Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 15 de febrer: “La no-violència és un atribut del valent“.

revista-integralGandhi vol deixar clar que no-violència i cobardia no tenen res a veure, al contrari, i queda més evident si llegiu aquest treball sobre les bases argumentals de la no-violència. També us recomano aquest article sobre les accions personals per portar una vida no-violenta, d’on he tret aquesta frase: “Mediante esta decisión de ser no violentos, el espíritu de valentía, de nobleza que llevamos dentro, se expresa y manifesta a través de
nuestras habilidades, de la sabiduría y la personalidad del ser humano”. Per acabar un exemple de valentia, fe i no-violència, Lluís Espinal. Aquí ho deixo…

La troballa d’avui: el bloc i la web de “sin dinero“, una altra manera d’enfocar la vida: mercats d’intercanvi, bancs del temps, autosuficiència, estavi, viatges…una llicò en els temps que corren, crec!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 nuria (fenix) { 02.15.09 at 2:10 pm }

hola caminants ,a la fi he pogut tornar a caminar amb vosaltres.
La meva finestra cap a la vida , el meu ordinador, ha petit un gros entrebanc,i renoi!! com us trovo a faltar .Ara una amiga m’ha deixat obrir portes i finestres per tornar a tenir un aire de frescor i de soseg.
Una abraçada per tots els caminants. Nuria

2 Carles { 02.15.09 at 3:53 pm }

😉 Hauríem de dir, sant tornem-hi! i evidentment, perquè la postura no-violenta tal com s’ha dit en el camí, és l’actitud que demana més fortalesa de nosaltres. Perdonar aquell que t’injúria, aquell que és violent contra tu, necessita d’una dosis de valentia, de convicció a la veritat, de saber estar més enllà d’un ego que es sent amenaçat. La seguretat resideix en l’interior, en la comunió amb la Unitat, d’ella neix tota la bondat, tota la bellesa, tota la saviesa, perquè és Pau i és Amor.

La no-violència aplicada a un mateix, que jo procuro aplicar interiorment i us apresso a realitzar-la com un pas en el camí que us alliberarà, és aquella d’aprendre a no obstaculitzar el camí de la naturalesa, el camí de la vida, amb preocupacions o sentint-vos intimidats pels fracassos. El camí vertader de l’espiritualitat és un amor sense esforços. L’amor vertader és art i aquest art és una qüestió de desenvolupar la confiança i deixar-se portar. Els artistes tenen que aprendre a abandonar-se, de renunciar a ells mateixos, de perdre la consciència de l’ego, aquest és l’art màxim de la donació, l’art del servei, el secret de la mestria. Per això aquest art es troba més enllà de l’èxit i la derrota, de qualsevol tipus d’assoliment.

Com va dir tant assenyadament Lao Tse: “ La pràctica del Tao no és una qüestió de buscar benefici o acumulació; és una qüestió d’oblidar-se i deixar-se anar”.

Si sou capaços de deixar de ser violents amb vosaltres i amb les vostres circumstàncies, estarem més a prop de veure això en el món. Us convido a realitzar-ho.

Bon camí!
Bon treball!

Quins caminants hi ha al món !!! Gràcies pel vostre exemple de bondat i vida!

Bé, molt divertida la troballa d’avui. Per acabar l’apunt musical.

http://www.youtube.com/watch?v=-QG8YMA4EbU

Bon viatge!

Leave a Comment