Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 17 de febrer: “El bé va a pas de cargol, però el mal vola“.

time-outAvui la frase d’en Gandhi coincideix amb una dita popular que es refereix per un costat, a la tendència que tenim els humans de deixar-nos portar per les solucions fàcils encara que perjudiquin als altres, a no pensar en la responsabilitat darrera dels nostres actes, a ferir mentre no ens embrutem de sang directament les mans, a amargar-nos en l’anonimat per fer mal, a destruir pel plaer de fer-ho o l’avorriment de viure, a pensar que la nostra llibertat ens dona tots els drets i cap deure en el fons, a fer pagar en els altres les nostres pròpies frustacions i desastres…i per altre costat, es pot interpretar com la lentitud que precisa el convenciment en la feina ben feta, el pas assossegat que la no-violència demana per tenir resultats en un món ple de pressa per no anar enlloc, ja que per tancar les ferides fondes de la vida cal temps, esforç, confiança i fe en el futur. Crec jo, eh?

La troballa d’avui: L’Esplai, de la Fundació Catalana de l’Esplai, una iniciativa sense afany de lucre creada amb la finalitat d’impulsar l’educació en el lleure d’infants, joves i adults. Desenvolupa la seva tasca en tres àrees de treball: àrea d’innovació educativa, àrea social i àrea de tercer sector; i agrupa cinc entitats. Val la pena, per la riquesa de continguts i recursos!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 02.17.09 at 11:59 pm }

Sovint és així en aquest món construït per l’ego i penso que és bo que sigui així, perquè és just això el que ens fa plantejar poder canviar les coses i assaborir nous estats de consciència des dels quals l’ordre al que estem acostumats, és alterat per la senzillesa que tot ja és percebut i interpretat des d’una nova realitat que ets capaç de viure en la profunditat del teu ser, i que s’assenta en aquell cor que hem vist en altres dites. Ostres! quina frase més llarga que acabo de fer, 🙂 penso que la més llarga que mai he construït 😉 I no l’he feta ni a pas de cargol ni a vol d’ocell i això em porta a tornar a posar èmfasi sobre dos conceptes importants, l’un que és trobar l’equitat en tot i l’altre que és poder superar la visió dels contraris, la polaritat.

Dit això, des de la nostra petita perspectiva el bé és més difícil de construir perquè no habitem en el bé, sinó en el mal. S’entén doncs per lògica que sigui així que sigui més difícil de construir el bé. Aquest cada cop esdevé més fàcil d’esdevenir si som capaços d’habitar en el bé,… però ara que escric això, me’n adono que segueixo queien en una lògica de polaritats i de contraris que t’allunyen realment de la font de coneixement. Per tant hauríem de dir: ( ho penso interiorment des del meu estat de consciència actual ): Tant el bé com el mal són presents en aquest instant, en la mateixa intensitat i ets tu el que s’aproxima a ells a pas de cargol o a vol d’ocell. Tot depèn d’on habitis, d’on t’ubiquis.

En aquest camí hem reflexionat al llarg dels dies, de com arribar a construir un estat de consciència equilibrat i pròxim a la Unitat, per no dir, instrument totalment abandonat i donat a la font de consciència infinita. 😉 🙂

Em poso a somriure perquè potser s’entendrà poc el que explico, però no us preocupeu, ja ho entendreu quan ho hagueu d’entendre i la veritat penso és que no s’ha d’entendre i possiblement no s’ha d’explicar, per això m’agrada silenciar-me, perquè de tot això no se n’ha de parlar massa, el que cal és viure-ho!!!!

Viure cada paraula, cada lletra, cada so… viure! Només vivint profundament tot això sabreu de que estic parlant.

Així que avui em torno a silenciar, avançant-me al silenci que esdevindrà…

Bon camí!
Bon treball!

😉 sempre m’ha encantat llegir-te per ser tant pràctic en la lectura de la dita i trobar visions útils per caminar damunt aquest planeta, 😉 jo que m’escapo cap a territoris interiors i em perdo en ells 🙂 , aquest en part ha estat la singularitat d’aquest camí, d’aquest viatge, perspectives diferents per assaborir molts paisatges del camí, de la vida. Fantàstic! En part es trobarà a faltar, però la vida és així, o la fem així, o és bo fins i tot que sigui així. 😉 🙂 🙂 🙂

– Perquè somrius petit minyó?

🙂 “ i tornar a riure” 🙂

“ – Ah! petit minyó, que m’agrada de sentir-la, aquesta rialla!
– Precisament aquest serà el meu present.
– Què vols dir?
– Quan miraràs el cel, a la nit, com que viuré en algun dels estels, com que hi riuré, per a tu serà com si riguessin tots els estels.
Tindràs estels que riuran 🙂 !”

Antoine de Saint-Exupéry

http://www.youtube.com/watch?v=0Ow6hqVpRXM&feature=related

Bon viatge!

Leave a Comment