Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 22 de novembre: “L’esperit esdevé impur si el cor no ha estat rentat amb la pregària“.

Dita que ens vol recordar la força de la pregària, i per què no dir-ho també de la reflexió, del silenci, de la meditació, del discerniment…esquemes, conductes i valors dels que tan mancats estem en el món d’avui, ple de “sorolls” de tota mena (violència física, crits, empentes, anuncis, excès de TV i esports, buidor interior, treure’ns arrugues i tamany dels pits, que si no tinc això, que si no tinc allò, etc…). Ens calen més espais de pregària i recolliment, en aquest món tan dispers, sorollòs i fragmentat. Dic jo, eh?

La troballa d’avui: la web Crisis Energética, de debat i comunicació sobre recursos energètics i la seva relació amb el desenvolupament humà i la ecologia. Densa i profitosa!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 11.22.08 at 11:09 am }

Bon dia!! avui he obert la finestra cap al espai de pregaria i voldria compartir unes frases que he triat. Avui és sta. Cecilia . !La música”

“”Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m’hi fixés acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.”

“Et faré una confidència. A mida que els espais exteriors es van reduint, no sé què em passa que l’espai interior va creixent i creixent. De moment no en sé els límits.”
Bo… cada dia és util ,obrir els ulls,el cor i la ment cap espais coneguts i
desconeguts, per apendre, per lluitar i per estimar .

Salut!!
Nuria

2 Carles { 11.22.08 at 11:11 pm }

Bé, avui la dita pot portar a confusió, d’aquelles que ens duent patologies religioses com el dogmatisme o el fanatisme, que acaben confonen els ritus amb el religare, que es queden amb els actes de mediació i no recorden que just és això, un medi, un dit que assenyala la lluna.

A part d’això, tal i com conceptualitzo jo “esperit”, per mi és la part que es troba en la Presència i aquest mateix fet, fa que no pugui ser impur de cap manera. La impuresa estaria en “l’ànima” en tot cas que és la part intermediària entre l’esperit i l’ego. No obstant, no em vull, ni vull embolicar-vos en conceptualitzacions.

Per simplificar el comentari diríem que esdevenim impurs si no tenim la capacitat de trobar-nos units a la Font de la Vida, perquè llavors estarem plens de l’ego i de totes les falses seguretats que no et deixen viure en la llibertat de l’esperit. Així de senzill.

Jo abans de parlar de pregària, diria que la persona esdevé impura quan no és coherent amb ella mateixa i amb els altres, quan no és humil i quan en tota ella l’amor no és el motor que la fa moure, segur que així no hi podrà haver cap mena de confusió, ni de patologia religiosa.

Perfilaria la dita dient: La persona esdevé impura quan no és coherent, humil i amorosa. Crec que així no hi pot haver confusió de cap classe, ni perills d’absurds fanatismes i religiositats falsament creades amb seguretats immadures. Perquè quants inconscients pregarien tan sols per creure’s mantenir-se purs i per altre banda no serien coherents amb els valors de l’origen!. Quants cristians van a missa i combreguen i, veus les seves cases plenes de l’antitesis de les benaurances!.

Dit tot això, pregueu, i feu-ho amb el cor que s’uneix a la seva Presència Infinita, així us establireu en el Regne i des d’ell la bona praxis només serà possible.

“Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm” Salm 51 (50)

Bon camí!
Bon treball!

😉 Bé, Joan, bé.

Avui caminar amb Ernest Lluch, home de diàleg i de pau. Gràcies!

Per acabar, l’apunt musical, avui que hem retrobat el Germà Roger, home d’una pau immensa i d’una amabilitat sublim, en el seu honor, en honor a tota la comunitat de Taizé i a tots els ecumènics de l’univers que treballen per la pau dediquem aquesta cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=vOA90dEwODs&feature=related

Bon viatge!

Leave a Comment