Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 23 de novembre: “El meu patriotisme està subordinat a la meva comprensió espiritual“.

La força política del Mahatma i la seva capacitat d’aglutinar el sentiment del poble indi es nodreix de la profunda integritat i honestedat de vida, una autocrítica i reflexions constants, un ascetisme i mètode personal extraordinari, una valentia serena reflex de les seves creences, i a una fe en la Veritat (Déu) que aglutina i relliga la seva biografia. Crec jo, eh?

La troballa d’avui: la web Global Humanitaria, una organització independent de cooperació internacional que treballa per garantir la igualtat d’oportunitats dels pobles, en especial atenció als nens, en àmbits com la educació, la salut, la vivenda…Gent compromesa i que ajuda a fer el món una mica millor!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 11.23.08 at 9:11 pm }

És clar, mestre, per això la vostra praxis fou tant encertada. Si no hi ha aquesta subordinació, l’ego agafa les regnes i, així va el món.

Aquí el més important és aquesta comprensió. Com comprenem l’esperit, Déu, Infinit, la Unitat,… com comprenem aquest inefable que sovint dic que no ens hi hem d’aproximar per creença, sinó per experiència?. D’aquesta comprensió en derivarà una vivència i una actitud de vida, en derivarà establir-te en el Regne que és en mig nostra, nosaltres som el Regne i pels cristians, Crist és el nostre rei, i avui celebrem Crist Rei. Que l’amor governi la nostra vida, que cedim a Crist el tro del nostre cor i deixi de governar l’ego.
Rei i Mestre de la vida, que ens ensenyes com viure la quotidianitat plena del teu esperit magnànim, ple de la teva presència infinita que tot ho abasta i que diu sempre: “tot el que feu a un d’aquests, a mi m’ho feu” (Mt 25,40). “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jn 15, 12).

Caminar amb tu, és un camí lluminós, on la veritat resplendeix en mig de les tenebres.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 25,31-46)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Quan el Fill de l’home vindrà amb
el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuni-
ran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor sepa-
ra les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu
possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres,
quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era
foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir, quan estava ma-
lalt, em vau visitar, quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.
Els justos li respondran: Senyor, ¿quan us vam veure afamat i us vam donar men-
jar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam
acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vingué-
rem a veure-us?
El rei respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’a-
quests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.”

El final del text l’obvio pels mal entesos. Entenguem bé les coses, entenguem bé el text i la seva línia de base. Ens mostra un obrar, una actitud,… una manera de viure. Però entenguem-ho bé que l’Ego és capaç de posar els matisos que li semblen per mantenir-se rei del reialme, és tant subtil. No us deixeu enganyar, només hi ha un rei. I aquest és l’Amor, però saber estimar de debò no és cosa fàcil per l’home quan ha de renunciar a ell mateix, per ser la llum de Crist a la terra.

Que la Unitat ens doni bons ulls per veure-hi, que sempre estiguin subordinats a la seva mirada humil, senzilla, oberta, amorosa, sempre disposada a trobar el millor de l’altre,…

Que n’és de senzill viure en el Regne i com ens compliquem les coses…

Respiro…

Silenci…

Contemplo…

Comprenc…

Tot jo tinc set de vós, del Déu que m’és vida. Salm 41

Posem-nos el cor en Déu, en el cor del deixeble, en el cor de l’aprenen, del que resta obert i que mira les persones amb l’amor i la compassió que Ell té.

Bon camí!
Bon treball!

Bé, per no trencar el silenci i el recolliment en la seva paraula acabarem amb un altre dels famosos “Pie Jesu”, avui el del Réquiem en Re menor, Op. 48 por Gabriel Fauré, disfruteu-lo!

http://www.youtube.com/watch?v=3n2EmlaD94I

Bon viatge!

2 fenix { 11.23.08 at 10:38 pm }

Aquest text que en Carles ha escrit segons st.mateu,el vaig escoltar ahir en una missa criolla ,celebrada en el convent de St.clara de Manresa. Va ser molt bonica i amb tota modèstia crec que a moltes esglesies iles seves comunitats i manca una mica de la alegria i la manera de compartir que ahir vaig poder observar . Cert , no el vaig entendre gaire el text del evangeli i el seu final no va ser de la meva manera de veure el castig divi.No m’agradat mai pensar que hi ha un regne per els bons i un altre per els dolents.
Déu és amor ? Es la Veritat ? es la Unitat ? .
Per mi la resposta es si,a les hores crec que no i te lloc la paraula castig.
Crec que la paraula seria Perdó.
Crec que la paraula seria Comprensió.
Crec que la paraula seria Acollir els que han errat en el seu comportament , no tenir rancor ,i no voler la perfecció en els seus actes. Tots som humans i la imperfecció crec que la tenim tots en el nostre interior .

Ês per això que voldria compartir les paraules escrites d’en Carles:

“Que la Unitat ens doni bons ulls per veure-hi, que sempre estiguin subordinats a la seva mirada humil, senzilla, oberta, amorosa, sempre disposada a trobar el millor de l’altre,…”
Aquest és més proper ,…. posar a la practica aquestes paraules ….
apendre a estimar a qui no ens estima, trobar una espurna de bondad allá on només veiem maldad. Actuar amb Amor , vet aqui la paraula més hermosa i a la vegada tant dificil de posar a la practica .

Salut !!

Que la Pau i el perdó sigui en el nostre camí ,caminants .

Nâmaste !! Nuria

Leave a Comment