Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui 8 de març: ” Si volem que l’hinduisme visqui, la intocabilitat ha de morir“.

Frase que interpreto com una crida a lluitar per l’alliberament dels sectors més oprimits i marginats de la societat per motius de gènere, classe social o casta, religió o poder adquisitiu, des d’una perspectiva de justícia social que tots hem de practicar des de la nostra petitesa i limitat camp d’acció per assolir un entorn personal, de barri, ciutat i país més just i solidari…que en el fons és la base de la felicitat de cadascú, ben mirat.

Dia per parlar d’una persona i un equip que sobre el terreny lluiten, des de fa anys, contra la pobresa, l’analfabetisme, la marginació i les malalties dels més desfavorits, un exemple per tots, i una llum d’esperança en aquest món violent i boig.

Per un altre enfoc sobre la India, i altres llocs del món, clickeu akí.

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 03.08.08 at 6:55 pm }

M’ha agradat molt veure el reportatge de Vicenç Ferrer, com molt bé dius un exemple per tots.

La frase d’avui la podríem aplicar a tot, si vols que res visqui, sigues flexible i tocable, de les hores ençà res d’allò que estimis podrà morir.
Per tant com diu el mestre, que la intocabilitat mori. Perquè és just el contrari el que permetrà que visqui qualsevol cosmogonia. El mestre es refereix profundament a l’amor al llarg del seu ideari i l’amor no és intocable, tot el contrari, és, quan és ben entès penso, el més tocable, el més flexible, l’amor és fluïdesa permanent. Penso que has encertat molt bé avui presentar a Vicenç Ferrer com exemple d’un amor actiu flexible i que conquereix des del seu enamorar-se permanent. Gràcies.
Avui la imatge, mai més ben dit, val més que mil paraules.

Leave a Comment