Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 12 de juliol: “Quan estic segur de la puresa dels mitjans, llavors en tinc prou amb la fe, perquè em guiï“.

Tema actual sempre, sobretot si parla en Gandhi. Per ell era com una obsessió la coherència mitjans-fi, ja que no entenia un fet sense l’altre. Seria una mica allò de disfrutar del camí, i també de l’arribada. A vegades es feia enrera de lluites per una causa justa si veia que els mitjans o el preu a pagar en violència, incomprensió i morts era massa alt. No tot val per assolir un objectiu, si pel camí es generen massa tensions i perjudicis, ja que el convenciment personal dels lluitadors se’n ressenteix i acabes fent més mal del que volies evitar, potser.

Ara bé, això costa ja que cal saber replantejar-se les coses, no aplicar sempre unes estratègies prefabricades i, a més, ja que tot demana sacrifici i esforç, cal tenir fe en les persones i en Déu (Veritat) per triar bé el camí. Cal eradicar la superficialitat, la manca d’escrúpols i el no pensar en les conseqüències dels propis actes…sols així serem coherents i tindrà profit la nostra vida.

La troballa d’avui: UsaR y no tiRaR, un bloc ecologista de l’associació Amigos de la Tierra…quina sort trobar gent com aquesta!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 07.12.08 at 11:01 am }

Quan estàs segur que els mitjans que utilitzes són bons, quan et bases ens valors ben fonamentats, en actituds i virtuts coherents, clarament fonamentades en Satyägraha, llavors ni ha prou en confiar que a cada moment la vida esdevindrà guia de la teva tasca. Metafòricament, els mitjans serien com un bon calçat i bon equipament, amb uns bons lots que enfoquen el camí, no hi ha forma de perdre’s per la travessa, mitjans que ajuden a fer camí. La fe seria com el sol, llavors si es fa clar, la orientació ja és perfecta, res em pot fer perdre del camí, perquè veuré en perfecte claredat l’itinerari i tindré la força i la convicció de seguir endavant. Amb la llum del sol no hi ha possibilitat de perdre’s, amb la fe, el camí es fa clar i segur.

La confiança, la fe, són dos dels paràmetres més difícils per l’ego, font de dubtes i de pors, d’incerteses i proteccions. Amb ell la fe és poc més que orgull o vanitat, complexes de superioritat, cegueses absurdes que no duent enlloc més que restar dins la foscor i en la il·lusió d’estar traçant itinerari. En tracen és cert, però és un itinerari centrípet, que va donant voltes sobre si mateix, no podia tractar-se d’una altre manera, l’ego és egocèntric. Així doncs per establir-te en la confiança i la fe, no hi ha més possibilitats que fer-ho des del jo superior que resta en contacte amb aquesta part transcendent de tu, des d’allà albiraràs horitzons de saviesa, des d’ell la vida se’t farà molt més amable, clara, segura, fidel, bona, autèntica, perquè ell veu de la font d’infinit, d’una comunió amb la Unitat, i amb això és pot veure clar que n’hi ha prou, perquè esdevingui la teva guia. Fer-te un amb ell, per desenvolupar el teu potencial i les teves capacitats més grans.

Bé, bé ets un home de peus a terra, els meus comentaris es fan un xic abstractes a vegades, molt pensant en l’interior de nosaltres, i tu ens situes a la vida, entre les persones al dia a dia. Gràcies. La troballa d’avui té el conte tant conegut de la bona vida, llegiu-lo si no el coneixeu, posa en entredit el sistema capitalista i consumista de viure. Quina sort que hi hagin aquestes peces, d’altre manera mai podríem acabar construint aquest trencaclosques.

Bon camí!
Bon treball!

Leave a Comment