Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 5 de novembre: “La vera felicitat no ve de fora, brolla de l’interior“.

Cabdal tema el de la felicitat personal, tractat jo crec que magistralment pel Mahatma, paradoxalment sense escriure massa, tan sols cal observar el seu cicle vital, el seu tarannà senzill, valent i compromés, la grandesa del seu cor, la profunditat del seu caminar existencial. Centenars de milers de llibres, de tots els racons del món i de totes les cultures i religions, han tractat el tema de la felicitat, aquest sentiment que ens motiva una recerca constant als humans del naixement fins la mort, plena de turmets i neguits…fins on i quan buscarem? Potser sols cal obrir els ulls i el cor a la vida real que ens envolta, i escoltar la veu interior de la consciència personal, per saber el molt feliços que som i podem ser! Dic jo, eh?

La troballa d’avui:la Fundació + Arbres, que considera com a objectiu primordial promoure, assessorar, gestionar i finançara totes les iniciatives serioses que resultin en la plantació i manteniment d’arbres, per impulsar la presa de consciència i responsabilitat ecològica de les persones i la societat. Interessant i peculiar!

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 Carles { 11.05.08 at 3:08 pm }

És clar, perquè tota l’abundància primer brolla de l’interior, no ens cansarem pas de repetir aquesta saviesa perenne. La felicitat brolla de l’essència, de trobar-te unificat, relligat amb la Unitat, en la presència de Déu que tot ho abasta. Hi ha felicitat més gran que aquesta ?

Jo encara no n’he trobat d’altre que sigui tant penetrant, profunda, eterna, incommensurable. Però per conèixer-la, cal viure-la i l’única manera de viure-la és restar sempre unificat en la seva presència infinita.

Bon camí!
Bon treball!

Renoi quantes entrades interessants!

Seguint en la meva línia unes paraules de la Bhagavad Gita:

“Aquell que troba la felicitat en l’interior, que la felicitat, l’alegria i la llum resideixen en ell mateix i la seva llum és purament interior, aquest, rera convertir-se en Brahma, aconsegueix en Brahma la pura extinció” (V, 24)

“ L’asceta en qui tot mal ha desaparegut, que es disciplina i s’unifica ell mateix sense descans, aconsegueix fàcilment la felicitat infinita: es confon en Brahman.” (VI, 28)

“Tots aquells qui vénen a mi a refugiar-se, tots ells arriben a la Suprema felicitat.” ( IX, 32)

“Cada moment és una oportunitat per regar les llavors de felicitat que hi ha en tu. Si desplegues la capacitat de ser feliç en qualsevol entorn, seràs capaç de compartir la teva felicitat amb els altres.

Contràriament, potser pensis: ‘és una infeliç situació. He d’anar a un altre lloc’. I aniràs d’un lloc a un altre vagant com el fill pròdig. Quan descobreixes la teva capacitat de ser feliç en qualsevol lloc, pots arrelar en el moment present. Pots prendre qualsevol condició del moment present i convertir-la en base de la teva vida i de la teva felicitat. Quan el sol brilla, ets feliç. Quan plou, també ets feliç. No necessites anar a cap altre indret. No necessites viatjar al futur ni retornar al passat. Tot el que el moment present ofereix pertany a la teva veritable llar. Ja tens totes les condicions per ser feliç. Solament has de sentir les llavors de felicitat que hi ha en tu.”

Thich Nhat Hanh

Cal saber això: cada moment és únic.

Fes per tant un petit acte de conscienciació al començar el dia, i en altres moments si vols, clarifica la ment i no et deixis portar, amoïnar i estressar per les mil i una foteses. Recorda que els grans canvis sempre comencen amb un petit pas, com marca aquest camí.

Recorda, tot és qüestió de desprendre’s de l’ego i unificar-te amb la teva essència d’infinit, vet aquí el vell secret.

Finalment deixant aquest coneixement místic, prou important per alliberar-te, un missatge de practicitat pel teu dia a dia, per acostar-te a aquesta consciència unificant. Viu d’ara en endavant, que la felicitat és una manera de fer, de caminar, de viure. Com diu aquest vídeo preciós de la Magda, més que un destí és un viatge … i depèn de nosaltres.
(deixeu-lo baixar tot i després mireu-lo)

http://www.youtube.com/watch?v=oaWupP8uWWo

Bon viatge!

2 Carles { 11.05.08 at 3:14 pm }

Del Salm 16

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi.
Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,
ningú com tu no em fa feliç.»
Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins a les nits instrueix el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts
ni deixaràs caure a la fossa el qui t’estima.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostre presència Senyor;
al vostre costat, delícies per sempre.

3 fenix { 11.05.08 at 3:53 pm }

Què és la felicitat? Podem aconseguir-la? Podem retenir-la . Jo crec que no, perquè la felicitat és un cúmul de moltes coses que ens fan sentir feliços, i això, igual que el dolor, és impossible de suportar o de tenir durant gaire temps.
M’agrada pensar, i n’estic segura, que la felicitat no és més que un instant, un instant en el que arribem a aquest estat mental en el que no sentim res més que una inmensa alegria i que ens posariem a riure, a saltar, a cridar.. Quan veus la rialla de la mare de 87 anys,quan pots compartir paraules amb els fills quan els ulls d’una persona diuent el que les paraules o els fets no deixen veura. .Llavors, mentre aquests moments de felicitat s’equilibrin amb la profunda infelicitat, tristó i dolor que sento la resta del temps, jo, no hauria de tenir dret a queixar-me de la vida que tinc.
Jo no sóc feliç, però he estat feliç moltes vegades… vaig ser feliç,sense adonar-men ni preguntar-me si era feliç ,ho era sencillament sense potser palpar la feliçitat.Desconexia el dolor el sufriment aquest punjent que fá tant mal. Era un dolor passetjer ,compartit.

Avui he mirat d’esser feliç ,al menys uns moments .Quan he llegit les frasses i els salms del blog,quan he obert les finestres cap a tans racons de feliçitat.
Voldria compartir una de les frases que ha escrit en Carles ,ès una de les que m’ha semblat més propera :
“Quan descobreixes la teva capacitat de ser feliç en qualsevol lloc, pots arrelar en el moment present. Pots prendre qualsevol condició del moment present i convertir-la en base de la teva vida i de la teva felicitat. Quan el sol brilla, ets feliç. Quan plou, també ets feliç. No necessites anar a cap altre indret. No necessites viatjar al futur ni retornar al passat. Tot el que el moment present ofereix pertany a la teva veritable llar. Ja tens totes les condicions per ser feliç. Solament has de sentir les llavors de felicitat que hi ha en tu.”

Renoi!! sembla tant facil ser feliç ,i no és que sigui l’estat que més m’agradaria assolir ,n’hi ha altres que per mi son més importans :
El soseg interior.
La pau per caminar amb seguretat.
l’amistat veritable, sincera ,sense mentides,sense rencors.
l’amor dels altres i cap els altres.
Sentir la Veritat,axins amb sencillesa.
Crec que tot aixó son petites o grans espurnes per ser feliç.

Caminants a tots gràcies,encara que feu el cami en silenci,peró se que camineu al costat.

Salut!!

Namaste!! Nuria

Leave a Comment