Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 20 de novembre: “La felicitat depèn del que pots donar més que del que pots rebre“.

El Mahatma reprén un tema clau com el de la felicitat, probablement sigui EL tema que mou el món, l’anhel de tota persona o comunitat, la recerca de la felicitat és el motor que ens mou a descobrir, buscar, comprar, vendre, regirar, patir, estimar…que ens dona/treu la vida, si ho mirem bé. Impossible deslligar felicitat del tot unitari de cada persona, de la seva cultura, educació, valors, etc…mil.lions de llibres, debats, articles, teories, etc…fins i tot receptes de cuina (amb 3 tasses d’oblit d’un mateix o sigui donar-se!). Fa anys ja es va dir…”…és donant-nos que rebem, és oblidant-nos que ens trobem, és perdonant que som perdonats… (St.Francesc)”.

La troballa d’avui: la web dels Caputxins, plena d’informació, camins, pregàries, documents, silencis…un bé de Déu (mai més ben dit!, oi?).

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 11.20.08 at 12:03 pm }

http://www.youtube.com/watch?v=tmiplhIXEH0

Una amiga finlandesa Ha penjat aquest video i una bonica canço finlandesa en el seu blog. Ës un moment de feliçitat escoltar-la i compartir-la amb tots els caminants.
Salut !!
Com cada dia la dita i el comentari es util!!

Nuria

2 Carles { 11.20.08 at 9:38 pm }

Com a practicant de servei he de donar-li la raó, perquè és experiència viscuda. Com a filòsof també confirmo certesa en la dita perquè el secret es troba en que tens més poder sobre el donar que no pas sobre el rebre. Això significa que les expectatives del donar sempre seran superiorment complertes que no pas les de rebre i per aquest fet, sentiràs molta més felicitat en donar que no pas en rebre, perquè les expectatives s’adequaran a la realitat. Car com tot, se’m perfila algun exemple que podria ser el contrari, però que es trobaria en aquell apartat que diu que l’accepció confirma la regla. En general sempre trobareu més felicitat en donar, que no pas en rebre. Ah! i procureu no formar-vos masses expectatives alhora de donar tampoc, elles sempre estiguin del cantó del donar o del rebre provoquen sovint frustració, antitesis d’aquesta felicitat. No cal crear expectatives, donar no només sense esperar, sense rebre evidentment, sinó donar sense “voler”, sense condicionar, sense “desitjar” una manera de donar-se, senzillament dóna!

Feliç servei!

Molt ben contextualitzada la felicitat en “La felicitat. Un dret, una meta o un simple somni?” Dues sentencies per mi força importants a tenir en compte just també pel comentari d’abans: “Els autèntics instants de goig, rics en serenitat i pau interior, no es deuen normalment a esdeveniments externs.” I “aconseguir assaborir-la depèn, com vèiem anteriorment, de la nostra actitud davant la vida. ”
Educació i felicitat té fragments interessants, sobretot el que ens confirma que els estudis assenyalen al camí i no la meta.
😉 🙂 i que divertida la recepta culinària. Genial!

Colofó de Sant Francesc! Joan! Quin crack!
🙂 la troballa d’avui, un bé de Déu 🙂 Mai més ben dit! Gràcies! Ah! i la iniciativa cultura de pau, preciós!.

Avui l’apunt musical no podria ser res més que l’obra de Vaughan Williams, “Dona Nobis Pacem”, o la de Mozart o la de Bach o simplement un Agnus Dei, per quan diu “Dona’ns la pau” N’hi ha tants que m’agraden que la dificultat és per seleccionar-ne un, se’m fa extremadament difícil, tant!! per no decidint-me finalment per cap d’ells i acabar triant un fragment senzill i noble d’unes veus infantils amb l’acompanyament d’un piano fantàstic, que canten aquesta donació. Disfruteu-la!.

http://www.youtube.com/watch?v=Encbg4veatI&feature=related

Que les noves generacions portin al cor aquesta pau.

Bon camí!
Bon treball!

Leave a Comment