Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 13 de gener: “Deixa que el servei sigui la teva única alegria i no necessitaràs cap altre entreteniment“.

Gran consell avui, sovint oblidat, la importància de servir, d’ajudar, de cooperar, de “voluntariar” com diu el Dr.Rojas Marcos. Realment el secret de la felicitat és la gratuïtat, estimar de debò (sense esperar res a canvi), estirar la mà, compartir…quasi sempre la plenitud personal mai té un preu, mai es pot comprar amb diners…cal tenir el cor i l’esperit sadollat d’amor per trobar la felicitat. Opinable, eh?

La troballa d’avui: la web “sin carne“, es un lloc on podreu trobar informació sobre el vegetarianisme, així com un llistat de restaurants vegetarians, vegans, indis, xinesos, receptes per fer, tendes de dietètica i herbolaris, tendes de comerç just, etc…a Barcelona. Pràctic, original i interessant! Bon profit!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 01.13.09 at 9:53 pm }

Bé, avui dissenteixo una mica d’en Gandhi i ho dic amb raó de causa. He estat una persona que durant anys s’ha concentrat molt en la seva feina. Una feina dedicada al servei les 24 hores del dia. Però també he vist que per dur un correcte equilibri és bo trobar pauses. Una estona per distanciar-te del rol, de les circumstàncies, una estona per menjar tranquil, sense preses, gaudint a cada moment de les coses, una estona de natura, una estona de música, una estona d’amistat, una estona de meditació,… Penso que tot això a mi m’ajuda a guardar un bon equilibri i llavors sóc molt més útil i eficaç per poder ajudar als altres. Ah! això sí, el més important treballar l’autodisciplina per mantenir una bona estabilitat, penso que és quelcom imprescindible i més en la meva tasca de servei que consisteix en saber ensenyar l’estabilitat als altres. Només aquell que sap fer, pot ensenyar; aquest és el meu lema i el que ha format part de mi, sempre. No podia ser psicòleg fins que arribés a una alta estabilitat amb mi mateix i amb les meves circumstàncies. Avui sóc i em veig com un nen alegre, viu, optimista, ple de vida i de gràcies per viure totes les experiències que la vida em duu. I si bé és cert que no m’identifico amb el meu rol, si sento que estic dedicat al servei de l’amor i la pau les 24 hores. Perquè forma part de mi, és un compromís personal amb la vida. Retornar-li tot l’amor i tota la pau que jo sóc capaç d’experimentar cada dia i ensenyar-li als altres aconseguir-ho és alhora un plaer i el goig més gran. Potser és en aquesta part on cobra sentit la dita d’en Gandhi.

Bé, potser m’he explicat massa, i a vegades crec que és innecessari, però era perquè veiéssiu que en el fons dissenteixo un xic de la dita d’avui, en el sentit que li trobo una manca d’equilibri i això no és bo. He vist persones tant identificades en un rol que després es perden a ells mateixos. Sigues en la teva acció, identificat en ella, deixat portar per ella donant-ho tot, però sense perdre el sentit de la Unitat que ets en l’essència, ja que ella és la font de vida d’on brolla tota acció i sentit de l’existència.

Bé, penso que m’he explicat prou, així doncs que l’essència aquí es troba més que en enfocar-ho tot en un lloc, en el camí del mig, en el correcte equilibri, en l’equanimitat, saviesa que no he deixat, ni deixaré de manifestar per ser una praxis viva i eficaç en el meu camí de vida.

Bon camí!
Bon treball!

😉 bé, bé, és clar que sí, “Realment el secret de la felicitat és la gratuïtat, estimar de debò (sense esperar res a canvi), estirar la mà, compartir…quasi sempre la plenitud personal mai té un preu, mai es pot comprar amb diners…cal tenir el cor i l’esperit sadollat d’amor per trobar la felicitat.” totalment d’acord amb això Joan.

Ser aigua de la font, però sense perdre’s en el rol de ser font, ets aigua. Ser música del piano, però sense perdre’s en l’instrument, ets música. Ser dansa del cos, però sense perdre’s en el cos, ets dansa,… Ser vida en la teva existència, però no perdre’s en les teves circumstàncies, ets vida.

El rellotge, un servei per la reflexió, llàstima que només reflexionem el mateixos, el món és sord a tantes amenaces!. El món en que l’Ego no és servent, sinó rei; només la destrucció és el fruit de les seves accions. Recordem-li doncs que serveixi a la Unitat, perquè com diu en Rojas Marcos, la bondat habita en l’home.

Que bonic és el que diu la Sra. Simone de Beauvoir i el Sr. Khalil Gibrán. I la frase que un bon dia ja vaig posar al camí de l’Anna Frank. En totes les seves paraules hi escolto l’aleteig de les ales.

Vicent Ferrer, la mare Teresa de Calcuta,… i tants homes i dones donats al servei, un exemple de vida!

Uns dolços d’en Vicent Ferrer:

“Ha de produir-se una revolució, que mogui les masses des del convenciment que en aquesta epopeia necessitem un heroisme col·lectiu. Sense reconèixer que la humanitat està malalta no podem guanyar la gran batalla.”

“Per a mi, actuar és el més important, és l’última espiritualitat, perquè va un pas més enllà de l’oració, perquè en la teva bona acció es mou tot el teu ésser: la part física, el sentiment, les sensacions…”

“Però el millor és que la llum no s’apaga: està l’amor als altres, la solidaritat, voler que aquest món sigui diferent del que és.”

Ostres en Pep Alamán, que fantàstiques les seves històries!

Renoi la troballa d’avui, molt apetitosa! Umm! 😉

Bé, avui m’has donat feineta! 😉 L’apunt musical pel contingut de la dita d’avui, el tornarem a donar a l’oda a l’alegria en una versió molt divertida 🙂

http://es.youtube.com/watch?v=xpcUxwpOQ_A

Bon viatge!

2 fenix { 01.13.09 at 10:44 pm }

El secret de la felicitat no és fer sempre allò que un vol sinó estimar allò que un fa.
L.Tolstoi

A vegades quan tenim un problema, ens enfonsem tant i tant que ens creiem ser les persones més desgraciades del món, i pensem que mai serem feliços, i diem que tot se´ns ajunta…però realment tot se´ns ajunta perque estem sensibles, i perquè qualsevol cosa ens afecta….
Tenim de ser conscients del que tenim i cap on volem anar i
no deixar escapar la possibilitat de ser feliços i mirar de fer feliços als altres . I és que el gran secret de la Felicitat és que cal compartir-la i no se la pot quedar un de sol. I, de vegades i per més que en siguem conscients, no sabem mirar la vida com quelcom positiu,i a les hores no ens donem conta que cada dia és màgic simplement pel fet de existir… Llavors, considero que si sabem valorar el dia a dia amb un gran somriure als llavis, serem més feliços que si passem la resta de la vida esperant trobar la gran felicitat..

Salut !! una forta abraçada !
Nuria .

Leave a Comment