Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 19 de gener: “L’odi és la forma més subtil de violència“.

L’odi és un sentiment desencadenat per multitud de factors, però tots porten a aplicar la violència com a sortida, si no tenim la ment prou ensinitrada i el cor disposat a exercitar la no-violència. La història de la humanitat és farcida d’exemples dolorosos i dramàtics provocats per l’odi (personal, racial, religiós, nacional, polític, de gènere, de classe social…), tots en tenim la memòria plena per desgràcia…i sols la pressió silent d’una minoria creixent, de cadascú en el lloc on viu i treballa, podrà aconseguir que els nivells de odi/violència/injustícia/agressivitat/estrès…del nostre entorn és rebaixin una mica, i si aprenem a perdonar, a gestionar de manera intel·ligent les emocions, per doloroses i punyents que siguin, potser farem que la vida tingui un rostre més humà i la justícia ens abraci a tots…perquè un altre món ÉS possible. He trobat aquest documental, didàctic, que ajuda a ilustrar la parrafada anterior, crec. Ja direu…

La troballa d’avui: la web GREC, resolució de conflictes. Una organització (Grup de Recerca i Estudi dels Conflictes) especialitzada en la prevenció i la resolució de conflictes de caire divers per mitjà de metodologies i sistemes de mediació i gestió alternativa. Es poden consultar documents, exemples resolts, una biblioteca virtual, i molts enllaços sobre el tema. Per aprendre molt!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 01.19.09 at 9:53 pm }

No sé si la més subtil, el que sé, és que l’odi legitima tota mena d’expressions violentes, en el si de les persones, dels pobles, de les societats, del món. Com dic sempre cuideu primer el vostre territori interior, procureu fer fora aquesta emoció que brolla de l’ego i després fer-la fora de la vostra relació amb les vostres circumstàncies, siguin quines siguin aquestes.

Estem plens d’expressions violentes, aquest cap de setmana parlant amb amics va sorgir el tema dels anuncis d’autobusos sobre si Déu existeix o no. Sembla mentida que tot això hagi d’irritar les consciències. Deixeu a cadascú expressar-se, si això potencia la reflexió, l’anàlisi i el qüestionament personal, benvinguda sigui la controvèrsia, però per engendrar més emocions mesquines, quina tristesa!. “Doneu al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu” (Mc 12, 13-17).

Per tant que el lema de la senyera: Satyägraha, sigui avui en l’emblema de la reconciliació, de l’obertura, de la flexibilitat, de la inclusió i corresponeu les coses on teniu que correspondre-les, no per separar-les, sinó senzillament perquè sabem correspondre i incloure cada estat de consciència en la dimensió que es troba. Retorneu cada cosa al seu lloc sense encendre-us i allibereu-vos d’un ego que només demana seguir manant en el vostre interior.

Bon camí!
Bon treball!

😉 la parrafada anterior?, que estàs de broma, 🙂 quina vergonya doncs amb les meves parrafades!. Jo la considero, justa, equànime, molt entenedora i pràctica. Gràcies Joan!

No he pogut veure el vídeo, però devia ser molt interessant. Gràcies!

Avui el camí paral·lel, també sintonitza amb el de Gandhi. Que fantàstic!

Els bufallums, quins artistassos!!!

GREC, iniciatives per tot! 😉

Bé, l’apunt musical d’avui, el deixarem al que per alguns és l’antònim de l’odi i ho farem amb la veu d’una dona que va viure aquestes emocions a flor de pell; l’Edith Piaf, amb la cançó “A Quoi ça Sert L’Amour” : “Per a què serveix l’amor” que canta amb el seu últim amor, en Theo.

http://www.youtube.com/watch?v=OugBSl7fLtI&eurl

i un petit curt divertit de la cançó

http://es.youtube.com/watch?v=EURF2PlIqtE&feature=related

Ara,… apreneu a estimar i no ho feu des de l’ego!

Bon viatge!

Leave a Comment