Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 29 de novembre: “Un exemple pacient és l’únic mètode possible per aconseguir una reforma“.

La frase d’avui seria com el resum de la vida del Mahatma, i compendi dels seus consells: el de la coherència i exemple de vida, que cada dia ha de ser viscut com un pas més cap a l’objectiu de la llibertat, felicitat i  pau que tots portem dins, que el fi ja és inclòs en els mitjans, que cal practicar la tolerància i estimar a l’adversari per fer-li entendre que vols la seva felicitat en el fons, que cal ser instruments de pau, veure sempre l’altra cara de la medalla, saber perdonar, saber aprendre dels fracassos i que els èxits no ens enlluernin, etc…resumint, cal interioritzar els seus consells i cadascú que els adapti a la seva vida. Llum en la foscor! Far de vida pels nàufrags! Sort!

La troballa d’avui: la web, Acción Cultural Cristiana, un moviment de militants cristians que vol construir una cultura de solidaritat, seguir l’ensenyament de l’Evangeli, i aprendre a actuar amb responsabilitat i llibertat, tot lluitant contra el capitalisme ferotge i el consumisme desfrenat que ens ofega. Canya!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 11.30.08 at 1:08 am }

Avui he vist l’art que és capaç de crear Ushio Amagatzu, una de les principals figures del moviment butoh japonès, un corrent coreogràfic creat a partir de les cendres i de les ruïnes morals d’Hiroshima i Nagasaki. Un espectacle que evocava el somni d’un nen sobre els orígens de la vida i la mort. I que ens porta finalment al secret del principi i el fi de la vida fusionat en un sol moviment. Quantes barbaritats humanes recordava la meva memòria en els rostres de dolor, dolor que encara ara no deixa de manifestar-se. Quant dolor afegit en un món sumit en les urpes de l’ego! I avui trobo aquesta dita i em venen paraules que he sentit sovint: On és aquest Déu que tants parlen ? I jo en silenci responia, és aquí però no et pares a escoltar-lo, només sents el teu soroll. I és que Déu, la Unitat, Infinit,… digues-li com vulguis és el més pacient de tots, perquè el seu amor és tant immens que sap com el mestre que la paciència és l’únic mètode per aconseguir una reforma.

Bon camí!
Bon treball!

Llegir el post i els seus enllaços és una delícia, noves guspires que no deixen de posar llum a nous fars perquè la terra es converteixi algun dia en estrella. A tots els fars que són la seva llum. Gràcies!

I avui amics, des de la serenitat de la bellesa que acabo de veure, només Santa Teresa és capaç de seguir-me esgarrifant, a través de les seves paraules tretes de l’experiència de la mística, de la unió, per trobar-me més enllà, del més enllà. Gràcies!

http://www.youtube.com/watch?v=djwIe4u4npk&feature=related

“Nada te turbe, nada te espante.
Todo se pasa. Dios no se muda.
La PACIENCIA todo lo alcanza.
Quien a Dios tiene, nada le falta.
Sólo Dios basta.”

Bon viatge!

Leave a Comment