Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 8 de gener: “En lloc de pensar en coses grans, pensa en coses bones“.

Encertada dita, crec, ja que ens recorda l’optimisme amb que cal viure la vida cada dia, la visió positiva que cal tenir davant la diversitat de situacions, tensions, entrebancs i sorpreses quotidianes. Cal saber relativitzar els problemes, ser imaginatius, no ensopegar cada vegada amb el mateix parany, estar obert a l’imprevist…Des de petits cal treballar aquest enfoc de vida, i un exemple són aquests consells que he trobat per mestres i pares, o aquests altres per portar una vida positiva i optimista, que no vol dir sense problemes, al contrari, es tracta de saber navegar i negociar les diferents emocions que ens genera la vida de cada dia. Apa som-hi!

La troballa d’avui: Drap-art, una associació sense ànim de lucre fundada el 1995, que promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions i tallers. Té un espai propi a Barcelona, La Carboneria, i promou el reciclatge creatiu com a fenòmen multicultural global cada vegada més necessari en una societat hiperconsumista, que genera cada vegada més material de rebuig. Interessant, imaginativa, pràctica i reivindicativa la idea! Visiteu-la!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 01.08.09 at 9:39 pm }

Avui al llegir la primera dita, he pensat, aquesta si que la podria haver dit en Gandhi i he hagut de mirar la caràtula del post per confirmar que era el camí i no el paral·lel. Veig que s’ha invertit l’ordre al que ens començàvem a acostumar. 😉

Ostres en Gandhi! La senzillesa d’aquest home em captiva, la priorització és fantàstica: “En lloc de pensar en coses grans, pensa en coses bones” que fantàstic!”

No només per allò que dèiem un dia sobre que l’home és el que menja, sinó perquè la consciència que vius és la que expansiones, la que proliferes. Conté la bondat i sabràs posar-la en totes les coses. En la teva mirada, en el teu gest, en el teu pensament, en el teu sentiment, en els actes més insignificants,.. Si tot està ple d’ella, com podràs allunyar-te de la font? De la teva pròpia naturalesa.

La bondat per damunt de tot.

Avui m’he enfilat en un turó d’aquesta ciutat que se sembla a Roma, per observar la silueta estimada del món serrat, que bonica que està i he pensat en la bondat de la terra, en al seva prodigiosa abundància i exuberància i he pensat en tots nosaltres i en com ens compliquem l’existència. Ara des dels cims de les agulles el silenci més profund ens contempla des de la gèlida neu que la corona. I es deu preguntar seran capaços els lluminosos de la plana de contenir-me?, de conèixer-me?, de trobar-me? Jo silent amb ell contemplo la profunditat de la plana. Quan sabrem silenciar tantes ofuscacions, desitjos innecessaris,… i sabrem fer néixer en nosaltres la llum de la bondat de la que ens parla la mare natura. Quan sabrem vestir tot el que som amb la seva bondat infinita. La vida és bondadosa, però has de ser capaç de saber veure-la, de saber apreciar-la, de saber contenir-la. La bondat que t’acull com una abraçada infinita perquè maduri en ella el millor de tu.

http://es.youtube.com/watch?v=tZrBRQn6K0A&feature=related

La bondat i l’amor volen junts.

http://es.youtube.com/watch?v=1Gk3srEd6Ro

Bon camí!
Bon treball!

😉 ben dit!
😉 Cultivar el silenci creador, quina sincronia!
😉 Tornar a passejar amb el Jaume Soler i la Mercè Conangla, sempre ve de gust.
😉 drapart, interessant!

Actua!!! Deia l’altre dia. I avui hem escoltat: “Sense l’acció tota vida només és una vida pensada però no una vida viscuda.
No actuar també és una elecció i té un preu. Normalment, al final de la vida la gent es lamenta més pel que ha deixat de dir o de fer que no pas pel que ha fet i per les equivocacions que ha pogut cometre. La vida és una oportunitat massa valuosa per a deixar-la passar i prou. Seria com si ens fessin un regal i el deixem de banda sense ni obrir l’embolcall.”

Bé, i avui després de les dues entrades, ja no caldria posar apunt musical, però a vegades coneixes persones bones amb un cor molt gran, tant gran que ni ells són capaços de veure’s i et porten instants màgics, música preciosa, moments inoblidables. Donant les gràcies al concertino de Montserrat. Gràcies A.

http://es.youtube.com/watch?v=NdVYEY-wdvU

Bon viatge!

2 fenix { 01.08.09 at 10:51 pm }

“En lloc de pensar en coses grans, pensa en coses bones“.

L’ingredient de l’optimisme més eficaç en els moments difícils és l’esperança,crec jo eh .També alliberar-se de la rancúnia i del paper de víctima, passar pàgina i reprendre la vida i perseguir amb entusiasme nous objectius.
L’extraversió és un tret molt avantatjós per l’optimisme, a través de la paraula validem el que sentim i ens desfoguem. Conversar i expressar les nostres emocions és una manera saludable d’organitzar els pensaments i d’alleujar l’angoixa i la por.
La companyia amistosa ens proveeix, a més, de consol i seguretat i, amb una mica de sort, ens fa recuperar el sentit de l’humor.

voldria compartir ,en paraules escrites ,un poema d’una dona excepcional :

Sempre tinguis present que la pell s’arruga, el cabell es torna blanc,
Els dies es converteixen en anys…
Però l’important no canvia; la teva força i la teva convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol tela d’aranya.
Darrera de cada línia d’arribada, n’hi ha una de partença.
Darrera de cada aconseguiment, hi ha un altre repte.
Mentre estiguis viva, has de sentir-te viva.
Si trobes a faltar el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotos esgrogueïdes.
No deixis que s’oxidi el ferro que tens a dins.
Fes que, en lloc de llàstima, en tinguin respecte.
Quan no puguis còrrer per als anys, trota.
Quan no puguis trotat, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però, mai et detinguis!!!

Teresa de Calcuta

ës precios oi? . Gràcies i una abraçada per tots caminants.

Namste!! Nuria

Leave a Comment