Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 10 de febrer: “La seu de la religió és en el cor“.

couchsurfingGandhi ens vol recordar i fer veure avui, per mi,  que si realment la nostra fe, la nostra espiritualitat i la nostra religió és sincera, habita i fecunda el nostre cor, res podem tèmer i res podrem fer malament, com va dir l’Abat de Montserrat: “la religió ofereix la pacificació del cor, fonamental per la convivència i la pau”. De fet, si fos possible que els governs dels diferents països, escoltèssin amb sinceritat la veu d’una mena de senat format per personalitats mundials de reconeguda vàlua cultural, honradesa i pràctica austera de vida, i fe en les persones…potser el món trobaria la brúixola que marqui el nord de la pau, la justícia social i la globalització ben entesa. Dic jo, eh?

La troballa d’avui: la web “En lucha: anticapitalismo y revolución”, plena d’informació actualitzada, de feina i lluita per un canvi social i polític…espectacular! També enllaça amb un bloc fets per estudiants en lluita! Dins meu, penso, quina riquesa de punt de vista, quina empenta…quina demostració de llibertat i de fe, en el fons.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 02.11.09 at 12:22 am }

Cert, l’art del relligar-se es troba en la capacitat d’estimar, perquè és la praxis de la unió, de l’integració, de la fusió. Perquè és en el centre, en el cor, des d’on es pot encarnar la veritat i l’amor, en el centre és l’únic lloc on puc generar seguretat.

La seguretat parteix de l’acceptació, i l’acceptació genera quelcom meravellós que ja vam parlar l’altre dia, la confiança, que com vam dir és fiança interior, fiança en el cor, fiança en el centre. Dèiem: jo puc creure en tu, puc creure en mi, puc creure en Déu i això no és suficient, però si confio en Déu, si confio en tu, si confio en mi, aquesta fe que anomenem fiança, es fiança en el nostre interior i es torna confiança. I tota confiança genuïna sempre és incondicional i només d’ella pot sorgir l’amor vertader.

Així doncs posem-nos en marxa, canviem de lloc, canviem de perspectiva, canviem d’espai i arribem al centre, en el cor; l’únic lloc en el que jo estic en tu i a través teu estic en tots els altres i tots els altres estant en mi. I a través d’aquesta construcció, construïm el temple de l’esperit, que no és un temple de vitralls meravellosos, sinó un temple de relacions amoroses.

Bon camí!
Bon treball!

Dius bé Joan, dius bé! i aquesta brúixola està en el cor, l’únic lloc en la que la podem trobar.

El món estar viu 😉 !!! Fantàstic! 🙂

http://www.youtube.com/watch?v=0dPS-EHl-FE

Bon viatge!

2 Nuria (fenix) { 02.11.09 at 10:09 am }

Fantàstica película , maravellosa música . És una finestra oberta,de bon matí , cap a l’optimisme . Gràcies Carles.

Namaste !! i salut !!

Nuria

Leave a Comment