Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 1 de febrer: “L’essència de la religió (dharma) és la moralitat“.

saint-exuperyGandhi ens remet a que recordem el nucli de la seva religió o dharma hindú, que és la moralitat segons la llei natural i el deure ètic assignat a tots i cadascú, que van lligats. En el fons, si observem l’essència de bona part de les diferents religions, es comprova que apart de buscar satisfer el lligam humà amb el cosmos o un ésser creador, l’anhel de trascendència, també tenen un codi ètic, unes pautes morals, uns consells de vida fonamentals, una doctrina, un marc normatiu…que cal seguir i aprofundir per una convivència a la terra justa i en pau, i un món més humà. He trobat aquest treball de la Germana Teresa Forcades, que parla del repte de la diversitat cultural i religiosa a Europa, i que dona llum a la dita d’avui, crec. Ja direu…

La troballa d’avui: la Fundació Àmbit, Institut per al Creixement Personal, interessantíssima aportació la de l’equip d’aquesta fundació. Us deixo amb el lema d’aquest curs: “La vida… però, sobretot, viure. Aquest és el lema del curs 2008-2009, en què volem treballar el pont que ens uneix amb els altres i amb el món. També volem fer ponts entre altres llenguatges i les formes de mirar el món i l’ecologia emocional. Fusionarem i barrejarem: música, poesia, filosofia, ecologia, literatura, psicologia i espiritualitat. Podem pensar la vida, podem mirar-la com a espectadors, podem viure amb desesperança, veient-la passar com si no anés amb nosaltres o bé viure de debò prenent el lideratge de la nostra vida.”.

Sigui útil! Salut!

4 comments

1 Carles { 02.01.09 at 6:07 pm }

Bé, avui és d’aquells dies que per reafirmar la dita, cal saber profundament que significa el concepte que defineix l’essència. Pels occidentals això de moralitat té un contingut de pes històric, malviscut sovint i carregat de manca de llibertat i estic segur que aquesta no és pas la moralitat d’en Gandhi, que deu conceptualitzar més com a principi rector de la veritat i l’amor. Una línia que s’acosta aquest pensament, potser és la Kantiana ? per tot aquell aspecte intuïtiu i interior que ambdós expressen. No en tinc ni idea i per tant silenciaré el comentari per saber-me totalment analfabet d’aquesta possible sintonia entre els pensaments d’ambdós personatges, no els conec prou per abstreure conclusions precipitades. Si algú ho sap, li agrairia que me’n fes cinc cèntims, sempre m’agrada anar dormir amb algun coneixement nou. 😉

Per mi l’essència del religare és l’amor, quasi sense norma, l’amor que ho abasta tot i comprèn tot. S’acosta a aquella definició de Sant Agustí d’Hipona que hem utilitzat varis cops en el camí: “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”. Algunes vegades per exemple, pares que se’ls ha suïcidat un fill i són profundament religiosos, viuen el dolor d’una moralitat que condemna el fill per haver realitzat l’autolisis i quan em pregunten què em sembla, jo els dic que si Déu existeix que és per mi tot Amor, no pot deixar d’estar amb el seu fill, perquè l’amor ho abasta tot, ho comprèn tot, ho transcendeix tot. Aquest amor sovint és difícil de captar-lo en la seva real naturalesa, perquè transcendeix l’ordre de comprensió humana, és infinitament integrador, unificador de la vida, és just el teixidor de la vida i aquest teixidor mai descarta, sempre inclou en la seva infinita donació amorosa.

Malfactors sou tots aquells que goseu limitar l’Amor, que ultratgeu en el seu nom i violenteu les consciències que només busquen la llum. Aneu amb les vostres moralitats a l’infern que es d’on proveniu, colla de lladres! I quedeu-vos amb les vostres raons cremant-vos en el foc de l’arrogància.

Amb simpatia us miro 😉 i no us condemno pas, tot i el to de la paraula, sou vosaltres els que teixiu vestits de pols que s’arrosseguen i que només viuen de robar el que no es seu. Jo no us condemno, i ho feu vosaltres ignorants de la vida i de l’amor. Sigueu capaços d’alliberar-vos de les vostres pròpies esclavituds. L’amor allibera, mai condemna!

Bon camí!
Bon treball!

😉 ei Joan! Que sabies el comentari que faria?, a vegades penso que seria millor llegir-te abans, per no posar el peu a la galleda. Has posat a Kant en la segona porta! 🙂 🙂 🙂 Una mica espessa la definició, com algun dels meus comentaris 😉 I en Josep Miró donant voltes al mal crèdit de moralitat i deure. Molt bonica la comprensió holística i integral, no ens allunyem com sempre diem dels orígens!.

