Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 10 de gener: “Dono a la paraula religió (dharma) el seu sentit més universal. La veig com a coneixement d’un mateix i plenitud interior“.

Avui la frase ens porta a reflexionar sobre el sentit de la religió i les religions en el món, de molta actualitat 60 anys després. L’enfoc gandhià de relligar el coneixement d’un mateix i el sentit (plenitud interior) de la seva vida, és el més encertat per mi. He trobat aquest dossier sobre religions, que ajuda a comprendre la experiència religiosa, el fet religiós i el diàleg entre religions en el món, també he trobat aquest article sobre els llibres sagrats de les diferents religions del món, on Marcelo Barros ens parla del “Déu de tots els noms”, i per mireu aquest post sobre els 99 noms de Déu de la tradició islàmica. La reflexió de tot plegat, com sempre, porta a les dues cares de la moneda, la religió és l’aspiració íntima que dona sentit a la vida de cada ésser humà arreu del món, o la religió pot portar a la violència més sagnant i ferotge mai vista…prou exemples en tenim. De cadascú depén…ja direu!

La troballa d’avui: el bloc Espai de llibres, de la biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola del Vallés, que va de llibres, novetats, guies de lectura, enllaços a blocs literaris, etc…interessant i útil!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 01.11.09 at 12:35 am }

Quina frase la d’avui, genial! No sé si afegir-hi res més. Ben mirat, millor que no. No en puc pas fer ni un camí, ni un mantra d’aquesta oració, perquè és una profunda vivència interior.

Gràcies!

Bon camí!
Bon treball!

Quin post! Més educatiu i treballat. M’encanta haver trobat en el camí, en Pere Lluís Font, de tots conegut si hem estudiat a la UAB, un filòsof de cap a peus i un molt bon pedagog. I també en Marcelo Barros que no coneixia, una mirada un xic parcial, potser per no fer massa extens l’article, però ben donada i el millor de tot: “Aquest és el fonament de la diversitat de les religions i camins espirituals. Tots són respostes a l’amor de Déu. Cap no l’esgota, cap no és complet. ”

Fantàstic!

Avui no he pogut ser a la manifestació, he posat l’amistat per damunt de la protesta, 😉 però molts amics hi han anat i estic content, perquè s’escolti que ja n’hi ha prou!. Hem d’estar disposats a trobar a l’altre per poder dialogar i jo no ho diria tant sols per les religions, sinó per tots els aspectes que ens relacionen. Com he dit sovint en el camí no hem d’excloure, hem d’incloure. Acceptar la diversitat en una sola unitat que no exclou, i que inclou sense fer desaparèixer la singularitat. Com diu Barros: “Els homes han de crear una nova relació de la persona amb ella mateixa, amb els altres i amb l’univers. L’espiritualitat és buscar aquesta unitat”

Els 99 noms de Déu, preciós!

Entenc a Santi Mas, però no és Déu el culpable, sinó la interpretació que els egos fan de Déu. Els conceptes que els homes acaben creant sobre Déu. Entenc el seu dolor, el seu esglai!, realment és per no creure en res, però no es tracta de creure, es tracta de viure en plenitud la presència de Déu. Com avui ens diu aquesta meravellosa dita.

Bé, acabarem amb God de John Lennon, tal com ens demana Santi Mas que cantem, tenint en compte que sols creurem en nosaltres sempre hi quan estiguem allunyats de l’ego i els seus conceptes, i nosaltres signifiqui aquesta Unitat que tot ho abasta, que tot ho conté.

Per ella, coneix-te a tu mateix i viu la plenitud interior.

http://es.youtube.com/watch?v=N5SlzEwL-Es

Jo tampoc crec en res de tot això, ho visc, que és diferent!. Ah! i no crec que visc, visc! Ho palpo en cada respiració, en cada somriure, en cada batec del cor. Tornem a néixer amic meu i deixem de teixir somnis i siguem els que estem destinats a ser. El camí, la veritat i la vida.

Bon viatge!

Leave a Comment