Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 4 de novembre: “No he de fer un fetitxe de la religió, ni disculpar cap mal fet en el seu nom sagrat“.

Avui, i lligat amb el tema de la frase, he vist una pintada a les parets de la Santa Cova de Manresa, que m’han fet reflexionar força, i a més per casualitat la mesquita més gran de la ciutat també és a tocar santuari ignasià, que diu: “Cap religió us farà lliures!”. L’etern enfrontament entre religió i llibertat personal de base anarquista, torna amb renovada empenta dins la nostra societat en el segle XXI. En això Gandhi ens dona una gran lliçó, ja fa més de 60 anys, amb el seu esperit obert, ecumènic i interreligiós. Tota hipòtesi és defensable, i la història recent i passada és farcida d’arguments en favor i en contra del fet religiós en el món, i de la visió més “sense regles” imposades del viure. Quasi diria que podriem estar tota la vida discutint i no arribariem a enlloc…perquè sempre serà un debat exterior diria jo, i el problema és de dins de cada persona, sigui religiosa, agnòstica o atea, crec jo…si ens mirem el fons del cor i la vida que portem, i ens sentim plens i feliços sincerament, si pensem que el dia ha estat ple de treball, solidaritat, cohesió vital, ajuda als altres, visió global del món, he donat i he rebut…doncs per uns Déu o la veritat és al teu costat, i per altres t’has comportat com una persona íntegra com toca a tot ésser humà. Crec que la pintada a la Santa Cova traspua certa agressivitat, ràbia, odi i violència cap a la societat en general, molt perillosa cara al futur…tant de bo serveixi per alguna cosa embrutar parets, més que per acabar begut de cervessa, orinant sota la pintada al carrer sense respecte per ningú. Com a mínim a mi la religió m’ha servit per ser educat, conscient, responsable, solidari, agraït, respectuós…i per saber fer ús de la meva llibertat, que limita amb la dels altres, als quals he de saber estimar…malgrat costi a vegades. Caram…massa llarg, potser?

La troballa d’avui:l’Informe Mundial de Cultura de Pau, elaborat per la Fundació Cultura de Pau, a la meitat del Decenni Internacional d’una Cultura de Pau i No-Violència per als Infants del Món (2001-2010) proclamat per les Nacions Unides. L’informe reflecteix els progressos i els obstacles apareguts en els diferents continents, dóna una llista d’organitzacions i anima a seguir endavant lluitant per un món més just, solidari i en pau. Lloable!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 11.04.08 at 11:00 am }

Paraules escrites per en Joan avui :

“si ens mirem el fons del cor i la vida que portem, i ens sentim plens i feliços sincerament, si pensem que el dia ha estat ple de treball, solidaritat, cohesió vital, ajuda als altres, visió global del món, he donat i he rebut…doncs per uns Déu o la veritat és al teu costat, i per altres t’has comportat com una persona íntegra com toca a tot ésser humà”.

Avui és tot el que deixo en el comentari,crec que son paraules secilles
i entenadores que diuen tot el que jo voldria saber transmetre.Gràcies joan.

caminants …. escolliu una pregaria de les tantes que trobem en aquest cami. Avui per en Josep ,que estigui en el camí que és mereix ,per la seva bondat, la seva honestitat i el seu amor .
Grácies caminants…. de tot cor

Namaste!! Nuria .

2 Carles { 11.05.08 at 1:53 am }

És clar mestre perquè això és allunyar-se de l’essència, res que no sigui el testimoni real, viscut, interioritzat de la seva infinita presència que tot ho abasta. Com poder reduir i tergiversar el sagrat, ni amb res que s’allunyi del testimoni de l’innominable?.

Bon camí!
Bon treball!

😉 🙂 “massa llarg potser ?” que estàs de broma Joan! quina vergonya pròpia em fas sentir per les meves parrafades sovint massa llargues. Saps?, m’ha agradat molt la llargària i tot el que dius, tot i que hi afegiria també que tenen raó, no en la forma, però potser sí en el fons, segons des de quin lloc ho diguin, la llibertat no la dóna cap religió, més aviat hem estat testimonis al llarg de la història humana de tot el contrari. Quan patiment, quan horror ha engendrat la religió i encara engendra! No són ben enteses, no són praxis, i sovint esdevenen ideologia. Quina llàstima! Quan els homes visquin el religare, quan experimentin la presència de Déu en ells, seran absolutament lliures, no contraris a res i a favor de tot. La mateixa agressivitat podem veure amb uns i amb els altres, si no s’estableixen en una real i profunda vivència de ser expressió de Déu a la terra. Per això no hem “de fer un fetitxe de la religió, ni disculpar cap mal fet en el seu nom sagrat”

Sadako, un exemple de vida! Per què en comptes d’inscripcions a les parets no fem més grues?.

Tu ho has dit Joan, és un debat exterior, per això insisteixo en el viure, en la mística, només la veritat us farà lliures va dir el mestre Jesús, i aquesta veritat és interna, vivència profunda de l’Amor, de la Unitat, és l’estimada Satyägraha. Gandhi un mestre del que dius “esperit obert, ecumènic i interreligiós. ” Tant debò tots els homes, uns i altres entenguin profundament això i es posin a viure l’Amor, tant debò! Tinc certes esperances, perquè com titulen a l’informe hi ha obstacles, però tot i així, hi ha progrès. Ah! i els consells de l’informe i els seus annexos, genials! Com dius tu, lloables!

Bon viatge!

Del Salm 139

Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m’assec i quan m’aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.
On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo.
¿Provaré de prendre les ales de l’aurora?
¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar?
També allà les teves mans m’hi portarien,
també allà m’hi vindrien a buscar.
¿Diré, doncs, que m’amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.

Tu has creat el meu interior,
m’has teixit en les entranyes de la mare.
Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l’ànima.
Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m’anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.
Els teus ulls em veien abans d’estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n’existís un de sol.
Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d’un a un?
Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra!
I encara,quan m’alcés, em quedaries tu.

Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina’m per conèixer què desitjo.
Mira que no vagi per camins d’idolatria
i guia’m per camins eterns.

Leave a Comment