Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 21 de desembre: “Si no tingués el sentit de l’humor, faria temps que m’hauria suïcidat“.

No sembla una dita d’en Gandhi, però es ben certa i ell la va dir, tot i que podria ser d’en Groucho Marx, com aquella que va dir:”La intel·ligència militar és una contradicció en els termes”. He trobat un article on es cita també la frase d’avui, que us recomano per completar la visió d’el Mahatma, i us en poso un retall:”El que és vàlid per als individus és vàlid per a les nacions. No es pot perdonar massa. El feble mai no pot perdonar. Perdonar és atribut dels forts. Preferiria que l’Índia morís abans que conquerís la llibertat amb el sacrifici de la veritat. Si no tingués sentit de l‘humor m’hauria suïcidat fa molt temps. D’alguna manera sóc capaç d’extreure el més noble de la humanitat i això em permet mantenir la meva fe en Déu i en la naturalesa humana. És un mal costum afirmar que els pensaments aliens són dolents, que només els nostres són bons i que qui sostenen punts de vista distints dels nostres són enemics de la pàtria.”. Impossible no citar avui la trobada d’acudits religiosos que va tenir lloc a Barcelona ara fa 1any, i que podeu recordar i escoltar en aquest article. També recordar que el sentit de l’humor forma part dels 5 nous sentits per educar al jovent i poder viure com adults lliures i responsables, els altres són: el sentit comú, el sentit del ridícul, el sentit del deure, i el sentit moral. I no oblideu que riure millora la salut! S’admeten nous enfocs, eh?

La troballa d’avui: Servicios Koinonía, completíssim punt de trobada de la Teología de l’Alliberament, plena de textos, enllaços, articles, llibres…base de l’Agenda Llatinoamericana Mundial…on Pere Casaldàliga, Eduardo Galeano, Leonardo Boff i molts altres escriuen i opinen sobre la vida i la fe, perquè “un altre món és possible”. Única!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 12.21.08 at 8:12 pm }

😉 uau! No el coneixia aquest Gandhi, però l’entenc perfectament, perquè sense sentit de l’humor, sense una àmplia perspectiva, com és possible entomar algunes experiències i ser efectiu en elles. Avui tornem a retrobar aquest concepte que ja hem tractat varies vegades en el camí, i és que un camí com aquest no podia obviar un estat afectiu tant important per la salut psíquica. Riures d’un mateix i riure amb els altres.

El sentit de l’humor l’hem de concebre com una actitud que prové de l’autoconeixement i de l’autoacceptació. És per tant una actitud cap a la vida, una manera d’estar en el món, una manera de veure-la i de rebre-la. Una manera de restar obert per saber veure les diferents perspectives d’una situació. Ens permet doncs, tenir una visió panoràmica, diríem. Et permet ser capaç de jugar amb l’Ego i amb les seves pretensions, agafant-nos en broma les nostres afeccions, posats, rols o personalitats assumides, sense aquell aire de seriositat en que ell vol emmarcar les coses i així tenir una perspectiva molt més àmplia que ens dóna flexibilitat i alegria, permetent aprendre dels nostres errors, de l’experiència i del fracàs. D’aquesta manera canalitzem les pors i els patiments de la ment i ens situem en un estat òptim positiu i humil per poder navegar pel l’experiència del món.

El filòsof romà Plotini que alguns cops esmento, recomanava veure la pròpia vida i el món sencer com una obra de teatre i a un mateix com un senzill personatge de l’obra. Moltes vegades miro el Carles desenvolupant el seu paper i ric 😉 🙂 , perquè això m’ajuda molt a restar en la consciència d’observador i trobar-me en la Unitat. I això no deixa que estigui totalment implicat en la vida.

En aquest camí que parlem tant de l’Ahimsa, cal reconèixer que el sentit de l’humor ajuda a crear vincles sense hostilitat, quelcom doncs molt important per una espècie que viu en comunitat.
Per acabar diria, que el sentit de l’humor és una eina que ens ajuda a arribar i restar en el Regne.

Bon camí!
Bon treball!

😉 uff! que treballat el post d’avui, quina feinada que ens dónes! Gràcies per tanta feina! Sort que és festiu i tenia una estoneta més llarga. És cert que no sembla de Gandhi la frase, per això he dit que no coneixia aquest Gandhi.
L’article formidable, plena de les dites de l’any, ha estat com un passeig retrospectiu. Fantàstic!

Interessant Koinonía !

Avui també per seguir celebrant la festivitat del cap de setmana una versió musical plena de goig i alegria en aquesta cultura jove que alimenta des de les velles cultures, noves maneres d’expressar-se. Gràcies creativitat humana! Gràcies artistes!

http://www.youtube.com/watch?v=RleHOr2fO5A&feature=related

Bon viatge!

2 fenix { 12.21.08 at 10:42 pm }

Avui ,vull veura en Gandhi, com un homé amb les seves debilitats i per tant m’hes façil d’entendre que pogues tenir moments de fetbleza emocional i digues les paraules de la dita d’avui.
No obstant, les seves paraules crec que van ser dites amb el sentit del humor que pot deixar veure un home de la seva saviesa.
Les emocions d’una persona crec que poden veure’s afectades per l’estat d’humor de les persones que l’envolten.
Constatem que vivim en una societat fàcilment irritable, on les persones tenim els nervis a flor de pell i, en general, som més fàcils a riure dels altres que no de nosaltres mateixos.
Em cansa haver de riure’m del ridícul dels altres,i haver de buscar el costat amable allà on només hi ha amargura; em cansa riure per no plorar, i riure la gràcia de qui només té desgràcia; em cansa riure’m de qui no sap riure’s de mi, i haver de respondre a l’insult sense parar l’altra galta; em cansa el sentit de l’humor dels que no en tenen.
Crec que tenir sentit del humor pot voler dir :tenir respecte i tolerancia per els altres i per tu mateix ,tenir la capacitat per saber
relativitzar les nostres experiencies i demostrar la nostra maduresa.
Cada dia pas a pas aprenem…..bo aixó crec jo eh?

Sense amor i sense humor, la vida no té gaire bon aspecte.

Quina feinada avui …. obrir tantes portes i finestres .
Gràcies ,Joan , fas una feina que ajuda a fer camí.

Salut!! Namaste!! per tots Nuria.

Leave a Comment