Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 20 de març: “Mai he considerat ningú un enemic“.

Frase clau per entendre la seva saviesa de cor i de ment, la radicalitat no violenta de la seva filosofia de vida. A casa nostra tenim un exemple proper, en Xirinacs, i us aconsello llegir la seva carta a un policia armat. Un bon moment per reflexionar sobre el pacifisme com estil de vida.

Per acabar, mica d’evangeli: “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien” (Lc 6,27).

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 03.21.08 at 12:50 am }

Avui ens situem de nou en la capacitat de saber veure que en tot ésser humà hi ha un germà i que estem connectats amb tota vida. Per els cristians, avui és un dia on es commemora aquest cos de Crist del que tots formem part. D’aquí el símbol i el sagrament de la comunió que va ser instaurat en el Sant Sopar. Tots participem d’una mateixa Unitat. Per els cristians simbolitzada pel Cos de Crist, per la Consciència Crística. Per tant qualsevol acció contrària a l’amor és un acte d’ignorància. Per això Crist va dir: “Pare perdona’ls, perquè no saben el que es fan” Lc 23,33-34. I va donar un manament nou: Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

L’amor sempre perdona.

Sovint aquests exemples tant colpidors, d’autèntiques vides entregades a la veritat i l’amor, sorprenen perquè posar en autèntica pràctica aquesta experiència, no és senzill ni fàcil, requereix un autèntic esforç d’aprenentatge i de saviesa.

La carta a un policia de Xirinacs és profundament alliçonadora.

Molt sovint tractem els altres de superfície a superfície. Creiem comprendre’ns, però no ens comprenem pas, perquè reaccionem al comportament de l’altre, a allò que diu, a allò que fa, a allò que manifesta per fora, sense preocupar-nos d’allò que s’amaga darrera l’aparença.

Si sents que no pots estimar a alguna persona, primer de tot deixa d’odiar-la, deixa de ser intolerant amb ella i criticar-la. Seguidament, d’una manera gradual, pren-te el temps per conèixer-la, per comprendre-la ( per fer-te un amb ella ), i intenta veure d’on surt el seu comportament, veure el per què del què està fent. Sempre darrera del comportament exterior hi ha una font oculta més profunda del que manifesta i aquesta font oculta és sempre un sofriment. Els conflictes de la superfície són quasi sempre l’expressió d’una frustració, d’un sofriment.

Així que, quan estigueu en contacte amb el comportament exterior d’algú que us ,….. en comptes de jutjar-la de seguida, intentem restar serens per descobrir el fons i anar més endins, de l’aparença a l’essència.

Però no ens oblidem de nosaltres ! Mirem dins nostre també i observem que ens separa de l’altre persona. Si podem afrontar-nos amb nosaltres i a les nostres pròpies limitacions, haurem encertat en la direcció del camí correcte.

Amb aquestes dues vessants mai no correm el risc d’equivocar-nos intentant aquesta aproximació nova. I per tant mai podrem considerar a ningú un enemic.

Bona caminada !

Leave a Comment