Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 20 de febrer: “L’incompliment d’una promesa és una mena de rendició de la veritat“.

revista-reLa frase d’avui, per cert la darrera d’aquest Diari espiritual…un any amb Gandhi, invita a pensar en la honradesa, la sinceritat, a no mentir sota cap concepte, a cercar sempre la veritat en els diferents escenaris de la vida… i això, amics, demana molta coherència personal, sentit de la responsabilitat, “globalitat” interior, satisfacció profunda, civisme, saber perdonar, respecte per tota vida, sobrietat material, resiliència per superar les dificultats, bona dosi d’humor, tolerància, saber interpretar els matissos, coratge, perseverança, respirar pau, lluitar per la justícia i navegar amb esperança…tot això com deien les receptes de fòrmules magistrals del metges d’abans…m.s.a (mézclese según arte)…i endavant!, que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!.

La troballa d’avui: el Centre de Treball i Documentació (CTD), un espai d’acollida i centre de debat dins de l’esquerra catalana, amb articles, notícies, documentació, enllaços…i 3 revistes digitals: la Revista Papers editada per la Lliga dels Drets dels Pobles, la Revista Vents del Món, i la Revista Pau Global. Impressionant!

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 nuria(fenix) { 02.20.09 at 9:36 pm }

Hola amics caminants.temia no poguer despedir-me de vosaltres despres de tants dies de fer camí plegats.
A la fí torno a tenir les mesves finestres i portes obertes. Soc felíç !!ja torno a tenir ordinador.
.El meu company de viatje per aquest mon virtual ,es va cansar i apa! he tingut de fer un gasto i comprar-ne un altre .
Avui a la fi he tornat a tenir l’oportunitat de tornar a trovar-me
en vosaltres.
Ara tindre molta feina per llegir,meditar,obrir tantes portes i finestres ahh i escoltar música.
Bo… Os trovare a faltar en el camí ,peró l’experiencia ha
estat molt enrriquidora .Donar-me la llibertat d’escriure al vostre costat es motiu per diu-vos : fer el cami serà un record que tindre per sempre ,com tants d’altres que son en un racó del meu cor .
Juan ,GRACIES i una forta abraçada ahhh i salut.
Carles,GRACIES ,per els teus comentaris i per la mùsica.

Fins a sempre caminants . NAMASTE .

2 Carles { 02.21.09 at 1:08 am }

😉 renoi, l’últim dia en Gandhi recordant-nos la coherència que hem de tenir amb nosaltres i amb la vida, amb el què diem i el què fem. Estic content d’haver arribat fins aquí. No va ser una promesa el que vaig fer, però si un compromís amb el Joan, d’acompanyar-lo al llarg d’aquest trajecte, i ha estat un bon camí ple de descobertes, de troballes, de somriures, d’il·lusions, d’aprenentatges, de reflexions, de silencis, de paraules, de música,… oooohhhhh! Que bell aquest camí i com em complau haver-lo recorregut, amb ahimsa, Satyägraha, equitat, coherència, pau, autogovern, amor, saviesa, esperança, bon humor, desaferrament, autodomini, humilitat, disciplina, meditació netejant les latrines, oració, desprendre’s, serenitat,… tot per trobar-nos en la Unitat i des d’ella transmetre i crear a través de l’Amor que és l’obra d’art que hem de realitzar perquè som uns artistes i hem de viure-la perquè som uns místics.

Un camí que no existiria si tu que em llegeixes no existissis, sense tu, res seria el que ha estat. Per això la meva gran alegria és la teva existència lector anònim i misteriós que has restat sovint silent al llarg d’aquest viatge. 😉 a tu et somric i et dono la meva pau, namasté. Pau a tu amic, pau a tu.

😉 podria dir tantes coses, diu el meu nen entremaliat 🙂 tantes! Que el comentari es faria extens,… molt extens i vull restar equitatiu en acomiadar-me.

Així que sense més preàmbuls m’acomiado amb una gran abraçada de cor, de llum, de vida, de colors, d’espurnes, de variacions melòdiques, amb abundància de tendresa i amb la meva ma oberta a tu, a la vida i al món. No oblidis que amb Ell/a tot és possible, i hem de construir un nou món.

