Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 17 de desembre: “Déu respon a les oracions a la Seva manera i no a la nostra“.

Jo interpreto la frase en el sentit que sovint esperem un miracle de la pregària, ja que enfoquem massa passiva i rutinariament la nostre vivència espiritual o religiosa, o com a mínim correm aquest risc. L’enfoc gandhià de la oració o pregària és més actiu i positiu, més agosarat i compromés podriem dir…com es diu en aquest article, que us recomano:”Afinem la nostra llibertat, la nostra consciència, treballem-les en l’estudi, en la pregària i en l’experiència.”. Aplicable també a la dita d’avui la regla de St.Benet: prega i treballa. També he trobat encertat el llibre “Què és ser cristià?, on es parla entre altres coses dels diferents tipus de pregària cristiana i de la “tensió” entre pregària i vida. Opinable, sempre, eh?

La troballa d’avui: el Tricicle, aquesta gran companyia de teatre catalana, famosa arreu del món…i que ens ofereix des de 1979 unes estones meravelloses de rialles, alegria, imaginació, vida…i salut!. Molt recomanable!

Sigui útil! Salut!

4 comments

1 Carles { 12.17.08 at 1:35 pm }

😉 evidentment, si creiem que respondrà d’una manera concreta, anem arreglats, possiblement ens trobem en territoris egocèntrics. En realitat qui creu en la Unitat, ha de tenir la humilitat d’adonar-se’n que sigui la resposta que sigui, és pel seu millor bé. Aquí hi ha d’haver confiança, entrega, amor, si vol restar en pau i no barallar-se amb les seves pròpies circumstàncies.

Quan el mestre diu, “no a la nostra”, crec que fa referència als gustos i disgustos de l’ego, que voldria que les coses anessin d’una determinada manera.

Bon camí!
Bon treball!

Molt bé Joan cal una acció més activa i positiva, i tot i així, desaferrada com vèiem ahir dels resultats d’aquesta acció. Anem perfilant el matisos i això ha de dur a una pràctica eficaç i desaferrada.

Molt apassionant l’article, potser massa, quant dolor per aferrar-se!. És un exemple que tot i el bon discerniment mental, ens seguim aferrant emocionalment a uns volers de l’ego. Quan sofriment es desprenen de les seves paraules. Cal discernir aquests aferraments per alliberar-se. Aquest article ens pot portar a recordar el camp de batalla que Arjuna ha de fer, el camp de batalla que és la vida. Hem de recordar els ensenyaments de Krishna: actua sense aferrar-te als resultats de la teva acció. I com molt bé diu la M. Lluïsa: “fer el que va dir Jesús, si allà no us reben, us espolseu la pols, i cap a una altra banda, i tornar a començar… ”

I gràcies al dolor, l’aprenentatge: “El meu concepte d’església és gran. Va molt més enllà dels contorns que havia imaginat. ” i s’adquireix saviesa: “Allò que vivim ens força a avançar en el pensament, en la concepció de les coses. Per a mi església vol dir comunitat, missió, vivència d’uns valors i d’una presència. ”

Més endavant comenta: “de veritat que crec que la religió ajuda a construir la persona i la pot mantenir en un difícil equilibri psicològic enmig de temporals molt grans. L’experiència de Déu és veritablement fonamental. ” És una veritat, en la que jo també mi sento molt proper, però anem alerta, no ens aferrem en aquesta visió, és bonica l’entrega i l’experiència que viu la M. Lluïsa, però no generalitzem, donem llibertat perquè cadascú trobi el seu propi camí i la seva pròpia veritat, no hi ha un únic camí, n’hi ha infinits. Apreneu a alliberar-vos doncs i apreneu alliberar, a ensenyar aquesta alliberació, potser això, sense tenir un camí marcat pot donar molta més pau que cap religió, perquè l’experiència espiritual pot ser moltes coses, més enllà de l’experiència de Déu. Com conceptualitzem a Déu…?

“Les nostres pobreses tenen causes:… ” Molt d’acord, posem doncs l’acció necessària per petita que sigui per anar paliant aquesta vergonya.

M’agrada que sàpigues: “Sé quin és el centre, i sé que he de buscar, imaginar, crear, camins perquè tothom pugui aspirar a la dignitat humana, dignitat física però també espiritual, psíquica. Com una roda eterna: ajudar a construir l’home i la dona, fills de Déu.

I per això no cal església o dir-li església, cal tant sols el compromís que emprens, gràcies M. Lluïsa Geronès i Estrada !

L’ordre de Sant Benet respecte ora et labora sí , però respecte tota l’ordre, amb matisos en alguns conceptes 😉 , si més no, ben entesos els conceptes 🙂 .

Al llibre ja no hi arribo, per una altre ocasió en tot cas. La informació accedeix a les meves possibilitats. No obstant, moltes gràcies!

El tricicle, com sempre dic, què faríem sense els artistes! 😉 Riure de cor és trobar-se en el Regne. 🙂 Riure’s d’un mateix signe de saviesa, d’obertura, d’humilitat. 🙂

En honor a la feminitat per les paraules de la Mª Lluïsa, avui tornaré a deixar la famosa melodia i l’apunt musical serà l’ Ave Maria de Schubert en veu femenina.

http://www.youtube.com/watch?v=2bosouX_d8Y&feature=related

Bon viatge!

2 Crissy { 10.22.16 at 1:13 am }

Jeg elsker faktisk reervgjn, helst med torden og gerne list rusken, det er hyggeligt og giver mig sjovt nok energi. Men så skal sommeren altså også have været lang, varm og god!

3 axa versicherung kündigen hausrat { 11.05.16 at 7:52 am }

… und jetzt steht auch noch der “goldene Oktober” vor der Tür. Da lacht das Sonnenhaus-Eigentümer Herz. Wobei die Vorfreude den Powall mal wieder anzuschüren ist schon groß Viele Grüße aus NRW, Michael

4 southland auto { 05.17.17 at 4:04 pm }

hi!,I like your writing so much! percentage we be in contact more approximately your article on AOL? I require an expert on this space to resolve my problem. Maybe that’s you! Taking a look forward to see you.

Leave a Comment