Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 3 de gener: “Quan tot convida a la violència, fes-te addicte a la no-violència (ahimsä) i encaixa la mà amb el teu enemic“.

Gandhi en estat pur, la frase invita a anar contracorrent tal i com va el món, a escoltar el teu jo interior que veu a l’altre com a un germà en el fons, a no actuar instintivament aplicant conductes agressives de fets o paraules i fer una reflexió prèvia a l’actuació, tot valorant els diferents aspectes de les coses…en una paraula, mirant en perspectiva, com si poguèssis veure el lloc des d’un globus captiu i amb la visió del temps passat, present i futur, i aleshores moltes de les tonteries, legalismes absurds, enganys publicitaris, etc…que ara ens fan malviure entre les persones, i que com boles de neu muntanya avall es van fer gegantines, veuriem que no són res més que visions enganyoses i deformades, ia que en el fons dos no s’esbarallen si un no vol. Ara això no vol dir ésser pusil·lànimes ni febles ni covards…al contrari, la força de la lluita no violenta, pacifista, que actua per convenciment de l’altre, té la virtut de ser la més potent, tot i que lenta i pas a pas, ja que es la que realment soluciona els problemes d’arrel i de fons. Allarguem més sovint les mans…amics! Dic jo, eh?

La troballa d’avui:la web Escola de Cultura de Pau, creada l’any 1999 amb el propòsit de treballar per la cultura de pau, els drets humans, l’anàlisi de conflictes i dels processos de pau, l’educació per la pau, el desarmament i la prevenció dels conflictes armats. És el lloc, per mi, on més informació i documentació existeix sobre aquests temes. També publiquen, entre altres, el Barómetre i els Quaderns de Construcció de Pau, que et permeten saber i tenir una visió mundial dels confictes i les seves causes. Molt recomanable!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 01.03.09 at 1:39 pm }

Quina addicció! De fet tot i entendre el sentit de la paraula, personalment no m’agrada, perquè podria ser un condicionament del que en resta consciència, i és just determinar-te per la no-violència quan pots ser agressiu, el que parla d’una nova gènesis, d’un nou principi de consciència. Que fàcil és per un home que es troba en la consciència de l’ego, ser agressiu, intolerant, dèspota,… tot per protegir-se, tot, exclusivament tot, nascut de la por.

Torno a repetir que no tinc res en contra de l’ego, si és capaç de ser servent de l’amor, però la majoria d’egos, no han estat polits en la llum de la saviesa i de l’amor, i llavors són cecs que només destrueixen la vida i el món, cavant com pot hom imaginar-se la seva pròpia tomba i generant experiències de dolor. Quan sofriment genera l’ego! És el mal del món, l’autèntic infern de la consciència. Per arribar al cel, al Regne, l’ego ha de ser un servent de l’amor. Ego sum, el déu d’aquest món, que ahir entre moltes d’altres coses … va assassinar tres joves palestins que només havien viscut l’horror de l’ego. I com deia l’amic Llach, “Aprendre que si un infant mata la meva mà no és massa estranya, què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa. Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.”

Pot dir-se res més!. La consciència humana genera noves vides damunt d’aquest planeta per matar-se, què n’és, de trist. La consciència humana genera noves vides damunt d’aquest planeta per competir, què n’és, de trist. La consciència humana genera noves vides damunt d’aquest planeta per seguir repetint la mateixa història d’un ego malalt que encara no ha après res, què n’és, de trist… és tant més trist, molt trist!!! Tant trist, que ja no sé si és pot dir res més. Els pares, els familiars i el poble d’aquests nens què han de sentir, sabran respondre sense no-violència?. Tant de bo, la consciència humana veiés l’escalada d’horror que es provoca, tant de bo, els bascos i els espanyols sabessin perdonar-se i donar-se la llibertat que tots dos mereixen, tant de bo les persones sabessin estimar. Però t’han escoltat mai Mestre ?, mai han entès la teva conversió en el desert quan erets temptat per l’ego, mai han entès que és la consciència Crística, la consciència de Krishna. Mai han entès res i segueixen destruint-se i reproduint el mateix model, que sembla un autòmat condicionat, sense consciència per poder i saber escollir. Mai han entès que és el poble escollit, format pels fill de la Pau, que és el que vol dir Israel. Mai han entès que significa sortir de l’esclavatge de l’ego. Egipte en aquells temps era el símbol de l’ego. Mai han entès que significa el cos de Crist. Mai han entès tantes coses. I entre els teus seguidors tens personatges esperpèntics, per citar-ne un de prop, com en Antonio María Rouco Varela. Però on és la coherència amb la consciència de l’amor, de la vida? Mai podré estar amb vosaltres polítics de l’esperit que ni l’heu viscut, mai podreu enganyar la consciència de la vida!. Només entorpiu i sembreu horror i dolor a les consciències humanes, que necessiten despertar i les ofegueu en la vostra pròpia foscor. No us tinc pas res en contra, us estimo encara que no em pugueu creure, perquè sé que esteu perduts en la vostra ignorància, en la vostra inconsciència i a sobre us penseu que sou rectes i seguiu el bé. Ja us ho deia un dia, la consciència no sols pot estar perduda, pot estar dues vegades perduda quan a sobre creu que segueix el bé. Què n’és, de trist… és tant més trist.

😉 bé, amics del camí, no cal continuar, de tothom és sabut tot el que podria continuar dient, només voldria que us miréssiu l’interior, i us asseguréssiu que el vostre ego és servent de l’amor, perquè a estones potser sense adonar-nos-en pot hostatjar aquell que vol recuperar direcció i protagonisme. Recordeu totes les lliçons del mestre Gandhi, autodomini, dejuni, control del paladar,… només així un nou món pot ser possible. No vull ser apocalíptic, però com diu la dita catalana, tal faràs, tal trobaràs. Aquesta civilització té els dies comptats, per inanició o perquè sap fer el canvi adequat en la consciència. Estem als dies en que tot semblarà girat de cap per avall, però no temeu. Ell sempre és amb nosaltres, Ell viu en tu, aquella consciència crística que espera alliberar-te. Endinsa’t en el desert, no tinguis por germà, l’oasi que pots trobar, no té res envejar a aquest món 😉 t’ho dic amb tota veritat, una veritat que no és construïda per coneixements mentals, una veritat que es viscuda des de sempre a aquells que s’obren a l’experiència. Científics de la consciència, que cadascú continuï amb la tasca assignada, fem-la amb la màxima responsabilitat, que els temps ens ho demanen.

Bon camí!
Bon treball!

Ben dit Joan, ben dit!

Avui l’apunt musical serà aquella arquitectura musical tant meravellosa que el geni Ludwig van Beethoven posava l’“Oda a la Alegria” de Friedrich Schiller.

http://es.youtube.com/watch?v=4xr_Y1nhRwU

Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuss der ganzen Welt!
Brüder – überm Sternenzelt
Muss ein lieber Vater wohnen.
Ihr stürzt nieder, Millionen?
Ahnest du den Schöpfer, Welt?
Such ihn überm Sternenzelt,
Über Sternen muss er wohnen.

Bon viatge!

2 Cheyanne { 05.08.17 at 10:12 pm }

This makes evthyering so completely painless.

Leave a Comment