Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 26 de desembre: “La no-violència davant del meu germà no pot ésser diferent de la meva no-violència davant l’univers“.

Avui, una reflexió entorn al nostre comportament social i tipus de vida, es pot enfocar com una dita ecologista del Mahatma, en el camí de la nostra petjada ecològica i el futur del planeta Terra (per cert, si voleu saber la vostra petjada, clickeu akí). Segons l’Índex Planeta Viu, la salut ecològica del planeta ha tingut un descens del 30% des del 1970, mentre que el PIB s’ha multiplicat, en els païssos rics, per tres respecte a aquell any. Fa temps que jo dic que ens calen Gandhis, mig en broma, mig seriosament…i quan llegeixes les solucions que proposen els estudiosos de la sostenibilitat, cada vegada ho tinc més clar…ens cal un retorn als orígens, un nou paradigma personal i intransferible, prou de tancar els ulls a la realitat (sols cal veure un Malanotícies de TV3)…ens cal aprendre a viure amb suficiència, amb la simplicitat com a nou estil de vida, amb la espiral virtuosa de les vuit “R”, com diu Serge Latouche: redistribuir, reduir, reciclar, restituir, reestructurar, reconceptualitzar, reavaluar, relocalitzar. Caram! Quina feinada, gent!

La troballa d’avui: el Portal de Economía Solidaria, una xarxa d’economia alternativa i solidària, amb documents, enllaços, apartats de finances ètiques, consum responsable, comerç just…molt motivador!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 12.26.08 at 3:45 pm }

Perquè la no-violència és un estat de consciència, una manera de viure i d’enfocar la vida, en cada actitud, pensament, sentiment, paraula, acció,… tot tu, has de ser Ahimsa. Haver profunditzat en aquest terme, ha estat una joia en aquest camí, i hem tingut mestres d’una gran vàlua i talla, com Tolstoi, Gandhi, Crist,… i tots els nostres germans contemporanis que no vull citar per no deixar-me’n cap.

Gràcies a tots ells, gràcies a tu Joan per dóna’ls-hi veu a través d’aquest bloc, segur que en D. allà on és, n’està complagut.

Bon camí!
Bon treball!

Un nou paradigma… canviar paradigmes 😉 !!! … Lanza del vasto, amb el pelegrinatge cap un mateix… La frase ja utilitzada en el camí que ens va donar Einstein, “un problema no es resol amb les mateixes maneres de pensar que l’han creat”. I això porta més endavant que la Laia Vidal ens digui que “val la pena que ens qüestionem o reflexionem sobre aquesta tendència que tenim a voler traslladar les nostres formes de vida arreu i els nostres progressos impressionants. En aquest sentit el decreixement com a proposta radical ens pot ajudar a obrir una mica més els ulls i veure més enllà dels paradigmes mentals en els quals estem empresonats. “ Genial !!! Després les vuit “R”… una joia de practicitat en el camí d’Ahimsa cap a la nostra estimada gaia. Tenim molta feina, tanta!!! Que no podem badar ni un segon més. La nostra mare es mort i seguim devorant-la.

Avui volia posar el noi de la mare, però és a la mare a qui hem d’atendre, aquesta marassa tant meravellosa que m’ha ensenyat tant, que tant m’ha consolat, i tota l’estona em venen unes notes i unes estrofes que canten a la mare:

La mare plora perquè a les ones
bressola nàufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo…

La mare plora, mar i marona
mentre el vent xiula una cançó,
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d’infants pel seu vell llom…

Mar i marona que amb el teu alè de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies,
dóna’ns per sempre més el bé de la pau.

(Miquel Martí i Pol – Lluís Llach)

No us l’he pogut trobar musicada, però agafarem germana bessona d’aquesta cançó que ens recordarà el canvi de paradigma, per “un pont”
d’Unitat “llencem el cant” i “l’horitzó serà la veu que hem esperat”

http://www.youtube.com/watch?v=8hI3zA_bwD4&feature=related

“…podem fer del vell dolor
un gran amor que ens uneixi en el goig de viure
des del temps que hem conquerit
fins al futur que entre tots hem de fer possible…”

(Miquel Martí i Pol)

Bon viatge!

Leave a Comment