Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 26 de juny: “L’acceptació gasiva de l’inevitable plaurà Déu“.

Frase difícil d’enfocar, ja que acceptar l’inevitable en el món actual costa, com diu en F. Torralba: “vivim en la ficció que podem controlar i dominar-ho tot i aquesta és una idea que constantment xoca amb la realitat del nostre viure. També en la societat tecnològica, en la societat de les màquines, del càlcul i de les probabilitats, hi fa acte de presència l’atzar i l’imprevisible…Aquesta vida rebuda hem d’acceptar-la amb totes les seves implicacions, però hem de configurar-la, a cada instant, orientant-la cap a un horitzó adequat”. Per mi Gandhi és l’exemple vivent d’acceptació revolucionària del fet de viure, amb tot el que implica sentir-se gegant i nan alhora, impregnat tot d’una força interior fonamentada en una fe sòlida.

La troballa: Quaderns de la Bona Vida, on es reflexiona sobre el decreixement econòmic per un creixement sostenible, la petjada ecològica, les 6 R per canviar la vida, la llibertat de la suficiència, les 9 necessitats…on prou és prou!

Sigui útil! Salut!

4 comments

1 Carles { 06.26.08 at 11:47 am }

L’acceptació dels fets inevitables sense enteranyinar-nos, capficar-nos, preocupar-nos, inquietar-nos, amoïnar-nos,… plaurà a Déu. La senzillesa d’acceptar allò que és, tal com és, plau a la Presència de la Unitat. Perquè la naturalesa de l’acceptació, quan no hi ha possibilitats de canvi i de creació, manifesta una harmonia, un equilibri amb allò que és.

Avui ha aparegut una notícia d’aquelles que no voldries que esdevinguessin mai. A hores d’ara, ja és un fet inevitable. Un jove de 28 anys ha mort després de lluitar més d’un any contra el càncer d’una manera admirable, amb totes les dificultats que ha suposat la malaltia. La mare m’ha notificat la mala notícia quan jo esperava just saber de la millora del seu fill. Una mare que ja fa anys va perdre un fill amb una malaltia congènita. Ara s’ha quedat sense fills…

L’inevitable?, saber acceptar? Quan m’ha trucat tenia una enteresa sorprenen, que plau a Déu, a les persones del seu entorn i a tots els que la coneixem. Quina acceptació gasiva!. Quina capacitat, per saber admetre alhora els seus límits quan parlàvem.

Conèixer els homes en aquestes circumstàncies, em permet veure les capacitats de la nostra naturalesa humana que es divinitza. La capacitat d’estimar, d’estar al costat de les persones, de lluitar quan encara hi ha esperança i de saber acceptar l’inevitable.

La meva manera de veure les coses no em fa veure la seva anada com una derrota, sinó al contrari, un èxit i una lliçó de vida. Haver fet tot el possible mentre hi havia possibilitats amb ferma constància fent front a l’adversitat i les dificultats i l’acceptació finalment de l’inevitable quan ja no hi havia cap altre possibilitat.

Sovint pensem que hi ha mestres que ens deixen massa aviat per aprendre tot el que voldríem d’ells. Probablement ens deixen quan poden impactar-nos més amb la saviesa que ens aportaven. Però finament no ens veure’m abandonats, ni deixats, perquè seguirem sent fidels a llur aprenentatge.

Gràcies Jordi pel teu coratge, pel temps que ens hem conegut, per assumir la teva sadhana.

Bon camí i feliç viatge!

Una abraçada.

2 fenix { 06.26.08 at 3:30 pm }

Avui el comentari d’en Carles ,ha portat una noticia culpidora,la
mort d’un noi jove . Al mateix temps, unaltre vegada podem
aprendra en el cami.Cada dia pas a pas,podem acollir un xic més de saviesa ,per saber frenar la nostre impaciencia envers
las dificultats, per saber renunciar ,per en definitiva assumir les nostres circunstancies.

Que la pau ,l’amor i la força acompanyin a tots els caminants
que ara fant cami ,amb la tristor per companya .
Com diu en Carles,”finalment no ens veure’m abandonats,ni deixats ,perquè seguirem sent fidels a llur aprenentatje.”

Bon cami caminant !!

3 Sunny { 08.08.16 at 12:21 am }

I loved (and wept through) Nien Cheng’s Life and Death in Shanghai — it was fabulous, but definitely fell into the realm of heanrbreakitg.I also have really enjoyed many of Ha Jin’s short stories, which give less information about history per se, and more on culture. (I should add that I like his novels as well.)

4 versicherung drohne { 10.12.16 at 4:31 pm }

พูดว่า:Have you given any kind of thought at all with translating your main web-site in to French? I know a few of translaters right here which might help you do it for no cost if you wanna make contact with me.

Leave a Comment