Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 3 de juliol: “Una vida moral sense connexió amb l’amor al Senyor és com una casa construïda Leonardo Boffdamunt l’arena“.

Sempre la constant de la fe en Déu (la Veritat) en les frases i consells gandhians, un personatge religiós i polític alhora, estudiós i alhora pragmàtic com ningú, respectuós amb tothom però exigent amb ell mateix fins a límits poc corrents quasi extrems.

Ens calen Gandhis, dic sovint, i cada dia ho crec més fermament…persones amb prou autoritat moral per ser estels del nord del canvi que el món ens demana a tots i cadascú, austers i compromesos, amb una vida de coherència, treball, esforç i amor. Així sigui…

Per llegir i repensar: Leonardo Boff i el paradigma d’una nova ètica, quina ment més clarivident!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 07.03.08 at 2:43 pm }

La majoria de vegades que llegeixo la frase, dic: és clar. Les sentències són evidents, i a on hauríem de posar més èmfasi és en la seva pràctica. Tots sabem multitud de coses i com orientar correctament la nostra vida. Però ho fem? Treballem per allò que volem, que sabem? Penso que no el suficient, i aquesta ha de ser la nostra praxis diària, treballar tot allò que sabem profundament que cal fer.

El que cal fer és en la sentència “la moral”, el que sabem que s’ha de fer i ens esforçarem per fer-ho, però no descuidem que no estem sols, que sense la connexió amb l’amor al Senyor, res es farà possible, o seria talment una construcció sota un sòl que s’enfonsa.

L’amor al Senyor és la força, l’energia que empeny a aconseguir tots els propòsits, sobre sòls de fermesa absoluta. Satyagraha!

Així sigui, Joan, així sigui.

Quin discurs el de Leonardo Boff i el paradigma d’una nova ètica, genial, profund, molt lúcid, totalment clarivident.

Gràcies per fer-nos arribar aquesta profunditat!

Bon camí!
Bon treball!

2 fenix { 07.03.08 at 9:50 pm }

Hi ha circunstancies en la vida que ens han portat a trepitjar
diferents textures de sòls.
Podem passar per un sòl arenós ,movedís,en que cal que algú ens marqui el camí .També ens trovem amb algun pedregar i a les hores que cal fer?Dons com diu en Carles “treballar tot allò que sabem profundament que cal fer” .Ens esforçarem a
fer-ho.
La manera de contruir-nos és a les nostres mans però no és fàcil desprendre’s de tot allò que tenim inculcat i que ens entabana la visió del que som.
Costa molt adonar-se que podem convertir el nostre sòl per
caminar, en un jardí i el podem tenir ple de flors ,cuidades amb tot l’amor o bé de cactus amb punxes .
Trovar o reconeixa a dins nostre ,aquesta energia per conseguir tots els propòsits , es el treball .
Jo mateixa no entenc,com tenint clar com s’ha de viure ,
perquè no hi visc ? .
Bo.. de moment aprenc .. avui SATYAGRAHA . Es la recerca de la veritat a traves de la força interior,que condueix a actuar en consciencia.
“la força del Amor ”
Bon camí !!

Leave a Comment