dia que amb les identificacions que estableix l’ego, discutint-se amb l’arbre del bé i del mal, s’expulsa cada dia del paradís.

Oh petitesa que pateixes, que no veus que t’engarjoles en estretes mires de saber! Si aprenguessis alliberar-te de tanta ofuscació, si aprenguessis a silenciar tota aquesta verborrea d’il·lusions, llavors, tal vegada veuries que és viure en la meva presència, diu el Senyor!

Que no observes que els lliris del camp, que no tenen que filar res i els vesteixo amb els millors vestits i els ocells voladors no tenen que sembrar res i jo els alimento cada dia. On n’és la teva confiança i el teu agraïment, que no veus que t’allunyes de mi, jo que he posat l’amor de la vida a les teves venes, que t’he fet néixer en mi i t’he ensenyat com tornar-hi quan t’allunyes de mi. Tant bé s’està a l’exili!

Per tot això us vaig dir: “No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells? I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada? Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells. I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda? Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem? Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat. Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més. Per tant, no passeu ànsia per l’endemà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys”.(Mt 6,19-21.25-34).

“Jo sóc el cep i vosaltres les sarments… Sense mi no podeu fer res!… Us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que duri sempre” (Jo 15,5.16).
És aquesta la disponibilitat que vol el Senyor, savis per saber posar els mitjans necessaris per mantenir la disponibilitat i la confiança, oberts sempre a la seva presència que ens fa cercar l’amor més gran i més semblant al de Déu.

http://www.solidaries.org/xarxa/docs/CARTA%20DE%20TAIZ%C9%202003.rtf

Només en Déu reposa la meva ànima.! (Salm 62,2)

Bon camí!
Bon treball!

M’agrada la lectura del tot indissoluble i els lligams i connexions entre els dos 😉 Gràcies!

2 fenix { 10.16.08 at 3:02 pm }

Avui m’he enrriquit al llegir de les finestres obertes per en Joan i en Carles. He trovat tants racons per aprendra que …..he pensat ,
compartir unes frases que m’han cridat l’atenció .Les porto cap al comentari per si hi ha quelcom que no té tant de temps per fer recerca i gaudir-ho.

“saber valorar els esforços a fer per solucionar problemes, el tenir el discerniment i la saviesa de cor en relació a la importància o relativitat de les coses per les que cal abocar-s’hi amb cos i ànima”.

“Un dels rostres més clars de l’amor de Déu és el perdó.
Quan perdonem nosaltres també, la nostra vida canvia a poc a poc. Trobant en el perdó una lleugera alegria, veiem dissipar-se les exigències envers els altres.

l sorgeix l’inesperat. Queden enrere les llargues i fosques nits. Seguir de vegades camins de foscor, lluny d’afeblir-nos, pot construir-nos interiorment.
És de vegades en les situacions més difícils, que l’ésser humà arriba a ser plenament ell mateix.

Quan ens ajudem els uns als altres (19) i no ens deixem aturar pels obstacles, quan sabem trobar el valor de continuar endavant, ens adonem que hi ha una alegria del cor, i fins i tot una felicitat, per a aquells qui responen a la crida de Déu. Sí, Déu ens vol feliços. (20)

Buscar en tot la pau del cor. l la vida esdevé bella… i la vida serà bella.
___________________

Caminants només que sabesimm aplicar una xica part de la saviesa que mostren aquestes paraules,podriem aprendra i dir LA VIDA ES BELLA.

Salut !!
Bon camí !!

NAMASTE !!

Leave a Comment