Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 1 de desembre: “L’oració és la clau del matí i el pany de la nit“.

Frase que vol emfatitzar encara més el el profund fonament religiós del Mahatma , vol remarcar la importància cabdal dins la seva agenda de cada dia dels espais de pregària, silenci i reflexió, sobretot de bon matí i al tancar el dia. Gandhi vivia l’oració com una “comunió interior”, segons explica en els seus escrits, i alhora va descobrir que era un element privilegiat de la seva acció ecumènica. En el fons, tot és estimar, i pels creients cristians us adjunto aquests dos articles escrits per Cristina Kaufmann, que he trobat enriquidors i plens de força vital: Estimar des de l’Evangeli: possibilitats i dificultats; i, Pregària i sofriment. Que la pregària ens acompanyi!

La troballa d’avui: la web de les Filles de la Caritat de St.Vicenç de Paul, completíssima i variada, inclou tots els àmbits d’actuació (gent gran, sanitat, cooperació, educació, pastoral), notícies, agenda, enllaços, etc… Molt ben feta!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 12.01.08 at 3:11 pm }

Avui m’ha fet somriure en Gandhi, expressant amb aquesta metàfora la instauració d’un bon hàbit que l’ajudava a mantenir coherència i a restar concentrat en el sentit de la seva vida, aquest Déu – Veritat que era el motor de la praxis per transformar el món en el que ell vivia, interior i exterior. Jo hi afegiria dient que pot ser-ho sempre i quan es faci bé, en el sentit d’oració per concentrar-se, per mantenir-se en un estat de consciència, no en un sentit infantil i poc madur de demanar des de l’ego la satisfacció dels teus desigs. L’oració pot ser el que diu en Gandhi sempre hi quan t’alliberi de l’ego i et dugui a territoris de la teva consciència més extensa. Així doncs, qualsevol acte que t’alliberi de l’ego és un acte d’oració, com un acte de servei, des d’un pare que té cura del seu fill, fins el treballador responsable que compleix la seva funció. Tot acte humà que construeix, que es troba en comunió amb l’amor de la Unitat, és una oració i un acte unitari en Déu.

Vist així, ja no és necessari tenir un temps per pregar, perquè tota la teva vida és oració. Com deia ahir amb els dos camins comunió interior i comunió exterior amb la contemplació. Fes de la teva vida una oració constant, un acte gratuït d’unitat profunda i eterna, on restis per sempre unit a la totalitat.

Us heu parat a pensar que aquest camí, pas a pas és un acte d’oració, uns amb silenci, d’altres amb paraules, tot per construir encara que sigui en un petit racó, una nova espurna de consciència, un nou alè de vida. Tan sols que n’hagi provocat un em dono per satisfet. A mi m’he n’ha provocat molts el camí. Una recerca d’espiritualitat cada cop més madura i pràctica. Sense dogmes ni convencionalismes, sinó amb actituds constructives, amb el batec del cor que porta la sang de la vida, la sang de la nova aliança. Gràcies!

Bon camí!
Bon treball!

Uau! Que bonic passejar de nou amb Cristina Kaufmann i sentir en boca seva que som éssers creats per amor i per a l’amor. Hi ha res més a dir? Jo penso, sento i intueixo que no.
Fem tot el que estigui a les nostres mans per omplir-nos de la seva Presència Infinita.

Avui, després de llegir a Cristina Kaufmann parlant de la tendresa de Jesús, l’apunt musical no pot ser cap altre que una cançó que vaig escoltar fa anys de la coral de St. Olaf College de Northfield, Minnesota, la cançó “Beautiful Savior” Bonic Salvador, no és la versió musical més perfecte, però espero que us podeu aproximar a la seva tendresa.

http://www.youtube.com/watch?v=8uZ8eRnfxu8

Que la seva força ens acompanyi!
Bon viatge!

Leave a Comment