Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 13 de juny: “Ni una fulla d’herba es mou sense la Seva voluntat“.

Nova dita religiosa d’en Gandhi que demostra la seva fe, i que a mi em porta a pensar en la petitesa de les persones, la nostra fragilitat, que cal ser humils i alhora astuts, que la coneguda i repetida frase de viure al dia (carpe diem) ens hauria de fer encara més solidaris, generosos, positius i esperançats. No cal esperar a tenir que superar una malaltia greu o una desgràcia a la vida, per saber que som germans, que tothom és mereix una segona i tercera oportunitat…i que no és dorm pas millor en una habitació d’hotel de 2.000 euros/nit, que sota un cel de mil estrelles!!! Crec jo, eh?

Aquests dies que surten tants articles a la premsa sobre els metges de capçalera o família, que si en falten, si estem desmotivats, cremats, etc…m’han motivat a penjar-vos el bloc del proper congrés a celebrar a Madrid el proper mes de novembre, de la semFYC…on es pot comprovar la força i vitalitat del col·lectiu.

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 Carles { 06.13.08 at 3:12 pm }

Sense la Seva voluntat, res és possible, però no és fàcil entendre aquesta omnipresència i immanència, si no és a través d’una experiència mística. La fe, la confiança, l’adhesió a aquesta voluntat és un deixar-se anar que a l’home no li resulta gens fàcil, amb aquest ego que creu fer i desfer al seu gust i gràcia. Però ai, las! No pot pas donar masses passes sense caure en paranys de dolor i de dissort, que esdevenen senyals per corregir-se.

La creença en un Déu, en una Realitat Última, implica aquesta voluntat suprema, que com a consciència ho conté tot, per això, tot es mou per la seva consciència. Però no s’ha de veure de forma antropocèntrica, com un Déu – home que mana al seu antull. Aquesta consciència s’articula per una sèrie de lleis, algunes de les quals es coneixen en el pla material i les estudia la física, la química,… però més enllà d’aquest nivell, hi ha altres lleis que donen ordre i sentit a aquesta Consciència, a aquesta Unitat. Per tant, no ho hem de veure amb ulls humans d’ego, sinó des d’una humilitat absoluta i amb una perspectiva el més àmplia possible, ser capaços de captar una Unitat de consciència que actua de forma intel·ligent a través d’un ordre de lleis i sistemes, moltes de les quals avui encara desconeixem.

Captar aquesta dimensió tant profunda, entendre-la, comprendre-la, és una tasca no gens fàcil quan et trobes enredat amb l’ego, és a mesura que et vas desprenen d’ell i entres a regir-te pel teu Jo superior, quan comences a captar, no des d’una raó intel·ligent, sinó des d’una intuïció intel·ligent la presència de la Unitat. Jo humilment, sé que només he tocat alguna engruna, però no desisteixo i seguiré caminant per restar sempre conscient en aquesta Unitat que tot ho abraça. Les engrunes m’han fet conèixer des d’una experiència que aquesta Unitat és infinita,… i no puc dir res més perquè les paraules no poden dur aquest coneixement, potser només els símbols, són vehicles capaços de contenir coneixements que abracen tant.

Com m’he enredat avui amb el comentari, però és que captar la profunditat de la Vida, no és senzill d’entrada. Tot i que en realitat tot és més senzill i fàcil si es deixem portar per aquesta Voluntat de la Unitat i sabem restar despresos d’aquesta consciència petita que tot ho tergiversa.

Bé, ho deixaré aquí que no vull marejar als caminants. Sé que he d’aprendre a simplificar-ho tot, a fer-ho més senzill per explicar-ho d’una manera més propera al viure de cada dia, però són realitats que tot i que es toquen encara les veig força allunyades. Me’n vaig a aprendre.

Bon viatge!

M’agrada el teu comentari, em fa tocar de peus a terra, i és que em sembla que ja volava! Ja toco, ja toco, tot i que per alguns aquests comentaris signifiquin que he deixat de tocar. Quina llàstima que el bloc no pugui recollir les meves rialles, aquest en riure-se’n d’un mateix, tan humà i saludable.

Com és mou el col·lectiu!, me’n alegro, perquè les últimes notícies des de gerència interna de salut de la Generalitat és que estàveu molt desmotivats, masses hores no podent treballar com és vol, un sou que no correspon a la responsabilitat i dedicació,… Bé, esperem que tot es vagi arreglant. M’agrada aquest esperit que manifestes. Vinga! a sacsejar l’opinió pública mal formada. Espero que també els arribi als de gerència.

Bon camí!
Bon treball!

2 Fenix { 06.13.08 at 8:49 pm }

En Joan ,diu en el seu comentari que no cal esperar que en la nostre vida passin coses greus per adonar.nos de la nostre fragilitat ,també jo ho entenc axins ,peró es a partir de haber passat per situacions doloroses que reacciones i veus de la petitesa del homé en aquest
univers.
Es a les hores, quant reps una lliço d’humilitat ,que cal aplicar cap a la manera d’actuar .
Com diu en Carles “,no es poden donar gaires passos sense caure amb paranys de dolor “, cal pensar que son per corregir-nos .Mirem de trovar en nosaltres
els valors que ens portin cal al creixement com a persones.
En el camí trovarem la generositat ,i també l’esperança .
!trepitjem amb força !!.

Amb tota modéstia ,voldria explicar-vos una petita historia personal que fá referencia a dormir sota les estrelles .
Compartia la vida amb un estimat espos ,que tenia la “dèria”de dormir a l’istiu tenint per sostre les estrelles. “no ho canvio ,per el millor llit de la casa”.No hi ha cap sostre que s’hi pogui comparar ,aixo es pau i tranquilitat .
Ara estic segura que en alguna estrella ,de les que veig brillar les nits d’istiu ,hi ha quelcom que ens mira,embolicat en una manta .
Salut !!

3 Arnie { 08.07.16 at 6:47 pm }

Felt so hopeless looking for answers to my quiutions…sntel now.

Leave a Comment