Avui per ser l’últim dia realitzaré un doble comentari, en una línia conclusiva del meu saber, però aquest, ha estat un joc de paraules on m’he deixat dur pel meu nen que juga i que t’estima per donar-te a tu, les,… gràcies!!!

Avui l’apunt musical, l’últim… serà la Passacaglia del “meu” 😉 estimat, Johann Sebastian Bach, i per què d’aquesta elecció? Molt senzill, perquè un bell i vell amic i germà, un Gandhi d’aquesta terra, me la va tocar varies vegades quan el sol sortia als matins dels dissabtes, ja fa anys, ell i jo dins la basílica, el silenci i la Passacaglia. Esperiència mística!!!, Ell: mestre de saviesa i humilitat, de bondat i compromís, el “meu” estimat Pare Cassià, és amb ella que es va acomiadar de tots nosaltres i a ell i a tots us dono les gràcies, per tants regals que m’heu donat. Gràcies!

http://www.youtube.com/watch?v=7XASqZu75Iw&feature=related

Fins sempre!
Bon camí tingueu tots!
Bon treball!

Els comiats no són tristos, si heu après al llarg d’aquest viatge sabreu que tot final és un nou començament, un nou renaixement. 😉

Bon viatge!

3 Carles { 02.21.09 at 1:11 am }

Namasté a tots!

Hem arribat al final d’aquest viatge, en el que ens hem nodrit de la saviesa d’en Gandhi i de conceptes sublims per caminar damunt de nostra nau. No oblideu des de Satyägraha que la recerca de la veritat o de la il·luminació edifica just la barrera que ens impedeix arribar al que estem buscant 😉

Tota recerca procedeix de l’Ego, o dit d’una altre manera, tota recerca és el resultat de l’avidesa i del desig, un estat mental insaciable, que té carència de la fi. Res del què descobrim mentre busquem, cap comprensió i cap assoliment ens saciarà perquè mentre ens mantinguem atrapats en aquest engranatge, seguirem insatisfets i sempre voldrem més. ( alguns en voldrien més de camí, oi ? 😉 )

Si pots identificar-te doncs amb la consciència que no busca, ni desitja, sense ambició, meta o objectiu, llavors tindràs possibilitats de trobar-te en la clara consciència, oberta i expandida, un estat de meditació, oració continua, en que ja no ets res més que la clara llum.

La saviesa dels grans místics i mestres espirituals de tots els temps es troba ja en el nostre interior, esperant el moment en que realitzem aquest canvi.

Amb tot això, no vull treure el mèrit d’aquest camí que ha pretès educar i facilitar a les persones l’accés a la saviesa omnipresent que ja es troba en el seu interior. Per tant, gràcies Joan per facilitar un camí amb caminants tant plens de Vida. I beneïda sigui aquesta consciència de tots.

Espero que hagueu descobert en aquesta caminada que la visió correcte, consisteix en no tenir cap visió concreta, és a dir, que us hagueu donat compte que totes les visions estan limitades i que cap visió particular és la única. Totes les visions estant limitades, totes són fragmentàries, parcials. La visió vertadera és de fet, la no-visió. Per això és tant important aprendre a canviar de perspectiva, segur que hauria d’haver insistit més en aquest tema, ja que és un dels aprenentatges més interessants en la nostra vida. I sovint quan transcendeixes la visió dualista, no et dónes compte que has d’acabar fent el mateix amb la visió no dualista, per desidentificar-te també d’aquesta perspectiva i no quedar-te atrapat en l’Absolut. Ja n’he parlat algunes vegades. 😉

No hem d’estar identificats amb la perspectiva dual ni amb la no dual, perquè hem de tenir la maduresa i la saviesa necessàries per donar-nos compte de que som simultàniament limitats i il·limitats. No som cap perspectiva, sinó totes elles i al mateix temps, qualsevol perspectiva concreta. 😉

Així observareu que tant el jo dual, com el no dual són parcials i incomplets en si mateixos, sols són complerts quan es tenen mútuament en compte…

Bon camí! 😉
Bon treball! 😉
Bon viatge! 😉
Que l’amor i la pau sigui en les vostres consciències! 😉

Leave a Comment