Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 18 de febrer: “La manca de por és el primer requisit de l’espiritualitat“.

cinema-espiritualGandhi afirma que: ” on hi ha por no hi ha religió. L’espiritualitat -diu- no és conèixer les escriptures ni ser capaç d’indagacions i discussions filosòfiques, és cultivar el cor fins que tingui la força necessària per a estendre’s a tots, bons i dolents”. El llibre que ha donat peu a comentar cada dia durant un any, frases del Mahatma, és un bon exemple per la dita d’avui. També va dir: “L’espiritualitat és impossible si no practiquem la veracitat de pensament, paraula i acció”. En el comentari d’aquest llibre, podem llegir : “L’elaboració que Gandhi fa de la no-violència, conscient que estava articulant un pensament a un temps vital i polític, engloba tots els àmbits: «[en la no-violència], la valentia consisteix a morir, no a matar […] el progrés de la no-violència és, aparentment, un progrés terriblement lent. Però l’experiència ha ensenyat que aquesta és la via més segura cap a l’objectiu comú». A més, Gandhi, que viurà els seus darrers dies amb el cor trencat per la divisió de l’Índia, creu i demostra amb la seva persona que la pau i l’existència dels éssers humans no es poden construir sobre l’exclusivisme i la intolerància. Per això continuen vigents els principis de l’espiritualitat i la cultura de la pau tal com Gandhi els va practicar”. Opinable, eh?

La troballa d’avui: el tema de Les Religions al Món, tractat d’una manera original, didàctica, entenedora, i completa, a càrrec de la Fundació Atman. Val molt la pena!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 02.18.09 at 11:53 pm }

😉 No sé si el primer requisit, però segur que un de molt important, sense confiança, sense l’art de donar-se davant de l’incertesa, l’experiència espiritual és més imaginada que no pas real.

De la por n’hem parlat al llarg del camí, hem reflexionat sobre ella, l’hem matisat. Abans d’ahir parlant amb una persona parlàvem de les pors i em va demanar si en tenia jo de por, li vaig comentar que com tothom, tenia alguna por, en el meu cas d’exposar-me a una situació que poses en risc la vida. I em vaig preguntar interiorment que si no tenia por a la mort, com era que encara em quedava aquesta sensació de perill ?. Perquè totes les pors existeixen per la por a morir. Tot això em va dur a fer una reflexió posterior i vaig adonar-me que no és que tingués por, senzillament tenia prudències, normals en una persona que no s’exposa a riscos innecessaris per preservar el valor de la vida. Puc dir sincerament que visc sense por, però amb prudència. Ara veig que això és aquella equitat que hem de trobar en tot. Dins meu sento que puc posar-me davant del perill perquè no tinc cap por a morir, però també hi ha el sentir de preservar la vida i ser prudent. Són dos sentís que avui es troben perfectament equilibrats i que m’ajuden a caminar bé per la vida, preservant-la sempre que tingui sentit i sigui una lloança per la mateixa vida.

Caminar per la vida t’ensenya moltes coses, molts sentís, moltes experiències…

Avui he parlat amb una persona que tenia por de la por, un dels inferns humans que cal combatre si no vols viure en un pou sense sortida,… però això també em portaria a allargar-me massa i ja sabeu que sóc partidari de comiats dolços i suaus, així que anem deixant… desaferrant-nos 😉

No obstant només unes paraules pel sentit de la dita d’avui, que us puguin ajudar,… a mi m’hi mi ajuda girar el sentit de la primera part i queda de la següent manera: La confiança és el primer requisit de l’espiritualitat. De fet ho deia l’altre dia, quan deia que havíem d’aprendre a no obstaculitzar el camí de la naturalesa amb preocupacions, pors, fracassos,… és una qüestió de desenvolupar la confiança, aprendre a abandonar-se, deixar-se anar en la seva presència infinita. Per això el mestre ens deia i ens segueix dient: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré. Preneu el meu jou damunt vostre i feu-vos deixebles meus, que sóc benigne i humil de cor, i les vostres ànimes trobaran repòs, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera.” (Mt 11, 28-30)

”Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà, i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més” (Jn 11,25-26).

I a on hi ha amor, ja no hi pot haver por, per això quan un mestre de la llei intentà posar a prova a Jesús –com en la paràbola del Bon Samarità- preguntant-li: “Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?” (Lc 10,25), Jesús li
respondrà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”(Lc, 10,27).

Quan escoltes les seves paraules,… les seves paràboles… quelcom interior s’il·lumina, es desperta en tu, és Ell que viu en nosaltres 😉

Bon camí!
Bon treball!

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=037uSAIahho

Bon viatge!

Leave a Comment