Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 13 de febrer: “La no-violència, com la caritat, ha de començar a la llar“.

jose-saramagoGandhi vol remarcar la importància de la vida viscuda a casa,  de l’educació que donem als nostres fills, de l’ambient i entorn que viu l’infant. Realment el que educa més és el propi estil de vida que porten els pares i els adults que envolten el món del nen. Ell era un ferm defensor de fer una vida familiar i social en petites comunitats, arrelada a la terra i a les estacions de l’any, duent una vida senzilla i respectuosa amb l’entorn, alertant als fills del perill dels avenços tecnològics, de la moda i la publicitat,  i de portar una vida alienant i imposada per agents externs. He trobat aquests 2 articles que penso ens ajudaran a entendre més la frase d’avui: un sobre educació per la pau, i l’altre sobre la educació com a base de la democràcia. Un dels col·lectius que viu amb més intensitat els consells i la vida predicada per el Mahatma, en quan als aspectes de cada dia (menjar, energia, pregària, escola, repartiment de feines…) és la Comunitat de l’Arca, fundada per Lanza del Vasto..us hi aconsello una visita! Vagi bé!

La troballa d’avui: la web d’en Cecili Buele, polític mallorquí, que gestiona 6 llocs a la xarxa: aframericanet (politico-sindical), ferret (lligada al món de l’escoltisme, amb la Fundació Maria Ferret), nubulaya (moviments socials i xarxes cíviques), picalsud (blog personal), promocat (promoció i ús de la llengua catalana), i totcil (índex temàtic). Quina feinada! Brutal!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 02.13.09 at 9:35 pm }

Tot ha de començar a casa si vols construir quelcom a la vida, no m’he cansat de dir-ho al llarg del camí i de la necessitat d’anar als nostres orígens, a les nostres arrels més profundes, és aquí on hi ha el Regne de Déu, més enllà de l’Ego. Un regne que no parla de conceptes, parla d’existència, parla de presència, parla d’obrir l’ull del cor, en el seu valor i en la seva clarividència per veure les coses tal com són. Tot és qüestió de cor i no de cap, de viure una relació amb la vida d’obertura, receptivitat, confiança i amor. I d’entregar-nos a ella amb amor, il·luminació i entusiasme, com ho fan els vertaders amants, amb una plena capacitat activa. Com deia l’estimat Erich Fromm: “el caràcter actiu de l’amor és donar i no rebre”. 😉

La metàfora de l’amor eròtic és molt utilitzada en la mística per descriure les realitats i universos interiors i com deia el mestre Doguen: “estar il·luminat és mantenir relacions íntimes amb totes les coses” 😉 Gràcies mestre!!! Perquè només amb aquesta entrega confiada, total i incondicional que és l’única que se sembla a la que voluntàriament fan els amants amb cos i ànima en la unió sexual, és possible fluir de la riquesa i el goig interior del que estima.

Així doncs, desenvolupar un enfocament no-violent de la vida és molt important i aquests any hem tingut el goig de reflexionar-ho profundament, veient pràctiques efectives per dur-la a terme. També hem vist que reconèixer i acceptar les nostres debilitats i limitacions, la nostra vulnerabilitat, ser humil, ser amable amb l’univers en lloc de lluitar-hi en contra i acceptar que hi ha elements que no podem controlar ni predir,… Tot això ens pot i ha d’ajudar per començar per la nostra pròpia casa i poder edificar finalment, un nou món és possible. 😉

Bon camí!
Bon treball!

😉 sempre m’ha agradat després de la meva lectura, llegir la teva, per contrastar-la; jo que sovint per no dir sempre, escombro cap a casa, i faig enfocaments molt centrats en l’interior de les persones. Tenim la gran sort que tu vas més enllà. Jo hi poso el centre que som nosaltres i el treball interior que hem de fer amb nosaltres i tu expliques totes les capes exteriors de manifestació d’aquest interior que anhela per manifestar-se. Gràcies Joan!!! enfocaments pràctics que se’n deriven de l’observació de la vida d’en Gandhi. Avui amb el teu comentari, sobre el perill dels avenços tecnològics m’ha vingut al cap una petita narració per mi sublim, de Leopoldo Alas clarín “Adiós, Cordera!” a part de fer una reflexió sobre aquesta qüestió és una gran història plena d’amors!!!. Petita perla que poso, ara que ja queden pocs dies perquè s’acabi el camí 😉

http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/esp/alas/adios.htm

Lanza del Vasto, quins caminants!!!

Quines feinades! Que totes ajudin a construir un nou món!.

Sigueu feliços! I avui un dels meus àngels tocant tecles, després d’una jornada orgàsmicament pianística.

http://www.youtube.com/watch?v=tvm2ZsRv3C8&feature=related

Bon viatge!

2 Cil { 07.18.09 at 1:39 pm }

Avui m’he topat amb aquest Diari espiritual i m’ha alegrat ben molt veure que havíeu fixat la vostra atencié en meva aportació, més que modesta, a la xarxa comunicativa… Vos n’agraesc el detall!

Leave a Comment