Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 14 de juny: “L’educació que no s’ocupa de formar el caràcter és inútil“.

Es una constant en la vida de Gandhi, la seva coherència vital entre el que creu, diu i fa. Sempre obert a reflexionar i a valorar les raons, els interessos i pensaments dels altres. I això té molt a veure amb l’educació dels infants, ja que l’exemple que donem els adults, que es respira a les cases, al carrer i a l’escola, són clau per forjar el seu caràcter i la manera d’enfocar la solució als problemes que cada dia el viure ens comporta.

Una troballa per avui: Educar per la Pau.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 06.14.08 at 10:53 am }

És clar, per això el dia 16 de maig era tant contundent el mestre: “Al final, el que compta és el caràcter“ ens deia. Allà ja vam parlar de la personalitat, del caràcter, de la responsabilitat.

L’educació, eina vital de formació hauria de centrar-se més en sedimentar un caràcter que permeti adquirir una autonomia personal i una independència de pensament, judici i acció. Capaç de treballar totes les dimensions de l’ésser humà, amb un treball pedagògic per educar una sensibilitat pels problemes del món actual i com mirar de respondre amb consciència a tot allò que ens passa. Educar l’home en ell mateix i en les seves circumstàncies. Integrant els quatre sabers imprescindibles: el saber, el saber ser, el saber estar i el saber actuar, en definitiva: saber viure.

Pensant amb Jean Jacques Rousseau, penso en una educació també fora del context escolar, activitats per exemple a la natura que poden constituir una experiència d’alt contingut formatiu en diferents àmbits de la persona damunt d’aquest planeta. Una educació ambiental amb una visió ecològica, humanística, integradora, lúdica i no centrada en una visió antropocèntrica i voraç que sigui el motor de canvi d’un món amb tant poc respecte per la natura i que no veu la responsabilitat de formar part d’un nínxol ecològic.

Cal valorar l’educació com un procés evolutiu que s’allarga tota la vida, en el qual les persones interioritzem una sèrie de coneixements, habilitats i actituds que ens resulten útils per conformar-nos com a persones.

Si l’educació va cap aquesta via que apuntem, potser finalment tindrem persones respectuoses, integrades en la realitat natural, capaces de descobrir, estimar, ser crítiques, reflexives, solidàries i responsables amb el món que les envolta i amb elles mateixes, així com prendre consciència del seu rol en la societat i actuar en conseqüència.

Per això en Gandhi ens demana que l’educació s’ocupi del caràcter.

Tens tota la raó Joan, el nostre exemple, és definitivament el que més educa i forja el caràcter. Per tant a ser tots responsables.

Educar per la pau i en horitzons de sentit, uns articles que tot educador s’hauria de llegir i pel que hem dit abans, tots ens hem de llegir.

Bon viatge!
Shalom en el camí!

2 Fenix { 06.14.08 at 3:40 pm }

Avui rebuscant per finestres del bloc,he trovat un tros de text que m’ha semblat molt entenedor .
“Amb el caracter ,passa com amb una pedra;com més dura i pesada més dificil de portar,pel que tan sols l’arrossega pero més apreciada per aquell que vol esculpir -la amb decisio i delicadesa,per deixar al descobert l’excepcional escultura que hi ha dintre”

Quant els homés adults ,comencin a considerar una prioritat el seu propi procés de creixement personal,no
tinc dubte que les escoles ho aniran assoloint en els seus propis programes educatius i els nanos apendran de gust i facilment l’interioritzacio de les habilitats per consolidar-se com homés i dones responsables de la actitud i comportament en la seva vida.
Cal posar-s’hi aviat ,amb aquesta feina.

Mentres tant els nens i joves seguiran fent de mirall i reflectint els deficits i contradiccions d’aquesta societat
que es la nostra .

Bon camí . !!

Leave a Comment