Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 28 de desembre: “Com puc parlar de Déu als milions que han de passar cada dia sense dues menjades? Per aquesta gent, Déu només pot ser pa i mantega“.

Frase que referma la visió que la pràctica religiosa de qualsevol tipus no pot deslligar-se ni oblidar-se de la justícia social, de la pobresa de la gent i les seves causes, de les guerres desfermades arreu per motius econòmics, polítics o religiosos, de la violència de tota mena que envaeix qualsevol racó de món…per mi, la dita d’avui va en la línia de la Teologia de l’Alliberament, tot i que força anys abans. Interessant avui llegir aquest article sobre la responsabilitat entorn la crisi dels aliments, publicat a Setem, ja que fa obrir una mica més els ulls. També podeu arribar-vos al Banc dels Aliments de Barcelona, amb idees útils per ajudar. Ja direu…

La troballa d’avui: la web de Taifa, seminari d’economia crítica. Els seu autors pensen que l’economia pot ser comprensible per a qualsevol persona, i el seu objectiu és entendre quins són els elements que regeixen la dinàmica d’aquesta societat per tal de poder participar en la transformació envers una societat més justa, satisfactòria i ecològicament viable. Interessant l’informe “Hay pobres porque hay muy, muy ricos”…molt recomanable!.

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 12.28.08 at 8:51 am }

Avui m’entendreix aquest Gandhi, perquè la realitat que vivia el desafiava i això, estic segur que en el fons és bo. Deixant que fos bo per ell, la dita d’avui ens vol qüestionar a tots, perquè Gandhi fou prou intel·ligent per adonar-se, que sense cobrir una necessitat bàsica, era inútil parlar d’altres realitats, d’altres necessitats que només apareixen quan les bàsiques són cobertes. Dit això plantegem-nos: com és possible que damunt de nostra nau no puguin menjar bastants tripulants?, com és possible que estiguin malalts alguns tripulants i no atenguem la seva malaltia, perquè no hi ha perill que contamini l’ala nord? Tots viatgem amb nostra nau Terra a través de l’espai i tots som germans, i deixem morir els nostres germans. Sento vergonya, em commou i em desafia, i això personalment sé que és bo.

Com poder canviar això? La meva tasca es troba en portar la pau a aquells que tenen cobertes aquestes necessitats bàsiques i més d’un cop he pensat anar-me’n per ajudar als germans més petits i més pobres, però després escolto una veu que diu que el meu lloc és aquí posant pau als cors del meu entorn i aquests seran instruments de pau i de menjar pels més pobres, si fem la feina ben feta i no s’acomoden. Cada dia intento saber com fer millor la meva tasca per transformar el món, sé que tot canvi en el món primer només pot ser un canvi en l’interior dels seus tripulants. Durant anys la meva tasca, fou una tasca personal interior, havia de trobar la pau i l’estabilitat interna, ara la meva tasca és dur-la al món interior dels altres, cada dia i cada instant en tot.

Aquesta dita pot situar-se a diferents realitats i a diferents necessitats, de res serveix cobrir necessitats superiors a l’escala de Maslow, si no tenim cobertes les inferiors. De res em serveix parlar de perdó si no dono eines per la comprensió. De res em serveix … penseu i reflexioneu, apliqueu-s’ho a vosaltres primer i després podreu fer-ho més enllà d’aquesta frontera il·lusa que és la vostra epidermis, la vostra pell.

Quanta feina hi ha per fer, en els territoris interiors primer, després en els exteriors, però que no són res més que manifestació dels interiors, per això m’he quedat aquí, per això cada dia faig el que faig per ajudar a transformar-los, sinó quin sentit tindria, com diu el mestre Pau, sinó em moriria, m’apagaria.

Així doncs que aquesta dita qüestioni les nostres realitats internes, perquè en el fons són les que es manifesten exteriorment. I perquè en el fons, tots els que llegeixen això ja tenen cobertes les necessitats bàsiques. Jo cada dia atenc a una altre gana, gana de pau, d’amor, de comprensió, de diàleg,… és un altre nivell, però no per això menys important que els primers de l’escala, tots són importants i a tots podem i hem d’atendre. Posem obres a les mans que se’ns ha donat un temps de vida per fer-ne joia, no permetem que els egos amb les seves mesquines destrueixin la vida i el món. Un nou món és possible i aquest només pot establir-se a través d’un canvi interior, posem-nos-hi, no hi ha ningú que ho tingui tot realitzat, si fos així no estaria llegint aquestes lletres, i ja no es trobaria damunt de nostra nau. Apressem-nos i sense pressa, amb paciència i bona lletra comencem a teixir un nou vestit lluminós que transformarà la terra.

Bon camí!
Bon treball!

La teoria de l’Alliberament, una eina excel·lent per la transformació del món, per la seva perspectiva de la realitat. Moviment necessari per una realitat que apareix en aquest món i us recordo que es producte de la realitat interna dels homes. Alliberem-nos de totes les ofuscacions. Com diu el nostre estimat Pere “només hi ha dues alternatives: viure o ressuscitar.” per establir el Regne. Quin article!!!

Que bé, idees útils per ajudar. Fantàstic!

Interessant la troballa d’avui, molt interessant!

Bé, nois i noies, jo ja he arribat al final d’aquest esmorzar, però el camí continua, hi ha molta feina per fer i no podem badar. Avui com que és el dia dels sants … l’apunt musical serà una mica innocent. 😉 i amb propina

http://www.youtube.com/watch?v=jqeoOQiqv_0&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Jk1DB7Yf-hw&feature=related

Bon viatge!

Leave a Comment