Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 28 d’octubre: “En veritat, la terra pertany a qui la treballa“.

Frase que pot interpretar-se d’una manera políticament demagògica o d’una manera més profitosa si l’enfoquem com a la necessitat de ser propietaris del nostre destí, d’estimar el lloc on vivim, de dimensionar la propietat dels mitjans de producció en forma de cooperatives, respectar la natura, per un món rural viu, dinamitzar la pagesia i defensar la terra agrícola. També em recorda la dita la lluita dels “sense terra” al Brasil i altres països…i tota la base social de la Teologia de l’alliberament. L’esperança d’un món millor per milions de persones!

La troballa d’avui: la Fundació Alfons Comín, els seus principals objectius han estat publicar l’Obra Completa d’Alfonso Comín i treballar en la línia del compromís social, polític i religiós que va animar la seva vida. Lluita i compromís fins la mort! 

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 Carles { 10.28.08 at 3:11 pm }

Bé, avui d’entrada és una frase que el mestre probablement volia donar-li un significat eminentment pràctic, reivindicatiu i polític. Doneu les terres aquells que les treballen!. Ens parla de la sobreexplotació, de la corrupció, de la mesquinesa, de l’egoisme… del gènere humà. En veritat els hi pertany la terra, però la veritat encara no es manifesta en aquest món. Avui en petits espais d’aquest món els homes ja no s’exploten els uns als altres i esperem que aquesta igualtat, fraternitat i llibertat vagin creixen en mica en mica i s’estengui a tot el planeta. Però anem en compte, si alguns es senten formar part d’aquest petit espai, perquè no som tant innocents com podria semblar d’entrada, europeus que com Pons Pilat es renten les mans. Les nostres mans estant tacades de sang, d’esclavatges de tot tipus,… nens i dones sobretot que treballen 17 hores,… que es dediquen a la prostitució,… deute extern – vergonya pròpia… i avui seguim potser més que abans sent delinqüents de la pau i el benestar de moltes persones. Difícil de canviar poden pensar molts, però amb aquest pensament, un sistema realment corrupte i camuflat, no es podrà canviar mai. Gràcies a Amnistia Internacional i altres organitzacions que denuncien aquests abusos d’un món sobre un altre, podem prendre consciència i prendre part, per no alimentar el sistema corrupte. N’hem parlat al llarg del camí, amb articles i tractats de com ser útils i ajudar a transformar el món. Siguem conscients que tot allò que fem interacciona amb el tot.

Dit això, que avui no podia obviar-ho, farem una lectura més personal pel creixement de cadascú, tot i que prendre responsabilitat, que és el comentari anterior, és realment ja per si, una forma molt important de creixement, perquè significa ser coherent amb els teus valors i per tant actuar amb conseqüència. El que no podem fer és pensar que tenim uns valors i actuar al contrari, fet bastant deplorable i realment contemporani en una societat que mandreja per tenir-ho tot i que va al que es fàcil, “anar fent”. Hem perdut el valor del treball per la justícia, per ser justos amb el món, amb la vida, amb els altres. Avui el déu “Ego Sum” ens aniquila la consciència i no ens permet veure els seus mesquins enganys, pensant-nos nobles i corresponsables, quan no som ni dignes d’adonar-nos-en de tant astut engany. El món ha canviat o és igual que fa 500 anys?, per posar una data. Potser molts no acceptaran la meva resposta i me’n alegro perquè tot és relatiu, no obstant tinc l’obligació ètica de dir que ha canviat en algunes coses, però que el seu fons segueix sent pràcticament el mateix i l’aparença de canvi és tant sols un maquillatge i potser això és molt pitjor, perquè quan hom perd la consciència del que fa i viu l’engany com una realitat, com podrà corregir-se? Quan ens adonarem que som responsables del món en general?, que hem de partir per ser responsables amb nosaltres mateixos i saber anar més enllà de la nostra individualitat, com a col·lectiu i com a membres d’un món que és global.

Volia donar una nova lectura i segueixo amb el mateix discurs. Prenem consciència i comencem a fer-ho doncs en el nostre propi territori, personal, familiar, ciutadà, de país, de la consciència humana, del món,… Només si prenem consciència, si treballem els valors amb actituds adequades, t’hauràs fet realment teus uns companys de viatge, que amb coherència et durant a Ítaca. Siguem responsables, siguem conseqüents. El món en el que vivim es troba adormit, anestesiat, i avui ja no es tracta de ser perdonats perquè no sabem el que fem, avui no volem saber-ho i això és pitjor que no saber-ho.

Així doncs sacsegem-nos, despertem-nos que el germà és explotat per viure nosaltres en una abundància corrupte, mesquina, deplorable. Siguem conseqüents, només així, un altre món serà possible.

Bon camí!
Bon treball!

He dit que faria una altre lectura i sóc home de paraula, així que vaig a fer-la, però de la manera que vull aprendre a fer les coses, de manera sintètica, sense haver d’utilitzar masses paraules:

En veritat, la Unitat es troba quan hom la treballa, des-cobrint-la i així trobar l’essència del que som.

Bon viatge!

Canteu-la amb el to de la vostra vida, aquell fragment d’“Aprendre” de Lluís Llach:

Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist

Aprendre…

Interessant Alfonso Comín, tot i que hi hauria molt a dir sobre la dualitat, del següent escrit, ja comentat en el camí, sense perdre’ns en ella, passegem amb aquest lluitador per un món més just amb la seva poesia:

Preferencias

No el poder, sino la humildad
No la diversión, sino la conversión
No el racionalismo, sino el misterio
No la introspección, sino la contemplación
No el purismo, sino la inocencia
No la uniformidad, sino la diversidad
No la agitación, sino el silencio
No la seguridad, sino el riesgo
No el dictado, sino la iniciativa
No la fugacidad, sino el signo
No la sentencia, sino la misericordia
No el tratado, sino la poesía
No el bullicio, sino la soledad
No el egocentrismo, sino el humanismo
No el absurdo, sino el misterio
No el refinamiento, sino el pan
No la autosuficiencia, sino la colaboración
No el desarraigo, sino el enraizamiento
No la desesperación, sino la esperanza
No el egoismo, sino la dedicación
No la fuerza del rico, sino la debilidad del pobre
No la evasión, sino la participación
No el individualismo, sino la comunión
No el mal, sino el bien
No la casuistica, sino la parábola
No la huida, sino la presencia
No el esquema, sino la realidad
No la publicidad, sino el testimonio
No el banco, sino el tajo
No el molde, sino la levadura
No el resorte, sino la mano en el arado

Que els vents afavoreixin el velam dels vaixells que ens duent a un nou món possible!

2 Graceland { 08.08.16 at 1:24 am }

Simplistic but it's a place to start. Voting and lobbying are at least acO.bnaoleiLtL not actionable in the legal sense of filing a class action lawsuit against politicians.

3 car and home owners nsurance quotes in Myrtle Beach { 05.10.17 at 4:32 pm }

it before, but never so clearly. It's a tragic story – tragic for science, tragic for physicians, tragic for patients, and tragic for a culture that needs something of value that doesn't change. Thanks for making it explicit.

Leave a Comment