Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 14 de maig: “Les ofenses s’expien amb obres i no amb paraules“.

Aquesta frase d’avui, per mi, porta dos càrregues de profunditat incloses, una seria el que suposa per part del qui fa l’ofensa d’acceptar i reconèixer el fet (i hauriem de parlar força del que es considera ofensa segons qui i com), i l’altra és el fet de saber perdonar per part de l’afectat, un acte sublim que és el nucli més profund del saber estimar la vida i als altres. Com diu en F.Torralba: “per perdonar, s’ha de ser tolerant i també humil. Perdonar és començar de nou, és creure que val la pena viure i tornar a iniciar un vincle trencat. Difícilment hi ha felicitat sense perdó“.

Un llibre, recomanat per Eduard Muntaner en el seu blog, i que trobo un gran encert: “El fin es mi principio“, gràcies!.

Una troballa: la pàgina escolta d’en Jou, rica en jocs, tècniques manualitats, excursions, contes i reflexions.

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 05.14.08 at 3:33 pm }

Quina gran veritat i que poc entesa que és per alguns homes aquesta dita, tot i que és més clar que l’aigua que l’acció, ja dóna per ella mateixa, que s’ha comprés i rectificat, que s’ha après; sovint les persones no deixen de demanar perdó i continuen amb les seves errades actituds. Desperteu-vos, Despertem-nos! I el que estigui net d’error que tiri la primera pedra.

Quan observem a les persones no hem de detenir-nos a pensar en el que tenen de dolent, hem de donar-nos compte que el desenvolupament sempre implica faltes i errors. Teniu que veure les equivocacions dels altres en el context de que tot el món té falses idees de com funcionen les coses i que degut a això pateixen eclipses de consciència.
Al recordar els nostres errors mantindrem una modesta, moderada i justa percepció dels errors dels altres, mantenint així una actitud equànime.

Recordeu la senyera del camí, en ella hi tenim:… que allà on hi hagi ofensa, jo hi posi perdó… i Crist ens apressava a pregar dient: Perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem als nostres deutors. Perquè ets perdonat, així com tu perdones, podeu veure-ho en Mt 18 23-35. Com deia Joan Pau II: ”no podrà començar-se cap procés de pau si no madura en els homes una actitud de perdó sincer”.

Reconcilieu-vos amb vosaltres mateixos, perquè veieu que sou més que el vostre passat, que sou capaços de tenir present i futur, més que els vostres fracassos, capaços de conversió, i com hem dit moltes vegades en el camí, d’aprenentatge. Més que les vostres incomprensions, capaços d’una autenticitat insospitada.
Reconcilieu-vos amb els demés en la revelació que sou germans els uns amb els altres, tributaris d’una mateixa gràcia, engendrats per una mateixa i única tendresa, membres d’un sol cos.

Però tot això no és tracta senzillament de mots i paraules, sinó d’autèntiques accions de conversió. Anem a veure un fragment de l’evangeli: “Aleshores Pere li digué: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Fins a set vegades set?. Jesús li diu: No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.” Mt 18 21-22. Aquesta és la característica de l’amor de Crist, infinitud.

Cal perdonar els deutes del tercer món, els greuges històrics entre els països, entre ells i amb els pobles que es van ocupar en el passat,…

Benaventurats els que tenen fam i set de justícia.
Però com entenem aquesta justícia? Aquest dies assistim a recollides de firmes per cadenes perpètues, assistim a assassinats,… qui pot parlar de justícia?. Hem de comprendre el profund dolor que viuen moltes persones i entendre que proposen sistemes que els donin més seguretat perquè estant espantades i profundament adolorides, però serà just un sistema que parteix de la consellera por?

Llegeixo el teu comentari Joan, i veig que precises molt bé, excel·lent, ets tant acurat que avui penso que no cal afegir-hi res més. Gràcies.

Endavant, busqueu la pau pels camins del perdó, de la conversió, de l’acció, de la reconciliació, ja que Ell s’inspira en la lògica de l’amor.

Bon camí!

Leave a Comment