Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 6 de desembre: “El sentit comú és el sentit de la proporció“.

La frase d’avui em remet a una de les dites que el Mahatma atribueix a la seva mare, que diu:”La meva mare, que era ignorant però tenia un gran sentit comú, em va ensenyar que per a assegurar els drets és necessari un acord previ sobre els deures”. Quanta saviesa condensada en quatre ratlles, mare de Déu!. He trobat aquest article sobre llibertat d’expressió/de religió, de la Càtedra Unesco, on es comenta que: “Per viure en pau necessitem un sentit de la mesura…s’ha perdut el sentit de l´harmonia, de la proporció, els éssers humans han cregut que podien fer les coses com si foren déus i han actuat amb arrogància”. He llegit també una entrevista amb el periodista Carles Capdevila, on ell reivindica uns nous 5 sentits, que serien: el sentit comú, el sentit del ridícul, el sentit moral, el sentit del deure i el sentit de l’humor…original i rabiosament actual!. Per acabar un altre article: “Elogi del sentit comú”, d’Eduardo Galeano, per repensar de nou cap a on anem!. A disfrutar-ho!.

La troballa d’avui:els “Premis Nobel Alternatius“, que des de 1980 serveixen per donar a conèixer i ajudar a persones que proposen solucions concretes i exemplars enfront els reptes del món actual. Entre els premiats d’aquest any, trobem a la metgessa Monika Hauser, pel seu treballa al front de Medica Mondiale. Un altre món és possible!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 12.06.08 at 11:39 am }

Sovint el sentit més ben aproximat i proporcionat pot ser el sensus communis, que diríem que té en compte el bagatge personal d’aprenentatges fets de la pròpia experiència de cadascú i el mode de representació dels altres. Diríem doncs que és el saber més bàsic que disposa tota persona com a membre d’una comunitat que ens ajuda alhora a integrar-nos en la mateixa, ja que depèn d’uns valors de consciència compartits. Una font inesgotable de sentit comú són els famosos refranys carregats d’aquest saber.

El significat actual del sentit comú provindria possiblement de Kant que afirma que és la facultat del sentiment per jutjar respecte dels objectes en general. En el nostre llenguatge contemporani vol dir bon sentit o sensatesa, capacitat de jutjar i obrar amb certesa, veure i avaluar les coses amb equitat, descartar lo accidental i anar a l’essencial, reduir la complexitat d’un problema o situació i replantejar-lo amb equitativa claredat.

No obstant cal tenir en compte com veia Popper que aquest sentit comú pot ser vague i canviant, perquè els instints o opinions de la gent, molts cops adequats i vertaders, moltes altres vegades són inadequats o falsos. Així doncs aquest logos comú per molt bona premsa que li puguem donar, i segur que jo sóc el primer que n’hi dono en molts moments, cal tenir-lo també en entredit i discernir bé aquest sentit, per no equivocar-nos. A la fi i al cap en una època històrica era de sentit comú que la terra era plana, desencert absolut oi?. Descartes ens diu que “el bon sentit (tal com l’anomenaven en aquella època al sentit comú) és la cosa més ben repartida del món, ja que cadascun creu estar-ne tan ben proveït que, fins i tot aquells que són més difícils de satisfer en qualsevol altra cosa, no acostumen a desitjar-ne més del que tenen. Com s’explica, que cadascun de nosaltres pensi tenir prou sentit, tenint en compte que som envejosos i avars amb els dons i els béns dels altres? Hi hem pensat prou, en això, aparentment tan simple?” El més important d’ell sobre el sentit comú, crec que és el que ens va dir quan diu: “No és suficient tenir un sa judici, el principal és aplicar-lo bé”.

Així doncs, que en fem del sentit comú ? possiblement recollir-lo com un bon element d’apreciació, no deixant el discerniment de banda i acompanyant-lo de la intuïció. El sentit comú es troba fonamentat amb valors i virtuts que busquen el que és valuós de la vida. Al llarg d’aquest camí no hem deixat de veure-les, i podríem dir que aquest camí, ve a ser el camí del sentit comú, no deixant-lo d’acompanyar com he dit de discerniment i d’intuïció.

Bon camí!
Bon treball!

Quantes finestres en aquest post! Vaig a tancar-ne algunes que començo a sentir corrent d’aire 😉 però és bo no abaixar la persiana, perquè segueixi entrant la llum que ens aporten. 🙂 Gràcies!

L’Eduardo Galeano com sempre, Brutal!, un home que estaria bé clonar-lo, amb sentit de l’humor ho dic, la bellesa no pot ser clonada!. Escoltar-lo m’emociona, m’impressiona, m’eixampla el cor i la gratitud. “Per salvar-nos ens hem d’unir. Com els dits de la mà. Com els ànecs quan volen” Gràcies Eduardo!

Premis Nobel Alternatius molt bonic.

Avui l’apunt musical tornarà a ser una versió del Santa Nit.

http://www.youtube.com/watch?v=qedoxGdmXuo

Bon viatge!

Leave a Comment