Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 3 de desembre: “La veritat és Déu i Déu és la veritat“.

De nou el tena de la veritat i Déu, el gran pilar religiós de la vida del Mahatma, i que li va permetre fer i desenvolupar tot el seu gran potencial de amor, lluita i compromís en la seva vida. En relació a aquest tema, us invito a llegir 2 articles motivadors, un que tracta de l’etern diàleg entre ciència i teologia, i l’altre ben diferent d’en Pere Casaldàliga, sobre el tema de la veritat, la religió i la lluita política. Crec que ens poden iluminar una mica més per entendre el títol de la dita d’avui. Que així sigui!

La troballa d’avui: un mapa de la diversitat de creences religioses i conviccions de Badalona, que permet un coneixement bàsic de les mateixes i enllaçar amb pàgines per completar els temes, i també un mapa de la ciutat on es troben els diferents llocs de culte. Un exemple a seguir, en un món com l’actual, ja que conèixer és estimar, oi?

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 12.04.08 at 1:42 am }

Sant tornem-hi! Aquesta recerca que el mestre va saber dur aferrissadament en la seva vida. Penso que també podríem traduir-la dient: L’Amor és Déu i Déu és l’Amor. I és que els conceptes podríem veure’ls com a complementaris perquè tots parlen de la Unitat. L’amor és una forma i una manera de parlar de la Veritat. No obstant aquesta complementarietat la podríem matisar perquè l’amor és servent de la Veritat i potser per això Satyägraha és amor a la veritat. L’Amor ens convida a un camí de veritat. Avui no puc deixar de posar les paraules de Crist: “Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.” (Jn 8:31,32) i “Jo sóc el camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6). Elles ens conviden a un camí que és veritat, vida, alegria, eternitat i ens duent a horitzons de servei, de generositat per saber estimar al proïsme i descobrir en aquesta tasca veritats profundes que guien i són fars de la vida.

Bon camí!
Bon treball!

Ostres Joan quin document més brillant el de filosofia en xarxa. Brillant, excel·lent, cum laude! És un goig llegir aquests articles. Gràcies!

Article de teologia i religió, bo en la relació a la complementarietat i entesa, orientada vers la convergència. I ens torna a sortir en ell el germà Popper! 😉 Tal com diu l’article i deia ahir, tot pertany a diferents ordres de realitat, però això no vol dir que no puguin dialogar entre elles. Quantes sinergies veig en aquest article amb el que explicava ahir, fins i tot posa el tema de l’atzar, entenent-lo com una possible incapacitat de comprensió d’un grau d’ordre superior. Tot i que com he dit en el camí Ilya Prigogine penso que va saber resoldre científicament aquesta qüestió. Crec molt necessari com es diu que hi hagi una col·laboració recíproca. Avui la física descobreix elements que ja havien estat explicats des de l’espiritualitat milers i milers d’anys abans. I tot plegat és com diu l’article perquè les dues recerquen la veritat i són servidores de la única Veritat.

Pere Casaldàliga com sempre amb la seva ment lúcida, apuntant a una realitat present i de necessària transformació, ens retorna més enllà d’un discurs mental a una crua realitat que viu nostra nau, una vergonya! Gràcies Pere! Far que il·lumines la nostra consciència humana, no deixis de sacsejar-la i de fer-nos veure les prioritats.

Per suposat que si, conèixer és estimar!

Avui acabem amb el vídeo I què és la veritat ? L’evangeli de Joan ens presenta a Jesús com a rei però en un estil diferent, despullat del poder d’aquest món. La reialesa de Jesús davant Pilat és:

“Jesús contestà:
-La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.

Pilat digué:
-Per tant, vols dir que tu ets rei.
Jesús contestà:
-Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.” (Jn 18,33-37)

“Pilat li va preguntar:
– I què és la veritat?”” (Jn 18,38).

Pilat no va voler confrontar la resposta, segurament no la volia veure, ni viure. Un rei que no reivindica el poder, sinó la veritat. Un rei desheretat. Què podem fer pels desheretats ? Com fer-los saber que són reis ? Escoltem en Pere Casaldàliga. Crist ens convida a un canvi de vida, a viure la filiació de Déu-Pare en la veritable fraternitat. I això demana de nosaltres una responsabilitat. Ens hem de “convertir al Regne”, a la fraternitat dels fills de Déu. Precisament perquè és el regne de l’amor, de la no-violència, ni Déu mateix el pot imposar a la força. L’amor no es pot imposar! El Regne és la invitació de Déu als homes perquè en llibertat recobrin la relació autèntica amb Déu i amb els demés.

http://www.youtube.com/watch?v=YeCGjdhUxiQ

I la cançó ubi caritas de Maurice Duruflé

http://www.youtube.com/watch?v=MPB7hNk4I9k&feature=related

Bon viatge!

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
feu que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

A vós elevo la meva ànima Senyor!

Salm 25 (24)

Leave a Comment