Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 25 de desembre: “El cristianisme forma part de la meva teologia. El Crist és una resplendent revelació de Déu, però no l’única. Jo no el veig en un tron solitari…“.

Frase que ens mostra el Gandhi ecumènic, la persona que va saber beure de les fonts de diferents religions del món, aprofundir les diferents maneres d’entendre la espiritualitat segons les cultures, i per damunt de tot va saber trobar el seu camí personal de compromís, pau, pregària, servei i amor a la Veritat (Déu). El Mahatma va dir: “La tolerància ens dóna una perspicàcia espiritual, la qual és tan lluny del fanatisme com el pol nord del sud. El ver coneixement de la religió trenca les barreres entre les diverses fes”, i també: “Les esglèsies, les mesquites i els temples on hi ha tanta hipocresia i mauleria, i d’on fan fora els pobres, no semblen altra cosa que una befa a Déu i a la Seva veneració quan hom contempla el tempre renovat i etern de pregària que és la blava volta celeste. Aquest temple convida tothom a venerar-lo amb sinceritat, en lloc d’abusar del Seu nom i barallar-se en nom de la religió”. Opinable, eh?

La troballa d’avui: la Fundació Rafael Campalans, és el laboratori d’idees del PSC, i desenvolupa la seva feina al voltant de cinc grans eixos: impulsar la reflexió entorn al federalisme; seguir l’evolució del debat sobre la socialdemocràcia; elaborar estudis sobre polítiques de benestar; oferir idees per tal d’avançar en la construcció europea; i avaluar i elaborar propostes d’implementació de polítiques d’immigració. Com diu el seu subtítol: política vol dir pedagogia. És interessant de veure l’apartat de publicacions, entre altres. Ara cal que es practiqui el que es predica, dic jo!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 12.25.08 at 8:56 pm }

Ostres aquest Gandhi que m’has fet descobrir Joan, sense jo saber-ho és un germà molt proper al meu sentir més intern. “El Crist és una resplendent revelació de Déu, però no l’única”. I aquest també seria el parer de Crist, n’estic segur. Davant d’aquest fragment, les paraules es silencien, tot jo sóc silenci, un silenci de veneració contemplativa que continua des d’aquesta nit, una nit on neix l’amor, on neix la vida… gràcies.

Bon camí!
Bon treball!

No volia afegir cap més paraula, però llegint-te 😉 ja em comenceu a conèixer!, em costa corregir-me 🙂 i callar. Sento tantes sincronicitats!, “quan hom contempla el temple renovat i etern de pregària que és la blava volta celeste. Aquest temple convida tothom a venerar-lo amb sinceritat, en lloc d’abusar del Seu nom i barallar-se en nom de la religió”. Viviu aquesta veritat, sentiu-la, penso i sento que no hi ha plaer més gran que aquest estat contemplatiu, fer-ho tot des de la contemplació. Aquesta nit he estat en un estat de veneració, contemplant un cel d’estels espectacularment brillants, una nit de silenci, de cants, de germanor, de mirades, una llarga nit d’amor… i són tantes nits i dies que estic aquí, que només puc donar gràcies infinites. Ahir, avui, demà l’estat de contemplació serà un gràcies constant.

Ara em miro de reüll i somric 😉 perquè m’ha abordat un pensament de la ment racional, – totes les sincronicitats no són més que lectures que realitzes Carles, perquè tens a la percepció fets concrets que al trobar-los, els hi dius sincronicitats -. 🙂 , somric a la meva ment, perquè sempre es fa plantejaments de totes menes i li dono les gràcies perquè avui ja no em fa patir, abans l’obsessió per saber la veritat m’intranquil·litzava. Avui el dubte, com aquesta ment racional, els miro amb simpatia, amb cordialitat, amb estima perquè també m’han ajudat a construir-me, a fer-me i a saber per mi. Avui sento i intueixo que les sincronicitats existeixen, no sols són mers filtres perceptius, són molt més que això. La ment racional només veu (com a metàfora) illes en el mar, totalment aïllades, la saviesa sap que tot i que són trossos de terra rodejats d’aigua, si treus l’aigua descobreixes que totes les illes estant unides per la terra. Veieu doncs on es troben les sincronicitats i les causalitats, la ment racional sovint les ignora, les obvia. Jo avui no estaria escrivint en aquest bloc si no m’hi haguessin portat les causalitats d’un mac entremaliat que va fent de les seves arreu on està ;). A tu Pau, gràcies.

Dit això i tornant a la dita, només puc afegir, que la meva teologia, la meva ciència de Déu, és la ciència de l’Amor, aquell que s’apropa a l’altre, la ciència del servei que la Mare Teresa personifica, com la de Sant Francesc, aquestes dones i homes entregats amb tot l’amor al proïsme, Casaldàliga, Vicent Ferrer,… no acabaríem la llista d’aquí i d’allà. Gràcies a tots, mestres! Hi pot haver res més gran, més pur?. Per a mi aquesta és la meva sadhana, la meva teologia i estic segur, coneixent-los que també era la de Crist, la de Gandhi, la seva vida ho testifica, ara només em cal deixar de proliferar tantes paraules i posar-me encara en més acció, per poder posar amb molta humilitat el meu petit gra de sorra, en aquest món que demana de tots, unir-nos al sentit d’aquesta nit màgica, on la llum sempre resplendeix en la foscor. I sé i m’ho dic cada dia, que aquest credo es demostra en els fets, en les actituds, no en les paraules. Gràcies vida, per tantes oportunitats de servei.

Que sempre pugui romandre en la teva presència!

Bé, ja som Nadal, la nostra tradició es troba plena de música que acompanya els moments d’aquest dies, avui, no podia posar res més que A vint-i-cinc de desembre… sabeu f… f… f…., sabeu de què parlo oi? devia ser per les xemeneies i perquè era el millor temps de cremar els rostolls 😉

Au, vinga, sense més preàmbuls,

http://www.youtube.com/watch?v=ylN8iXUCrS0

😉 que us sembla aquesta versió ? Les nostres melodies també s’escampen 🙂

http://www.youtube.com/watch?v=tWiqPAjGK3M&feature=related

o…

http://www.youtube.com/watch?v=yCObqKq04ys&feature=related

hi ha tantes versions en la globalització 😉 !

Bon viatge! Fum, Fum, Fum.

Leave a Comment