Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 16 de desembre: ““Gaudir de les coses de la terra alhora que en renuncies” és el noble precepte de L’Ïshä Upanisad“.

Frase difícil avui d’interpretar, per mi. He trobat un post en una web amiga que fa una explicació molt raonada d’aquests llibres hindús i dels seus consells i ensenyaments. Un dels enfocs que crec es poden donar a la frase d’avui aniria lligat a la simplicitat voluntària, a reduir el consum, a viure més austerament i senzillament…”…per permetre senzillament que altres persones visquin”, com va dir Gandhi. Segur que trobareu altres enfocs a la dita…benvinguts!

La troballa d’avui: EACNUR, l’agència de la ONU pels refugiats, una web per saber la crua realitat dels refugiats en el món, per saber com ajudar, quins projectes, voluntariat, empreses solidàries, xifres que esgarrifen, publicacions, testimonis..IMPRESSIONANT!!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 12.16.08 at 2:30 pm }

““Gaudir de les coses de la terra alhora que en renuncies” és el noble precepte de L’Ïshä Upanisad“.
Les meves interpretacions de les dites ,ja heu pogut comprovar que son “diferents ” molt allunyades de les savies i coherents paraules escrites per els caminants : En Joan i en Carles.
Sempre miro d’escriure desde el meu cor,amb simplicitat .Només axins soc capaç d’explicar els meus sentiments i les meves emocions.
Avui l’enfoc (com diu en Joan) que puc donar a la dita és amb referéncia a” viure més austerament i senzillament…”…per permetre senzillament que altres persones visquin”, com va dir Gandhi.Moltes persones ,aquestes propers dies de festa ,tindran de aplicar una austeritat en la seva manera de fer ,em referéixo tant a les parts materials com afectives. Alguns per la manca de feina , altres per la manca de persones al seu costat , per estar allunyats fisicament o simplement que ,per la falta d’amor de perdó de paciencia han estat allunyats emocionalment.
En la meva tasca com a voluntaria ,veic moltes persones que gaudeixen dels cinc minuts “justets” de visita d’un fill , dels nets . Amb quina sencillesa saben acceptar aquesta manca de companyia i l’austeritat d’emocions i de sentiments que demostren els seus .
Es dur ,crec jo eh, saber aplicar l’austeritat i la sencillesa amb la manera de fer ,tant en els bens materials com en els sentiments i les emocions . Cal apendre a mesurar a discernir si pots.. si no pots.

Voldria compartir :

Avui en el blog del escriptor :Jesus Mª Tibau ,ha compartit aquest fragment d’ unes paraules escrites son:
El poema A Green Bough de William Faulkner, en la seva traducció al castellà de Javier Marías. Potser algú s’atreveix a traduir-lo al català.
Això ha escrit ell ,això deixo dit aqui per si de cas algú té temps per fer-ho. Servidora gaudeix del temps ,peró no de la facilitat
de saber el catalá escrit per posar a la practica la traducció.

SI HAY DOLOR, QUE SEA SÓLO LLUVIA,
y ésta sólo dolor de plata por el dolor en sí,
si estos verdes bosques sueñan aquí para despertar
en mi corazón, si yo amaneciera otra vez.
Pero dormiré, pues ¿dónde hay muerte
mientras en estas azules y soñolientas colinas de lo alto
tenga yo como el árbol mi raíz? Aunque esté muerto,
esta tierra que se agarra a mí me encontrará el aliento.

Namaste!!

Nuria

2 Carles { 12.16.08 at 5:57 pm }

AUM

😉 Sabeu que vol dir Ïshä?, ve de la paraula Ishavasya i vol dir que: Tot és Déu.
El que descriu aquesta Upanisad és com arribar a ser un iogui que es veu a sí mateix en el cor de tots els éssers i a tots els éssers en el seu propi cor. En paraules del filòsof grec Plotini: “ Cada ser conté en sí mateix la totalitat del món intel·ligible. Per tant, Tot està en totes parts. Cada u és Tot i Tot és cada u”.

Partint d’aquí veurem la saviesa que guarda la dita, una saviesa que ja l’hem vista altres cops en el camí a través de la Bhagavad Gita o els yoga-s?tras de Patañjali. És tracta de la saviesa del no aferrament i alhora de la correcte mesura, que és el que en el fons ens dóna l’essència de l’Ïshä Upanisad.

