Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 14 de febrer: “Res d’equívocs, sigueu francs!“.

revista-consumElogi de la sinceritat i la valentia, avui, per part d’en Gandhi. Són dos valors que van junts per mi, i costen de practicar en el món d’avui, on sembla que les mitges veritats, els malentesos, el no pensar en conseqüències de futur, el tancar els ulls als problemes, el carregar el mort als altres…és a l’ordre del dia. En una societat de la queixa, del consum i de la por com la nostra actual, la franquesa i el compromís amb un mateix i els altres, és una troballa poc freqüent per desgràcia,  tot i que viure aquests valors és la millor riquesa per portar una vida plena i feliç.  Ja direu…

La troballa d’avui: l’Ateneu Barcelonès, una entitat amb 15o anys de vida i 3.000 socis, al servei de la cultura i les idees. Si la visiteu trobareu un munt de sorpreses…i una de ben curiosa, la Reserva de paraules !

Una petita joia, per tirar endavant…sempre!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 02.14.09 at 7:45 am }

Doncs avui començaré sent franc i de veritat diré que és una joia obrir cada dia, pas a pas… fent camí. Segur que tindré dificultats per abstenir-me. La dita d’avui de la Teresa de Calcuta i ahir la de John Lennon quines meravelles! Tots els dies sorprenen per un aspecte o per un altre, com les que trobo pel meu compte un cop ja he fet el comentari a l’endemà per sincronia que vesteixen de més colors la saviesa per no perdre’s en absoluts que només t’allunyen del saber. Més d’un cop he pensat que estaria bé fer un post-comentari, pel fet d’aquestes sincronies i idees que se’m ocurreixen a les poques hores o a l’endemà, abans d’agafar la nova mirada d’en Gandhi. Per exemple, l’endemà de la dita “Jo no sóc altra cosa que un home que cerca la veritat”. Em trobava amb la següent dita del tercer patriarca del zen, Seng-t’san que m’oferia el següent consell: “No hi ha necessitat de buscar la veritat, cal sols deixar d’aferrar-se a les opinions”. Quina saviesa i profunditat! És com allò que he dit en el camí al llarg de la caminada, desfés tots els dubtes i la veritat apareixerà amb tota llur naturalesa.

Bé, avui m’hauré de contenir que a hores d’ara tinc una activa verborrea. Anem per la dita d’avui.

Avui ens parla de sinceritat, senzillesa i naturalitat, de transparència, de ser translúcids als nostres orígens, a la nostra real naturalesa, més enllà d’un ego que sol disfressar-se per voler representar un paper en el món. Jo diria que és en aquesta sinceritat, senzillesa i naturalitat on es pot trobar la vertadera espiritualitat de la vida i ja ho hem dit en el camí, que és un estat d’infantesa el que respon a aquesta franquesa, d’aquí que sols per aquest camí sigui possible entrar en el Regne. 😉

Benvolguts amics, la vertadera naturalitat no és signe de debilitat, sinó de força interior. És la persona lliure d’aferraments i amb aquella creativitat que adverteix que hi ha més d’una forma a la vegada de veure i manejar un mateix concepte o element. Perquè com ja hem vist al llard del camí la il·luminació és una qüestió de visualització creativa. Per això Crist va elevar als nens, perquè les seves ments encara no s’han fossilitzat en formes fixes de pensament dualista. És la ment del principiant la que té capacitat per meravellar-se, apreciar i descobrir noves possibilitats. Que sempre doncs sapiguem mantenir aquesta frescor, aquesta naturalitat, aquesta franquesa.

Bon camí!
Bon treball!

😉 és clar Joan, viure’ls!!! És just així com podrem habitar a un altre estat de consciència i serà la manera de portar aquests valors al món. 🙂

Uau! Sant Francesc de Sales amb aquesta màxima!!!: “La sinceritat que no és caritativa és com la caritat que no és sincera”. Com diu aquesta reflexió tan equitativa d’en Sergi: Senyor, ajuda’m a ser sincer amb caritat.

Quines perles té el camí, com les troballes de cada dia, avui amb el meravellós ateneu barcelonès amant de la música, i parlant de perles el vídeo musical de la llei d’atracció. Gràcies Joan, quina joia començar aquest dia tan meravellós amb tota aquesta saviesa i amb la companyia de tots aquests caminants.

Bé, ja acabo, jo que volia ser senzill i curt en aquests últims comentaris, ja m’estic accedint massa, així és que…

http://www.youtube.com/watch?v=wyOf_L4cNHc&feature=related

Bon viatge! i que tots tingueu un dia joiós! perquè com diu el mestre zen Yuen Mun: “Cada dia és un bon dia”.

Om, shanti, shanti, shanti!

Leave a Comment