Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 12 de gener: “La no-violència és oposar tota la força de l’ànima a la voluntat del tirà“.

Gandhi ens vol fer conscients que tots portem una força interior, que actua per convenciment, que cal alimentar i fer crèixer, i que és la eina més poderosa per lluitar contra la injustícia, l’opressió, l’esclavatge, la violència i la voluntat del tirà. Sols cal que ens ho creguem i sobretot que la descobrim, la no-violència, tot analitzant el modus de vida que portem i què volem fer de la nostra vida. És més fàcil seguir els costums de la societat consumista, violenta i de la queixa que hem creat, i ens vol domesticar…sols obrint els ulls i el cor, podrem veure la fam, el creixement salvatge que destrossa el planeta, el neoliberalisme ferotge que s’ho menja tot, la manca d’autocrítica, de coherència i el fariseisme social que ens ofega…però un altre món és possible!! Oi, que sí? Endavant!

La troballa d’avui: els Verds-Opció verda, l’alternativa política verda a Catalunya. Es pot trobar el seu programa, així com documents i enllaços interessants, el calendari verd i l’Assamblea de Joves Verds. Feina, lluita i compromís!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 01.12.09 at 1:08 pm }

Molt bé Gandhi, i el primer tirà que cal oposar-li tota la força és a l’Ego, perquè deixi de governar la consciència i sigui servent del Jo superior, de la Unitat. Si cadascú aconsegueix subjugar el seu Ego, el món canviarà totalment. En un instant podria canviar el món si tothom ho fes. Mentre, domina la teva consciència i així aprendràs els camins que duen al Regne, només d’aquesta manera seràs un germà que podrà servir en el Regne i fora del Regne.

Que la força de la vida us acompanyi!

Bon camí!
Bon treball!

Com molt bé diu el partit humanista: “La no-violència i la no-violència activa, consisteixen en un compromís personal, un estil de vida i una metodologia per al canvi social.”

Que bonics els moviments de consciència tolstoïstes, gandhians, lanzavastians, Silosians, Xirinacsians,… quina meravella! Gràcies a aquest camí, en la vida sempre els portarem al cor. Gràcies!

Els aforismes i els comentaris de Jorge Wagensberg, sempre una delícia.

I la troballa del dia sempre interessant. Gràcies Joan!

Per acabar avui l’apunt musical, li donarem l’honor del dia a “father and son” per aquell fragment que diu: “Com puc tractar d’explicar, quan faig i rebutja de nou?” un món que no escolta Satyägraha!

http://es.youtube.com/watch?v=Jek6iP6AuAQ

Bon viatge!

2 fenix { 01.12.09 at 4:11 pm }

Vaig estudiar ,ja fá un temps ,que :

La tirania és una forma de govern que s’ha donat sovint al llarg de la història humana.
Una altra forma de tirania,crec jo ,es la que s’exerceix més emmascarada, en les diferents relacions de poder que exercim els humans uns als altres.En aquest temps ,podriem parlar de la la tirania econòmica. Existeix una tirania social, quan no es deixa manifestar l’opinió de certs grups socials. També ,una tirania a nivell familiar, i no és més que una tirania encoberta per unes relacions tibants de domini i no només dels pares vers els fills, sinó que en els nostres dies són els fills qui exerceixen la tirania més descarada vers els pares.

De tirans també n’hi ha de diferents tipus, hi ha aquells que en principi no ho semblen, però que un cop es cau sota la seva xarxa de poder, es mostren com els tirans més implacables que mai s’hagués pogut imaginar. N’hi ha d’altres, però, que només són tirans en certes ocasions i amb segons qui. En principi ningú, o gairebé ningú, els té per tirans, perquè són absolutament imprevisibles.
L’egoisme, el voler ser més que un altre, procurar pel propi benefici, demostrar que s’és millor o que es pot trepitjar a un altre tant i com es vulgui. És en definitiva el que ens fa humans? es aixó el que ens fá ser tirans?.

Savies les paraules d’en Joan ,per apendra :”tots tenim una força interior, que actua per convenciment, que cal alimentar i fer crèixer, i que és la eina més poderosa per lluitar contra la injustícia, l’opressió, l’esclavatge, la violència i la voluntat del tirà. Sols cal que ens ho creguem i sobretot que la descobrim,

Cal treballar ….. per erradicar la nostra propia tirania en vers els
altres,crec que tots en tenim un xic,uns més desenvolupades que els altres .La tolerancia ,el respecte ,son uns bons mitjans oi?.

Salut!!
Nuria

Leave a Comment