Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 10 de juliol: “La manera de tractar els homes dolents és reformant-los“.

La dita d’avui toca el tema del mal en el món, de la maldat de les persones. Es un tema que justifica les posicions autoritàries dels polítics, i el rebuig, xenofòbia i exclussió social que generen certs individus. Llegint al Mahatma, crec, que la base de tot és la educació rebuda pels nens i la manera de viure dels adults, ja que en petites comunitats amb un tipus de vida senzill, sense ostentacions, sense publicitat enganyosa, amb un ritme de vida integrat amb la natura i respectuós amb la terra…és difícil que l’odi i la violència trobin massa terreny abonat. Tota manera la realitat és un altre, i les presons i centres de reinserció són un fet que cal tenir present.

La troballa d’avui, ora et labora a la catalana, 5 monestirs de monges benedictines dels Països Catalans…i és de casa!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 07.10.08 at 3:08 pm }

Si, però anem en compte, perquè si ho fem des de l’ego fracassarem. De fet aquesta pràctica és de les més difícils, perquè implica pel que executa la reforma un despreniment i una actitud totalment independent i purificada, de tota intenció egòtica, de tot paràmetre que no tingui l’interès tant sols del bé de la persona que vol reformar-se.
L’art de la reforma encara no s’ha elaborat en aquest planeta, per això Thomas Hobbes ens deia i podem seguir dient “homo homini lupus”. I hauríem de recordar una idea de base important que ja he anomenat diferents vegades, l’home no és dolent per naturalesa, només és ignorant del seu potencial i de les seves possibilitats, perquè si conegués, si sabés, només el bé brollaria d’ell. Per això l’educació és tant important i n’hem parlat al llarg de les caminades.
El mètode socràtic és una bona manera de començar per pensar com elaborar l’art de la reforma perquè les persones arriben per elles mateixes a donar-se compte que cal corregir-se a sí mateixos per interès propi. Aquest procediment serà el més eficaç i permanent. Altres idees que ens podrien ser útils són: perfeccionar l’art de la comprensió i l’empatia, per entendre que és el que motiva a les persones a equivocar-se, comprendre profundament el poder de la por, del dubte i de les males costums que tenen les persones i entendre que en aquesta tasca no estem sols perquè el poder de la consciència creadora serà capaç també de penetrar en el cor dels homes i d’il·luminar les seves ments a través nostra, sempre i quan nosaltres procedim en la màxima correcció i estiguem oberts i desaferrats de tota manifestació egòtica. El reformador ha de veure una igualtat espiritual amb l’altre i procedir per parlar amb el jo superior de l’altre. Per tant, repeteixo que el que té el càrrec de procedir en aquest art, ha d’ésser una persona amb un nivell de perfeccionament alt, amb una actitud independent d’interessos, capaç de mantenir la ment oberta, de donar espai a l’altre i el temps necessari perquè la persona es corregeixi a si mateixa. Només d’aquesta manera pot realitzar-se una autèntica reforma, que els altres es puguin convèncer a si mateixos que un comportament duu unes conseqüències i un altre, unes altres. Per això el que executa la reforma ha d’ésser algú molt treballat, molt purificat, molt allunyat de l’ego, perquè ha de ser un exemple viu del correcte procedir, per això, mestres, educadors, reformadors haurien de ser persones molt formades en l’art de viure i de reformar la consciència, fet que no es dóna pas en aquest món. I així ens van les coses. Finalment, perquè ja m’he excedit de 30 paraules, caldrà tenir present que s’avançarà en aquesta tasca responen correctament al flux i reflux del potencial del jo superior dels altres. Si així procedim tindrem un impacte creador. El mal no es pot combatre d’un cop, sols podem reduir-lo a petits passos, com diu aquest camí, pas a pas.

Bon camí!
Bon treball!

L’educació i la manera de viure dels adults, molt bé Joan, amb un ritme integrat amb la natura i respectuós amb la terra. Fantàstic!

2 fenix { 07.10.08 at 5:22 pm }

Jo soc de l’opinió de que som els adults els que aboquem les paraules,els gestos i els valors sobre els més menuts desde que neixen. Aixo amb porta a pensar , en que en mols casos la maldad en la conducta és més aviat el reflex de quel com es viu en l’entorn .Si reformar-nos ,reformar-los ,ens pot portar
cap a ser més respectuos amb els valors que cal tenir ,
per avançar cap a fer un mon millor ,cal que ens hi posem .
“Reformar-nos ” és, com diu en Carles,corregir-nos nosaltres mateixos per interes propi . Tal com actuem ens porta a unes conseqüencies ,a uns fets ,bons o dolents per nosaltres i per els altres, es cert , mols cops inconscientment ,.Vivim amb por per el futur , els dubtes,la vergonya ,tot aixo fá que caminem
per camins incerts i errats.Volguer trovar el potencial interior que tots tenim a dins , potser el primer pas,per començar el ART de la reforma .
Aixi sigui !!

Carles 30 paraules!! . Será un comentari molt escarit .Es util !! un xic més de llargària ,com sempre .
Gracies Joan ,la finestra cap a coneixer aquestes
monges benedictines ,es util !!.

Gracies per tot ,caminants . Es un plaer fer camí al vostre costat .Bo… encara… un xic darrera. Nuria

Leave a Comment