Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 31 de desembre: “La veritat és la fita; l’amor, el camí“.

La veritat i l’amor, fita i camí…sense sentit l’una sense l’altre, quina gran dita, curta i de gran profunditat. A vegades, el millor comentari és el silenci, la meditació, una pregària interior, escoltar la nit, mirar els estels, retrobar-te a tu mateix, deixar volar la imaginació, impregnar-se de natura…estimar la vida! Dic jo, eh?

La troballa d’avui: el Centro Social Ignacio Ellacuria, en honor d’aquest sacerdot vasc assassinat el 1990 a El Salvador. Un espai de trobada per viure un cristianisme alliberador, intercultural, que afavoreixi el diàleg interreligiós i amb projectes educatius i de formació per un món més just. Gran feina!

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 Edu { 12.31.08 at 12:16 pm }

Bona entrada d’any! Espero que el 2009 el Cada dia pas a pas segueixi il·luminant-nos.

Salut!

2 Carles { 12.31.08 at 1:00 pm }

Puc estar d’acord amb el mestre, però he d’explicar el meu sentir. Avui no puc canviar, com ahir, els termes de veritat per saviesa, la veritat certament és la fita a la qual puc arribar a través de dues cames, l’amor i la saviesa.

Des del misticisme és lògic veure que el camí és l’amor. L’amor porta a la veritat, tots els místics naveguen en les aigües de l’amor. Però pels científics, a la veritat s’hi arriba a través de la saviesa. I com a místic científic necessito d’ambdues per arribar a l’Única Veritat. Sembla ser que em complico doncs, per l’afegitó, però visc una doble realitat, la humana i la divina, i necessito d’ambdues per integrar una mateixa realitat a aquesta experiència de la Veritat.

No puc negar que un cop compresa la veritat a través de la saviesa, és per virtut de l’amor que acabaré vivint l’Única Veritat. I aquesta dissertació és per dir i en coneixement, que com deia ahir, hi ha tantes imatges de la Unitat!!!, elles són infinites, perquè són infinites les cares de Déu i infinits els camins que menen a aquestes infinites cares. La veritat és una única energia infinita que s’expressa en innombrables formes sempre canviants i sempre diferents una respecte de l’altra, en la nostra realitat relativa. Perquè la Veritat s’expressa com un poliedre de moltes cares, formes i colors, cadascun amb les seves pròpies perspectives, però responent a una Única, Infinita i Eterna Veritat.

El meu mestre Anthony De Mello diu molt apropiadament que la veritat és essencialment un misteri, i en virtut del misteri anem a la seva recerca. Però aquesta recerca acaba quan et trobes en la Unitat, en una visió il·luminada, on depasses fins i tot aquesta distinció entre la Única Veritat i les seves infinites formes.

Bon camí!
Bon treball!

Certament el millor comentari és el silenci 😉 en virtut d’ell ens trobem, però vam emprendre un bon dia un camí per donar-li alguna forma, per manifestar algunes formes que fossin espurnes a la nit. Aquesta acció va arribant a la seva fi i estic d’acord doncs que després de la manifestació, el millor comentari de tots serà el silenci i tot el que tu hi dius.

Quina dissertació més meravellosa en Nicolas Grimaldi . Cum laude!

Entre molts, Aristòtil, Spinoza, Pascal, Plató, Descartes, Hegel, Montaigne, Leibniz, Rousseau, Bergson, Tolstoi, Simenon, Nicolas Grimaldi, Ignacio Ellacuría,… caminants que ens són fars en el camí. Gràcies!

Bonic l’article “el respecte i el diàleg”, acabo amb algunes de les seves paraules: “
Aquell que és amor sense límits o Aquell que s’amaga darrere de noms infinits (El que és, El que estima, El que coneix, El que es dóna…) ha iniciat i manté amb la persona humana una relació que inclou els trets de totes aquestes actituds dinàmiques. Ell conversa amb nosaltres, tot remarcant que conversar vol dir posar-se en camí, en companyia d’altri, per anar, junts, cap a la descoberta d’una veritat, cap a l’acompliment d’un projecte compartit. La història del món cap a la plenitud és una contínua conversa de DÉU amb la persona i de les persones entre si. ”

Ah! faltava l’apunt musical al que us tinc acostumats últimament, doncs bé, avui, amb tot això d’aquesta convenció social de fer d’un moment, un final i un principi, sense oposar-me alguns rituals com aquests que estableix el gènere humà, una creació musical dedicada al cap d’any.

http://www.youtube.com/watch?v=Cw0FQhMsKMA&feature=related

“… A la negra nit hi ha la promesa de la llum que vindrà. I quan toquin les dotze campanades encara ens quedarà tota la nit, que cada nou viatge es comença molt abans de sortir …”. 😉

Bon viatge!
Els millors desitjos per tots vosaltres!
Om, Shanti, Shanti, Shanti!

3 fenix { 12.31.08 at 3:40 pm }

Caminants : un desijt , per aquest any que aquesta nit comença.

Pau i Amor, en el nostres cors, en el camí que fem cada dia juntament
amb les persones estimades les properes i les que tenim mès llunyanes
fisicament i emocionalment.

“… A la negra nit hi ha la promesa de la llum que vindrà. I quan toquin les dotze campanades encara ens quedarà tota la nit, que cada nou viatge es comença molt abans de sortir …”. 😉
Una abraçada sincerament,per tots vosaltres .

Salut ! Nuria.

Leave a Comment