Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui 14 de març: “En tinc prou amb un pas endavant“.

Frase difícil d’interpretar, les dites curtes i genèriques són les més fecundes però més complicades de situar, sovint. Un enfoc podria ser l’esperança que tots hem de tenir en que les coses a la vida poden canviar, sempre podem millorar, i per fer-ho tot comença amb un petit o gran primer pas, sempre és així.

També podria ser una demostració de valentia per afrontar les situacions, o de optimisme i positivitat per viure el cada dia (allò de “hoy puede ser un gran dia…” d’en Serrat).

Una descoberta interessant és el joc de rol “Un pas endavant“, una guia d’educació en drets humans feta per Amnistia Internacional Catalunya.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 03.14.08 at 9:07 am }

M’encanta cada dia veure les teves reflexions.
Aquest bloc és com un far.
Gràcies.

No obstant a hores d’ara, potser hauré de contemplar la meva bloc – addicció i recordar la frase, res en desmesura. Però per ara busco el temps i m’agrada aquesta mesura si no et molesta a tu.

Avui em fas néixer un somriure, “les dites curtes i genèriques són les més fecundes però més complicades de situar, sovint.” És cert, perquè no tenim el context en el que van ser dites i llavors la interpretació pot ser diversa.

“En tinc prou amb un pas endavant“.

Tot el que dius tu, com sempre és preciós i fecund. I també ho subscric. I molts cops tant sols puc reiterar-ho. Gràcies.

Per mi la frase d’avui es troba plena d’un amor molt profund, penso que pot ser dita a un mateix o amb un altre, quan fa aquell pas necessari i imprescindible per continuar el viatge. Parla de la suficiència de seguir malgrat les dificultats. De saber que encara que sigui poc, ja és suficient per continuar. Em ressonen de nou les teves paraules, l’exigència ben entesa, afegint-hi la capacitat de valorar-te i d’estimar-te al mateix nivell.

Qui estima en té prou amb un pas endavant, perquè és capaç de veure la resta de passos, saben que es faran, per això l’optimisme que tu hi veus i també l’esperança, aquella que no espera amb les mans buides sinó que seran omplertes al moment oportú.

Quan la Vida veu els passos d’aquests pallassos i de tots els anònims que construeixen amb silenci el món, en té prou amb un pas endavant i sap que els seguiran altres passos. No deixem mai de ser per nosaltres i pels altres el pas que avui pronuncia aquesta dita.

Bon camí a tots!
Bon viatge!

2 joan { 03.14.08 at 9:26 am }

Carles: sense els teus comentaris, puntualitzacions, matissos, orientacions, ajudes…perdriem encant, riquesa, saviesa, coneixement, llum, força….GRÀCIES!!!!

Leave a Comment