Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 10 de desembre: “L’amor pur entre marit i muller els acosta a Déu“.

Frase que parla de l’amor de parella, i que també cal contextualitzar 60 anys després, tot i que el nucli del missatge resta inalterable pels creients. Tema complicat de tractar, el del control de tots els òrgans dels sentits (brahmacharya), i més en el món d’avui, i més quan ho enfoquem en la limitació de l’activitat sexual. En sentit etimològic, la paraula designa la conducta adaptada a la recerca de la veritat, i d’aquí se’n deriva el control de tots els sentits, per no distreure la ment i el cos de la recerca de la veritat en tot moment. Costa d’entendre si vius en parella…potser els cèlibes voluntaris seglars o religiosos, ens ho podrien explicar i fer entendre millor. Dic jo, eh?

La troballa d’avui:dos enllaços sobre diàleg interreligiós, molt interessants, el Diàleg Interreligiòs Monàstic, i la Inciativa de les Religions Unides IRU). Són en anglès, però donen una dimensió de la empenta mundial del creixent apropament per compartir una ètica comuna de totes les religions. En català i castellà podeu llegir aquesta Carta de la IRU, on s’expliquen els objectius i camins a recòrrer en aquest camp. Molt interessant! (sols per saber com van descobrir el logotip, ja val la pena).

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 12.10.08 at 1:54 pm }

No crec que l’amor entre dues persones ,en aquest cas (marit i muller)
sigui diferent entre els creients i els no creients .
Amb tota modéstia ,crec que quan dues persones s’estimen de veritat,hi ha quelcom que els uneix per compartir l’al.legria i el patiment ,es a dir la vida.
La vida va donar-me el regal d’uns pares exemplars en la seva convivencia :
el seu amor ,la paciencia i el respecte que tenien l’un per l’altre van
estar per la meva familia ,una ensenyança de
com viura en l’amor cap els altres .
Puc dir-vos que no eran practicants de la fe en la Esglesi Catolica .
Peró si que sentian una Veritat : quan varem portar a casa els nostres
dos fills(adoptats), només varen dir-vos unes paraules : quins nets més macos que tenim (quan d’amor en les seves paraules oi?.
Quan va ser el temps de la comunió i la nostra opció va ser : ja la faran quan siguin capaços de saber el perqué ,la seva resposta va estar a l’alçada del seu respecte cap als altres .
Hi ha una veritat que és més important que anar a celebrar una festa per fer la comunió i és ensenyar a respectar al proisme a estimar als pares,als avis .
Compartir aquesta vivencia amb vosaltres caminants ,és per mi una
satisfacció com a filla , en un temps que sembla que els matrimonis
o parelles de fet ,siguin només una prova per veure si resisteixen en
la salud i en la malaltia en la pobresa i en la riquesa .Sembla una cursa d’obstacles que mols no acaben .

El control dels sentits , dificil …. com controlar les emocions i els sentimen ts. Per admirar les persones que opten per aquesta forma de
viure , la seva espiritualitat crec que és la font de la que beuen .

Que la pau sigui en el vostre camí. Ah!! i l’amor també .

Nuria.

2 Carles { 12.11.08 at 1:22 am }

L’amor pur sigui en relació al què sigui acosta a Déu, perquè és presència de Déu manifestada. Ja vaig manifestar un dia que hi havia moltes maneres d’estimar. La més egòtica, la possessiva, la que explota a l’altre. La que comença a desprendre’s veu l’amor en una relació d’iguals, l’altre és un fi en si mateix al igual que nosaltres i és un mutu compartir l’ésser, amb totes les seves alegries, música i poesia de la vida. La més despresa és divina, eterna, quan no hi ha objecte al que estimar, quan l’amor no consisteix en una relació sinó en un estat del ser. Tu senzillament estimes, no estimes algú o quelcom en particular, sinó que simplement ets un estat d’amor, així que facis el que facis ho fas de manera amorosa. Quan estàs aquí estàs en la presència de Déu, ets la seva expressió i et fusiones amb l’Amor.

Bon camí!
Bon treball!

Dius que veus complicat brahmacharya, és pel pes històric de la limitació, segueix l’arrel etimològica de la paraula i recordem a Sant Agustí que a través del discerniment i l’experiència de la seva vida ens deia: “Dilige et quod vis fac” “Estima i fes el que vulguis”. Tota opció arriba a la Unitat si és pur amor, fes el que vulguis, però fes-ho amb amor. La ment humana limita a Déu i els camins que et permeten arribar a la seva presència. Tot els camins poden arribar a ell/a, si ho fem a través de la Unitat, de l’Amor,… tot és molt més senzill, tot és molt més simple,… tot és ara i aquí… i no deixem de posar obstacles per restar en ell/a per sempre. Escoltem a Sant Agustí:

“Com les flors que també tenen espines, així algunes accions semblen dures, aspres, inhumanes, tanmateix es fan per disciplina a les exigències de la caritat. D’una vegada per totes, et dono aquest bon precepte: Estima i fes el que vulguis; si mantens la teva pau, fes-ho amb amor, si plores, plora amb amor, si corregeixes, fes-ho amb amor; si perdones, perdona amb amor. Deixa que et penetri l’arrel de l’amor, que d’aquesta arrel no pot brotar si no és bo. ”

Davant de la presència de l’Amor tot revela el seu valor i el seu sentit. L’amor és llum i claror, i ens fa descobrir la riquesa de les coses, el seu valor per petit que sigui. Només la mirada amorosa ens pot fer descobrir la plenitud i l’autenticitat de la realitat, veient en tot la seva expressió sigui en la sexualitat o en castedat, no són més que prismes d’una mateixa realitat.

Una mirada no amorosa, deforma la realitat i amputa la seva riquesa; de fet ens impedeix veure autènticament la realitat i només ens deixa veure un succedani, una realitat grisa sense cap al·licient per a l’home, una vida sense-sentit.

La Bhagavad Gita ens diu: “El qui en aquesta unitat d’amor, m’estima en tot allò que veu, sia on sia que visqui, en veritat aquest home viu en mi” (BG, 6, 31).
“Déu habita al cor de tots els éssers, Arjuna: el teu Déu habita al teu cor. I el misteri del seu poder mou totes les coses i les fa voltar al corrent del temps” (BG. 18, 61)

L’amor il·lumina l’objecte estimat i el veu en la seva totalitat, tant en el seus valors positius, com en els seus defectes; i l’accepta tal com és, no tal com voldria que fos. La mirada amorosa veu la perfecció virtual de l’objecte estimat, veu el seu potencial ideal. Veu els defectes, però a la vegada cerca la seva perfecció en col·locar al lloc preferent allò que és superior, el potencial i els valors de la cosa estimada. L’amor així es converteix en una vidència, ens revela el sentit autèntic de les coses, i fins i tot en les més petites, l’aspecte inferior queda subordinat al superior, magnifica l’objecte estimat.

Deixem-nos doncs de mirades estretes, que limiten la vida i la seva expressió i tornem a cantar: “Dilige et quod vis fac” “Estima i fes el que vulguis”

Avui per cantar-ho, el Santa Nit novament en versió musical d’uns infants:

http://www.youtube.com/watch?v=LIoV5trA8UQ&feature=related

Bon viatge!

Leave a Comment