Molta llum dóna Teresa Forcades amb la seva dissertació sobre la diversitat i la filosofia del diàleg: “Aquest tipus de diàleg – lliure, crític i respectuós alhora – no és fàcil, però és l’únic que està a l’alçada del “caràcter eminentment i fonamentalment dialògic de la nostra identitat”.” … “el veritable reconeixement de l’altre no existeix si no estic en la pràctica disposada a deixar-me canviar per aquest/a altre.”. I que bonic el model de Gadamer!, el model dels horitzons que es fonen, fantàstic!!! Perquè és el més pròxim al que és la vida en aquesta dimensió física i com molt bé diu Gadamer: “L’horitzó va canviant per al viatger.” En paraules de la Teresa: “ Només a partir del reconeixement del caràcter obert i fluid de la nostra aproximació a la realitat, podem entrar en diàleg amb l’altre. En el diàleg, el propi horitzó s’expandeix en resposta a l’altre. És només perquè jo i l’altre som realitats obertes que podem veritablement conversar. No ens entenem perquè siguem iguals o molt semblants (horitzó universal), ni tampoc simplement perquè haguem après a reconèixer i respectar els límits respectius (horitzons tancats). Ens entenem perquè deixem que l’encontre amb l’altre ens afecti, perquè estem disposades a canviar.” … “ La “fusió d’horitzons” és la
pròpia dinàmica del diàleg. Dialogar és fondre horitzons. Dialogar és redescubrir constantment l’alteritat de l’altre i la identitat pròpia, i aquesta doble descoberta indissociable només és possible si canvio, si em moc. Només des de l’obertura al canvi puc reconèixer l’alteritat i resituar la pròpia identitat. No ens és possible reconèixer l’altre com a ‘altre’ i romandre tal com érem abans. Reconèixer l’altre implica un canvi d’horitzó.” … “‘Atrevir-se a viure la diversitat’ és ‘atrevir-se a viure en el canvi’.” Gràcies Teresa!

La troballa d’avui, de fa molts anys coneguda, recomanable per tothom.

Una notícia del creador del Petit Príncep 😉 Gràcies!

I avui, Uau!!! Quina final ens han fet viure Rafael Nadal i Roger Federer en l’Open d’Austràlia, dos grans campions. Felicitar a Rafael Nadal per la copa i per la seva constància i resistència. Endavant Rafael! Que siguis exemple pel jovent d’aquest país, en treballar les virtuts i l’esforç que duent a l’èxit.

Ja per acabar l’apunt musical, volia posar una nova cançó dels U2 “ I’ll go crazy if I don’t go crazy tonight” però encara no hi és al portal de You Tube, així és que ens conformarem amb una cançó, amb un cant, una dansa, un sospir que és l’Arirang, identitat de la tradició coreana i que il·lustra musicalment aquest diàleg necessari entre tots.

http://es.youtube.com/watch?v=cb3Hs1npU9o&feature=related

Bon viatge!

2 Carles { 02.01.09 at 7:21 pm }

Un homenatge en Xirinacs. Gràcies!

http://www.tv3.cat/videos/982259/Xirinacs-al-Palau

Bon viatge!

3 Nuria (fenix) { 02.01.09 at 9:53 pm }

He llegit :
“La vertadera moralitat consisteix, no en seguir els senders trillats, sinó en trobar per un mateix el camí que li convé i en seguir-lo amb decisió”.

Crec que no sempre podem actuar en conseqüència, i es que molts factors, sobretot la imprescindible llibertat individual poden limitar els nostres actes. Davant d’un acte determinat les conseqüències poden ser molt variades i tenim la falsa impressió que poden ser infinites depenent de la decisió que fem. I com que la moralitat adquirida és diferent per a totes les persones en resposta a la seva experiència, les possibilitats de decisió per a dues persones davant la mateixa bifurcació del camí seran rotundament diferents.
Respecto a la gent que defensa les seves virtuts sempre que sàpiga dur-les com cal, sense humiliar els altres com si fossin els únics decents de debò i els altres uns degenerats que no els arriben ni tant sols a la sola de les sabates.
No puc entendre com encara a dia d’avui existeixen vulneracions dels drets més fonamentals de les persones. És evident que s’ha esvait la moralitat de la gent. Sinó, no ho puc entendre.

Bo…. que la pau i el respecte per totes les maneres de fer ,siguin llum en el nostre camí.

La Teresa ,una bona companya per fer camí.
Desconexia com havia mort l’autor del “petit princep” ,Ja veieu ….
cada dia aprenc una cosa nova .Bo… una no !! bastantes més.
Salut!! i bona nit .

Nuria.

4 Nuria (fenix) { 02.01.09 at 10:19 pm }

Caminants,en el camí hi ha quelcom que la feina els manca , hi ha persones que les seves empreses fan fallida ,Tots pateixen ,els treballadors i els empresaris .
En aquests moments , el programa 30′ ,ha portat en el meu interior
un dolor punjent ,records que moltes vegades vull arraconar ,peró
que afloren per les circunstancies .
Bo… cal tenir empàtia i posar-nos en el lloc de tots. No tots els empresaris tenen les seves butxaques plenes .No tots els treballadors
son conflictius.

Voldria compartir:
Ajudem al qui està desesperat , mirem d’entendre las seves carencies.
Aprenguem a viure més sencillament,que l’enveja no ens porti cap a
fer del consumisme la nostra doctrina .

Gràcies ,Joan ,per la llibertat que dona el camí.
Gràcies,Carles,la teva mùsica acompanya i sosega .
Namaste!! Nuria

Leave a Comment