Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 7 de juliol: “Com més profunda és la foscor més a prop és l’alba“.

Enfoco la frase en la línia d’aquella altre que diu que Déu tanca una porta i t’obra una finestra, també ens ha passat a tots, crec, quan més desesperat et trobes, quan sembla que la foscor vital és total, apareix un punt lluminós a l’infinit, la sortida del túnel, la ma amiga, el tros de corda que permet agafar-te…i reeixir, i empendre de nou el camí.

També cal pensar en l’aprenentatge que es pot treure de les derrotes, foscors, fracassos, defalliments…crec que són la millor escola de vida, malgrat no siguin desitjables per ningú ni mai, però…existeixen, ja que formen part de la llibertat i de l’atzar del fet de viure.

Una troballa que té moltes connotacions (religioses, històriques, vitals…), es trata de la web dels monestirs de Catalunya, profitòs recull que permet descobrir la nostra riquesa cultural i religiosa, i que forma part essencial de la nostra història com a poble i com a part del món occidental.

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 fenix { 07.07.08 at 12:54 pm }

Un punt lluminós a dins la foscor, la sortida del túnel (quant el teu tren ha perdut el maquinista ),la mà amiga ,la corda, el bastó per recolzar-te amb mesura ,el racó per aprenda a creixer , adonar-te de que el dolor compartit es menys dolor ,,acaronar una olivera mil.lenaria i “escoltar” com batega la força que passa per el seu tronc al ritme del teu cor i a les hores recordes, aquells sons d’una musica que van fer-te coneixer i escoltar . Tenir la sensació de que ,només eran per tu la notes que sonaven .Eran” paraules d’amor” per tornar a fer camí .
Tot aixo ,es cert Joan, son finestres obertas de bon matí ,avans de fer-se clar ,perque …existeixen dies en que el sol no surt ,peró hi ha quelcoms de dies clars i lluminosos ,en que t’adones de que la força está amb tu . T’adones que vas aprenent …. encara que resta molt per fer ..encara que hi ha quelcom que no pot obrir els ulls …encara que …. la por ..
Has après… que la foscor porta sempre la llum del dia .Son una Unitat ,no hi ha dia sense nit ,ni la nit sense el dia .
Has après… que ets lliure per escollir com vols viura .
Has après… a estimar en la llunyania .
Has après …que hi ha quelcom que t’envia la seva força,transformada ,peró arriba .
Has après que una porta tancada ,l’amor,la bondat ,la fè ,la pot tornar a obrir .
Has après … a ser més pacient
Has après….que el fet de viure ,ja es una riquesa.
Has après …que la riquesa es a dins el cor,no en el teu embolcall.
I per sobre de tot has apres a estimar i a ser solidari amb el dolor dels altres .

Voldria compartir unes paraules caminants… Gracies Josep,la teva manera de fer , el teu amor, la força … . Ara ….. quina sort ,estimat , la compartim molta més gent ,a traves de diferents finestres ,Ah!! totes de cara a les montanyes !!!

“Els Monestirs de Catalunya ” Hi han quelcoms encara desconeguts , gracies ,son unes bones rutes per caminants
amb ganes de recerca cultural i la pau que hi ha per compartir

Com sempre !!es util !!
avui !!una abraçada !!

2 Angels { 07.07.08 at 3:01 pm }

Sí, hi han dies de foscor,però tan necessaris com el día més lluminós. Cal baixar als inferns per poder salvar l´ànima. Cal tocar fons per retrobar la nostre Essencia, per reneixer.
Tot ritus d´iniciació comporta un desmembremen per reorintar un nou espai, d´aquí la forma humana dels temples d´Egipte. La foscor més profunda impulsa a la llum més clara , i ara ,en aquest moment, l´escala et permet la pujada i la baixada, un anar i venir,sabent que tot està en ordre perfecte i que el camí de retorn està allí per pas a pas seguirlo amb fe iesperança en l´avui ,perqué només importa l´ara i aquí.
Estimem aquelles notes que com el cant dels ocells ensfan de pont entre el SO primordial i aquella melodía que uneix el cor i lEsperit i ens permet retrobar la nostre Essencia.
Bona tarde caminants
Bona setmana
Bons acords
Gràcies per pas a pas, caminar……

3 Carles { 07.07.08 at 10:47 pm }

A la dita d’avui hi afegiria una introducció: “A vegades” “Com més profunda és la foscor més a prop és l’alba”. El significat de la dita penso que va per dir-nos que quan més s’esgota una situació més a prop del canvi la tenim, no obstant a vegades veig moltes paràlisis, congelacions d’estats de foscor que són prou profunds i que l’alba només es desvetllarà, no per incrementar la foscor, sinó per deixar de profunditzar-la, és per això que la meva exigència, introduiria a la dita dient: “A vegades…”

Bé, perdoneu aquest matís, però és tal com ho veig.

Crec que alguna frase semblant ha sorgit en el diari, perquè si no recordo malament, vaig parlar de la nit fosca de l’ànima dels místics i que podem extrapolar a altres experiències vitals. Aquí la dita és fa plenament perfecta, perquè la nit fosca és quan tots els paràmetres cauen, quan tot perd sentit, un nou sentit és possible, aquell que descarta els restants, aquell que neix per haver sentit precisament que res té sentit, una llum apunta sempre en la nit més fosca, per això “com més profunda és la foscor més a prop és l’alba”. Perquè ja vaig dir un dia, quan la nit és més fosca, recorda, confia, la deessa de l’esperança és a punt de trencar l’alba. Si us trobeu properament en una nit d’aquestes, hi ha una frase d’Einstein, un mestre per mi que diu el següent: “Els problemes existents en el món, no poden resoldre’s en el nivell de pensament en el que foren creats”. Penso que pot ajudar-vos.

M’agrada com t’expliques “… i emprendre de nou el camí”. Són realment la millor escola de la vida. No hem de témer les adversitats, hem de comprendre que molts cops és l’únic mitjà pel que podem desenvolupar-nos i corregir les actituds decadents que havíem fet nostres. És potser per aquesta raó que la vida utilitza l’adversitat com l’escenari per desenvolupar la consciència. Tot això no vol dir que haguem de convidar l’adversitat, o que ens alegrem quan els altres la sofreixen. L’adversitat ha d’ésser evitada quan és possible, però quan es presenta, tenim que observar-la amb moderació i treure’n d’ella totes les lliçons possibles, per aprendre i per tant eludir la necessitat de que la lliçó s’hagi de repetir.

Uff! monestirs, abadies,… quantes coses podríem dir sobre el seu sentit, el mètode espiritual a seguir, el sentit sagrat de l’arquitectura i la seva gnosis… però he d’anar a cobrir les meves necessitats bàsiques segons Maslow, que sinó, no podré continuar el camí. Ho deixem per un altre dia.

Bon camí!
Bon treball!

Leave a Comment