Ens demana saber gaudir de les coses sense aferrar-nos a elles, aquest és el concepte de renúncia i la saviesa que cal adquirir. El fer, gaudir, viure,… sense aferrar-se. Ja que d’aquesta manera cultives l’essència de la Unitat i no t’aferres a l’ego que s`aferra a tots els seus gustos i disgustos.

El noble precepte és saber gaudir de les coses i estar en el món sense aferrar-se a elles, sense estar en el món. Veig que ho explico també posant la contraposició que sembla una contradicció, però a vegades el llenguatge es fa curt per exposar una saviesa tant profunda.

L’Ïshä Upanisad és un text molt curt , només conté 18 versos, però és d’una gran lluminositat.

Mireu com comença:

Totes les coses d’aquest món,
orgàniques i inorgàniques,
estant plenes de Déu.
Gaudeix-les renunciant a elles.
Sàpigues restar desaferrat;
….
no hi ha més camí que aquest:
el camí de viure sense sé tacat
per les teves accions.

………………………

Més endavant ens diu:

¿Quina recança o aferrament
pot haver per una ànima realitzada,
per un home de saviesa,
si tots els objectes del món, animats o inanimats,
s’han convertit en ell mateix,
si veu la unitat on sigui que dirigeixi la seva mirada?

………………..

I torna a posar èmfasi més endavant:

Aquells que es troben absorbits en la satisfacció
de la prakriti –la naturalesa manifestada-
entren en la foscor;
aquells que es troben absorbits en la satisfacció
de la prakriti oculta –la naturalesa inmanifestada-
entren en una foscor encara més gran.

…………………….

L’aspirant espiritual ha de viure en aquest món, com un peregrí que fa una aturada en el camí per un moment, d’aquí aquest sentit tant profund del desaferrament, perquè tot és transitori. Us imagineu que diferent seria el món si estiméssim profundament, però desaferradament. Aquesta virtut i actitud cal cultivar-la a través del discerniment, tenint un examen constant en la vida diària dels nostres pensaments, emocions i accions, per descobrir en quina mesura i de quina manera brota la falsa percepció, l’aferrament de l’ego. Com a resultat d’aquesta falsa percepció, la ment s’aferra a moltes coses i persones, vivint en conflicte i sofriment. La pràctica del discerniment condueix al desaferrament. A donar-se compte que la pròpia personalitat és una màscara i que la pròpia identitat es basa en qualitats superficials d’aquesta personalitat – ego, com per exemple la seva posició a la vida, l’aparença i els assoliments. Amb una consciència creixent es produeix el desaferrament mental del que és superficial, accidental i transitori, i apareix una nova percepció que ja no s’estableix a partir de la façana de l’ego, dels seus desitjos, plaers o frustracions. D’aquí neix la virtut que ens pot portar l’ensenyament d’aquesta Ïshä Upanisad i que ens adverteix que ni a aquest ensenyament cal quedar aferrat, com sempre he dit en el camí, enllà, sempre anar més enllà.

Bon camí!
Bon treball!

😉 quina aplicació més pràctica a la dita! Simplicitat, reduir el consum per una correcta mesura però sense obsessionar-nos-hi, sense aferrar-nos-hi. Seguint l’Ïshä tampoc hem d’aferrar-nos a l’austeritat doncs, a res hem d’aferrar-nos però si implicats amb la vida, una implicació sense afectació, sense aferrament. Per tant viure plenament per transformar la vida, viure per seguir l’acte de la creació que la Unitat expressa a través d’aquesta vida que som sense aferrar-se.

Avui com apunt musical tornaria a posar l’imagine de john lennon, per tot el que diu la cançó, crec que s’adequa perfectament a la dita, però com que ja l’hem utilitzada us posaré una música sense veu, ni paraula, perquè entre la melodia vibracional de”The Mission” de Ennio Morricone pugueu anar digerint i absorbint la profunda saviesa d’aquesta dita.

http://www.youtube.com/watch?v=PRb8KKyenSY&NR=1

Bon viatge!

Om, Shanti, Shanti, Shanti!

Leave a Comment